close

Вход

Забыли?

вход по аккаунту

?

Ara - 08 04 2018

код для вставкиСкачать
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
P 06-13
DOSSIER SOBRE HABITATGE
Expulsats de Barcelona
La crisi del preu del lloguer aboca a la mudança permanent
GETTY
P 14-18
PROCÉS SOBIRANISTA
DIUMENGE
8 D’ABRIL DEL 2018
NÚMERO 2663
2,50 EUROS
AVUI
EMPORTA’T
EL SUPLEMENT
aradiumenge
Diumenge 8 d’abril del 2018
#204
IRLANDA DEL NORD
NI VIOLÈNCIA
NI RECONCILIACIÓ
“Cal un
diàleg sense
condicions”
Puigdemont reclama a l’Estat que no veti la investidura de Jordi Sànchez,
i la Moncloa diu que no recorrerà la delegació de vot del president i de Comín
Llarena va haver de fer un informe exprés només sobre malversació,
posterior a l’euroordre, que no va convèncer els jutges alemanys
Charles McQuillan / Getty
48
FRANCESC
SERÉS
escriptor
La crisi econòmica i d’estat
ha deixat a la vista unes
estructures més pròpies del
tardofranquisme que del
2018 democràtic i europeu
CARSTEN KOALL / GETTY
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 ara
02
les claus del dia
NO US HO PERDEU!
ara diumenge
Irlanda del Nord,
ni violència ni reconciliació
Se celebren 20 anys dels Acords
de Pau de Divendres Sant. La demanda d’un referèndum d’annexió a Irlanda és ben present i ara,
a més, s’hi afegeix el Brexit. Hi
hem anat, hem parlat amb tots
els sectors i us ho expliquem.
pareumàquines
vistaltwitter
Albert Pereira (@apereirasole)
Jurista i funcionari
“La repressió espanyola està fent saber a
Europa que Espanya, almenys vers la minoria
nacional catalana, es comporta com un règim
autoritari, i que els líders independentistes no
són uns criminals monstruosos sinó uns polítics democràtics d’aparença raonable i decent”
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Si això de Losantos
ho hagués dit Jair Domínguez
Marc Arza (@marcarza)
Regidor a l’Ajuntament de Reus (PDECat)
“Hi ha un gir. El món no vol la independència
de Catalunya però tampoc vol repressió
i autoritarisme al cor d’Europa.
Diàleg i negociació!”
Manel Nadal (@manelnadal63)
Exsecretari de Mobilitat i adherit a MES
“Vistes les reaccions, no sembla que els poders
de l’Estat vulguin aprofitar la resolució de
l’extradició i la no-violència per obrir diàleg”
emprenem
Spotify salta a la borsa
per guanyar diners o poder?
La plataforma sueca s’ha decidit finalment a entrar als parquets tot i que encara perdi diners. Del salt n’espera sobretot
poder per collar encara més la
indústria musical. P. 34-35
dietarivv
VICENÇ VILLATORO
8 D’ABRIL
Òmnium classista?
GAIREBÉ en el mateix moment que
Ciutadans acusava Òmnium de ser
una institució oficial pagada amb diner públic, un grup de militants de
Podem criticava Xavier Domènech
per donar suport a Òmnium, una
entitat “classista”. En aparença són
acusacions contradictòries, que arriben des de dos extrems diferents.
En la pràctica són dues maneres de
fer la mateixa acusació. Ignoren o
volen ignorar uns i altres que Òmnium té molts socis, que paguen, i que
són d’extraccions socials molt diverses (i els números ho demostren
amb una claredat aclaparadora). No
ho saben o no ho volen saber: no els
quadra en els seus motlles ideològics inflexibles, que exigeixen que
no tan sols Òmnium sinó tot el catalanisme en general sigui cosa de
quatre i, si pot ser, burgesos. El fet
que el catalanisme sigui transversal,
popular i interclassista els trenca
els esquemes i els incomoda, a uns
i altres. En el fons, és la reedició
d’una pinça molt antiga contra el catalanisme. Tan antiga que Joan Sales ja parlava dels failangistes. Uns
deien: “Habla la lengua del imperio”. Uns altres deien: “No hables la
lengua de la burguesía”. Però en la
pràctica uns i altres t’estaven exigint exactament el mateix. Que parlessis el mateix. Que deixessin de
parlar el mateix.
Andrés da Silva (@asj_dasilva)
Politòleg
“El president de Catalunya fent una roda de
premsa des de Berlín responent a preguntes
en català, anglès, castellà i francès. Però
«això és un afer intern que no interessa
a Europa i l’exili és una ximpleria».
Les vergonyes i la repressió del règim
espanyol arribant a tot el món”
Dolors Sabater Puig (@mariadolorsa)
Alcaldessa de Badalona
“Som moltes les persones que alertàvem que
judicialitzar la política i polititzar la justícia és
un greu error que només empitjora les coses.
El temps ens va donant la raó. La discrepància
ideològica o política és legítima i s’ha
de tractar en el terreny polític, no judicial”
Anna (@annafenoy)
Dissenyadora gràfica
“Puigdemont proposa Sànchez i el poble
vol Puigdemont. A veure com ho fem això...”
Àngels Torras i Albert (@angels_torras)
Tuitaire
“Crec que és un moment per reflexionar.
Puigdemont ha dit que cal investir Jordi
Sànchez. Per què el voleu de president i no
confieu en la seva estratègia? No podem fer
una investidura fallida de Sànchez.
Hem de demostrar que estem units”
Marc Colomer (@MarcColomer)
Director de l’ACN
“El que és rellevant de les últimes
compareixences del president Puigdemont
és que els discursos estratègics dels dos grans
partits republicans tornen a confluir.
Sincronització esperançadora per als
interessos de la majoria parlamentària
i el gruix social de l’independentisme”
CARSTEN KOALL / GETTY
FA UN PARELL de setmanes, Jair
Domínguez va escriure al seu mur
d’Instagram el següent missatge: “Hi
haurà morts. Hi haurà morts i serà
terrible perquè, en el fons, no ens
agrada la violència. Però ens han dut
al límit i ara per fi hem descobert que
la República no es construeix amb llacets i manifestos, sinó amb sang i foc”.
La caverna es va afanyar a esquinçarse les vestidures, l’epidermis i fins i
tot part del teixit muscular dient que
allò constituïa una amenaça en tota
regla i que l’havia proferit un col·laborador de TV3. A la foguera!
Bé. Aquest divendres, Federico
Jiménez Losantos va dir el següent
al programa matinal que fa a esRadio, reaccionant a l’alliberament de
Puigdemont: “A Baviera poden començar a esclatar cerveseries. Naturalment, proposo una acció. Esclar que s’ha de reaccionar”. Poc
abans havia deixat caure que “a les
Balears hi ha uns 200.000 ostatges
alemanys”.
Doncs bé, no trobo la notícia a El
País. No trobo la notícia a La Razón.
No trobo la notícia a l’Abc. I el que
fa El Mundo és sensacional. Publiquen la notícia “El CAC analitzarà
l’editorial de Losantos sobre la decisió del tribunal alemany sobre
Puigdemont”. Cap referència en el
titular al caràcter incendiari, i inequívocament amenaçador, de qui
(casualitats de la vida) és col·laborador del diari. Però és que, un cop
hi cliques, tampoc no reprodueixen
ni una sola paraula del polèmic editorial. És a dir, el lector d’El Mundo encara no sap què diantre ha dit
Losantos. Només l’informen que el
pèrfid Consell de l’Audiovisual català vol examinar-ho.
Cal confiar que cap il·luminat
perdi tant la xaveta per fer cas del locutor. Però si la frase l’hagués dit
Jair Domínguez, de ben segur que
trobaria lloc a les portades de Madrid. Amb la inequívoca cua, esclar,
que cal tancar TV3.
RAONS
Govern, més que mai
ra, més que mai, Govern viable i efectiu ja.
Des del xoc del 27-O,
l’independentisme només s’havia apuntat un
gran èxit: la majoria parlamentària
del 21-D. Ara té un altre trumfo a
la mà, amb la impagable col·laboració del govern espanyol. L’obsessió
de Rajoy per dur el conflicte al terreny judicial ha rebentat allà on
més li dol a Europa. Durant cinc
anys ha insistit que l’independentisme estava aïllat i que ell tenia el
suport unànime dels governs europeus. I, tenint en compte les tendències ideològiques dominants a
Europa, probablement tenia raó.
Però ho va subrogar tot a la justícia i quan el problema ha saltat a
l’espai europeu han estat els jutges
i no els polítics els qui han decidit.
Rajoy es va pensar que un jutge alemany faria el que pensés que complauria Merkel. I ha fet el ridícul.
Si no hagués tret el problema de la
política hauria pogut capitalitzar
qualsevol salt a Europa, però va voler judicialitzar el conflicte i ara li
ha arribat la factura.
El marc canvia. Judicialment:
els jutges ara saben que els seus
plans han atret la mirada interna-
A
cional. I que, segons el que facin,
instàncies més altes els poden picar el crostó. Políticament: el poder institucional espanyol i Rajoy
surten molt tocats davant una manifesta debilitat a Europa. I psicològicament: les bones sensacions
han saltat de bàndol.
Però, precisament per això, no
es pot tornar a perdre el món de
vista. Que l’adversari es marqui un
gol en pròpia porta no vol dir guanyar el partit. I la realitat de fons
no ha canviat: els dirigents sobiranistes segueixen empresonats o a
l’exili, les causes seguiran i les relacions de forces són les que són. Si
es vol aprofitar aquest èxit per repetir l’enèsim intent d’elegir un inelegible no s’avançarà gens. Es poden fer nous moviments a Europa,
però la millor manera d’aprofitar
l’ocasió que s’ha presentat és recuperar les institucions ja i fer ús de
tots els ressorts disponibles per seguir avançant. Des de la Generalitat s’ha de capitalitzar el canvi de
paradigma. I fins i tot
si Madrid reaccionés a la brava, per
resistir és millor
tenir el Govern
que no tenir-lo.
JOSEP RAMONEDA
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
03
les claus del dia
L’OBSERVADORA
ESTHER VERA
DIRECTORA
Cop de maça a l’Estat
op de maça d’Alemanya, que dona una oportunitat de moure les
fitxes del Procés a tots els actors.
La decisió de la justícia alemanya
de no reconèixer el delicte de rebel·lió, inclòs en la demanda d’extradició del
president Carles Puigdemont, ha deixat l’estat espanyol en una situació incòmoda a Europa. La justícia espanyola, de la mà del jutge Pablo Llarena, ha fet un pas en fals en un
país seriós on els vasos comunicants del poder
no passen ni pels jutjats ni pels màsters a mida d’universitats i polítics afins. El descrèdit
afecta les causes obertes
a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i ara a Suïssa, on la
sobtada recuperació de
l’ordre de detenció
d’Hervé Falciani només
pot ser considerada casual en un excés de candidesa. La policia judicial deté Falciani quan
necessita l’extradició
amb el país helvètic.
El tribunal de Schleswig-Holstein ha alliberat el president de la
Generalitat i decidirà
ara si l’extradeix per
malversació, mentre la
ministra de Justícia alemanya es cura en salut
preventivament donant
suport a les decisions
judicials i des de Madrid s’amenaça amb
una qüestió prejudicial
davant del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea. El Lazarillo de Tormes se les ha d’haver amb Germània.
La decisió judicial complica la causa construïda per Llarena i deixa en evidència el contingut polític del cas. Mentrestant, Puigdemont i els
consellers de Brussel·les, Clara Ponsatí, Marta
Rovira i Anna Gabriel estan en llibertat; i Oriol
Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme
Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Raül Romeva continuen empresonats a centenars de quilòmetres de les seves famílies. El mateix dia que es descartava l’extradició del president, el major Josep Lluís Tra-
C
pero, un servidor públic exemplar, com va
demostrar el 17 d’agost, era processat amb els paràmetres de la màfia o d’un grup terrorista.
POLÍTICA
Per ser polític no cal ser valent, però per fer política sí.
La decisió de la justícia alemanya permet un
canvi d’estratègia a l’Estat i un full de ruta a més
llarg termini al sobiranisme, obligat fins ara a
la improvisació. Però reconèixer un nou escenari requereix valentia per avaluar les forces.
critica la ministra i el líder del partit a Catalunya menysté el tribunal pel fet de ser “regional”. Les relacions bilaterals es tensaran amb
els socis europeus i la imatge d’Espanya s’erosiona entre mostres de la politització de la justícia, el tràfic d’interessos i l’abús de poder. A la
marca Espanya encara li queda el rendiment
del creixement econòmic dels últims anys, però va acompanyat dels advertiments que el sistema de pensions és insostenible. Els rèdits
econòmics s’enfosqueixen per la gestió de Catalunya i l’amplificador és cada cop més potent.
En l’àmbit intern, Rajoy comença a veure com
els successors treuen el
cap. Haurà de triar si
s’enquista o fa política i
negocia.
Malauradament, res no fa pensar
que triï la segona opció.
CIVISME
D’una banda, la justícia espanyola haurà de
reavaluar els càrrecs i el govern del PP haurà de
triar si la prioritat és guanyar la batalla amb
Ciutadans per les municipals o enfrontar-se a
la imprescindible normalització i reconeixement de l’independentisme com a actor fonamental de la política catalana, espanyola i europea. El govern de Rajoy té avui més problemes dels que creu i dels que intenta aparentar.
Alemanya no vol problemes interns i la cancellera Merkel té molt difícil contradir la seva ministra de Justícia per acontentar el soci espanyol. Al PP, en canvi, el ministre d’Exteriors
En el camp independentista, la decisió judicial
ha aixecat la moral
col·lectiva. La humiliació
de veure l’extradició del
president de la Generalitat s’ajorna o potser es
difumina. L’estratègia
de la defensa exterior es
consolida i la internacionalització del Procés
pren cos. La insistència
de Puigdemont a demanar una negociació a
l’Estat “sense línies vermelles” i amb “respecte
mutu”, i l’afirmació que
“la independència no és
MARI FOUZ
l’única solució possible”,
haurien d’allunyar el risc que l’impuls de la
confiança guanyada aquesta setmana porti a
l’enrocament. El pols continua i Jordi Sànchez
és el tercer candidat a la presidència després de
les eleccions del 21-D. L’Estat podria fer una jugada intel·ligent i acceptar l’elecció. Però no ho
permetrà i caldrà, un cop hagi quedat en evidència novament el menyspreu pels drets polítics de la majoria parlamentària guanyadora
de les eleccions, triar si es va a les urnes o es designa el pla D.
Els instruments del sobiranisme continuen
sent el civisme i les majories democràtiques.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 ara
04
les claus del dia
LES CARES DEL DIA
L’EDITORIAL
El perill d’una gentrificació
metropolitana ja és aquí
Mariano
Rajoy
a gentrificació és el procés capital sinó també a les poblacions de contractes de lloguer de només tres
de revalorització d’un bar- l’àrea metropolitana. Com que mol- anys, així com la pressió turística i dels
ri o d’una zona que provo- ta gent, especialment els joves, no pot grans inversors. És un problema imca, generalment, l’expulsió assumir els preus de lloguer de Barce- portant, que té conseqüències gravísdels antics habitants per lona, van a buscar opcions millors en simes sobre els ciutadans i sobre la col’arribada de persones amb un poder altres ciutats metropolitanes. A la ve- hesió social. Afecta població amb feiadquisitiu més alt, cosa que fa pujar els gada, aquesta pressió de gent de fora na i arrelament, que ha de destinar
preus de compra i lloguer dels habitat- fa que pugin els lloguers en aquestes una part desproporcionada del seu
ges i també els preus generals dels co- poblacions, per la qual cosa els seus sou a l’habitatge, cosa que afecta tammerços de la zona. Normalment s’apli- veïns també es veuen expulsats i han bé les altres àrees de consum. A més,
ca en els casos d’àrees deteriorades on de buscar aixopluc en àrees cada cop la desaparició dels veïns antics trenca
per diversos motius –inversió
el teixit social dels barris
pública o privada o arribada de
i la convivència en surt
col·lectius dinàmics i atractius,
perjudicada.
La pressió sobre els preus dels
com els artistes o els estudiEls ajuntaments sols
lloguers a Barcelona s’ha traslladat
ants– hi ha una millora de l’esno poden fer-hi front, cal
pai urbà que el millora i provol’actuació ferma del Gotambé a l’àrea metropolitana. Cal
ca un efecte crida.
vern –quan n’hi hagi– i,
un pla de xoc urgent per a l’habitatge
A Barcelona se n’han vissobretot, que hi hagi
cut diversos casos, des del
prou pressió política des
Born fins al Raval Nord, passant pel més allunyades. El perill ara és que de tot l’Estat per obligar el govern cenPoblenou o ara Sant Antoni, però de aquesta gentrificació afecti bona part tral a replantejar les regles del joc. Calfet es podria dir que tota la ciutat es- de l’àrea metropolitana, i, de fet, en drà explorar totes les iniciatives, per
tà gentrificada o en perill d’estar-hi. algunes poblacions ja està passant.
imaginatives que semblin –com habiÉs a dir, a gairebé tot arreu hi ha presHi ha molts factors que influeixen litar els baixos comercials per a gent
sió de gent amb un poder adquisitiu en aquest procés. El principal és la fal- jove i persones grans– per fer-hi front.
més alt del que tenen els actuals re- ta d’oferta –tant d’habitatge públic Però és urgent que, des dels diferents
sidents, que provoca una espiral de com privat, així com de sòl on constru- àmbits afectats, es pacti un pla de xoc
pujada de preus que expulsa els veïns ir-ne–, però també la legislació esta- ambiciós. El futur de Barcelona i de
de sempre. I això no passa només a la tal, que afavoreix els propietaris amb tota l’àrea metropolitana està en joc.
L
MANEL FONTDEVILA
El govern espanyol i el
PP van entomar la resolució alemanya sobre Puigdemont amb “respecte a les decisions judicials”. Però poc els ha
durat. Rajoy està permetent
que ministres seus critiquin o
menystinguin “tribunals regionals”, la ministra de Justícia
de Merkel i fins i tot “el projecte europeu”, i que càrrecs de segona fila com Albiol flirtegin
amb la grolleria. Són a tocar de
la crisi diplomàtica. P. 16
Albert
Rivera
Ciutadans té una patata
calenta amb la crisi Cifuentes a Madrid, que examina
les proclames regeneradores
dels de Rivera. La solució ahir
tan celebrada pot acabar tenint
forma de bumerang: Cs s’oposarà a la moció de censura del
PSOE perquè el PP li accepta
una comissió d’investigació,
però els populars avisen que,
un cop creada, podrien tancarla per defecte de forma. P. 19
Josep
Massot
El periodista mallorquí
és l’autor de la primera
biografia que es publica de Joan Miró, Joan Miró. El nen que
parlava amb els arbres. El caràcter reservat i tímid del genial artista, fins a límits que afectaven les pròpies amistats, feia
molt complicat afrontar l’explicació de la seva vida. Han
hagut de passar 34 anys de la
seva mort per veure la primera
biografia. P. 50-51
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
05
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
06
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
Dossier
CRISI DE L’HABITATGE
Llogaters ofegats pels preus i
abocats a la mudança permanent
Els encariments condicionen els cicles de vida i barren el pas a joves que volen emancipar-se
ELENA FREIXA
BARCELONA
L’habitatge a Barcelona i l’àrea metropolitana es troba immers en una
tempesta perfecta. La pujada de
preus és un fet al mercat de compra,
però és encara més accelerada al lloguer, que va ser el refugi dels que no
volien o no podien endeutar-se després de la crisi hipotecària. L’encariment dels lloguers –del 29% en quatre anys a Barcelona i de més del 24%
a l’àrea metropolitana– contrasta
amb l’evolució molt més modesta
dels salaris. Això colla milers de famílies i explica que moltes de les que no
poden afrontar les pujades facin les
maletes per canviar de pis, de barri o
fins i tot de municipi.
La situació no es limita només a
Barcelona, tot i que a la ciutat la
pressió s’amplifica pel procés de
gentrificació que ja transforma
molts barris. El fenomen
s’identifica, sobretot,
amb la pressió que
exerceix el turisme,
però hi juguen molts
factors: “La gentrificació té moltes cares:
assistim a la tematització de barris, a l’elitització –amb pisos de
luxe–, i observem fins i
tot la gentrificació verda,
que paradoxalment mostra
efectes com que la gent prefereix renunciar a una millora al
barri, com ara un nou parc, per evitar el risc que els preus es disparin”,
resumeix el professor d’urbanisme
de la UPC i de la UOC Miguel Mayorga. La ciutat ha entrat en un “procés
de gentrificació que és global” però
que aquí té unes condicions específiques perquè “els nivells de desigualtat en capacitat econòmica familiar i
entre els joves són molt grans i no es
poden comparar amb el que passa a
París o a Berlín”, avisa. “Si la gent no
té diners i les pressions de fora fan pujar el lloguer, el problema esclata”.
A Barcelona costa trobar un lloguer per sota dels 800 euros, i els
anuncis superen fàcilment els 1.000
en molts punts de la ciutat. “Màxims
històrics”, admet el cap de projectes
de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carles Donat. El problema,
però, no és exclusiu: “Les dinàmiques
de pujada són extrapolables als 36
municipis de l’àrea metropolitana i
també més enllà, al Vallès, per exemple –sosté Donat, que adverteix–: Els
increments de l’àrea metropolitana
no són fruit només de la pressió de qui
marxa buscant preus més baixos, sinó que hi ha contagi psicològic: quan
els preus pugen, els propietaris que
ofereixen habitatge incorporen la
perspectiva de pujada”.
Si s’agafa una família mitjana de
dos membres mileuristes que ingressa 2.000 euros nets al mes, la realitat
és que “fàcilment” la meitat dels diners poden ser per a habitatge i subministraments, explica el responsable de l’Observatori. I alerta sobre les
conseqüències d’això: “Hi ha un retard en l’emancipació, es condicionen els cicles de vida, l’autonomia
personal i la igualtat d’oportunitats”.
“La pujada dels lloguers és sincronitzada en moltes ciutats i és fruit de
les polítiques que deliberadament
han treballat per reactivar la bombolla”, denuncia el portaveu del Sindicat de Llogaters Jaime Palomera. De
totes les polítiques nocives que
apunta –com els privilegis fiscals a la inversió immobiliària de les socimis–,
Palomera marca com a
punt d’inflexió en negatiu la llei d’arrendaments
urbans
(LAU): “Va escurçar
la durada dels contractes de lloguer a
només tres anys, va
trencar el vincle amb
l’IPC en les pujades i afavoreix l’augment de desnonaments de llogaters”.
El responsable de l’Observatori
Metropolità corrobora la situació
“d’inestabilitat permanent” que s’ha
instal·lat entre els llogaters, amenaçats per les revisions cada tres anys i
en un context de preus a l’alça. “Les
compravendes s’incrementen perquè l’alternativa és tan inestable com
inassequible”, reconeix.
La vida de barri “es trenca”
L’expulsió de veïns i famílies de determinats barris és difícil de quantificar. Barcelona no desplaça població
en termes nets segons les estadístiques oficials, diu Donat, però sí que hi
ha gent que es mou. L’estudi de l’Observatori de l’Habitatge apunta que el
percentatge de gent que canvia de domicili dins de Barcelona, tot i ser encara molt alt, ha baixat els últims tres
anys del 77,6% al 73%, i la tendència
apunta a la consolidació.
El Sindicat de Llogaters denuncia
que el que es viu són “desnonaments
invisibles” de moltes famílies. Hi ha
senyals d’alerta que, segons explica
Palomera, ja noten les AMPA de les
Els lloguers s’han encarit
un 29% en quatre anys
a la capital catalana
Un 40% dels llogaters de l’àrea
metropolitana destinen el 42%
del sou a pagar el pis i els rebuts
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
UNA MINORIA
MOLT
NOMBROSA
07
dossier
Una de cada tres persones més grans de 16 anys viu de
lloguer a Barcelona, un percentatge que baixa fins
al 20% al conjunt de l’àrea metropolitana. Els lloguers
indefinits o de rendes antigues són només el 2%.
MENYS GENT
QUE ES QUEDA
A BARCELONA
escoles d’alguns barris, a les quals les
famílies traslladen la inseguretat que
viuen i els canvis de residència que poden afectar l’escolarització dels fills.
La “competència deslleial” entre
veïns i els fons inversors, que han començat a comprar pisos i blocs sencers cridats per l’atractiu de Barcelona, fa que la vida en alguns barris “es
trenqui”, opina el professor de la
UOC. “I si tens un parc d’habitatge limitat, l’onada expansiva que abans es
focalitzava al centre es va estenent
cap a altres zones –afegeix–. Qui no
pot aconseguir un pis en un lloc potser se’n va a la primera corona, on
també es troba aquesta competència
amb els fons. El problema és metropolità”, avisa l’expert en urbanisme.
Risc d’empobriment
Els riscos socials es resumeixen en el
sobreesforç que ja fan les famílies: un
40% dels llogaters a l’àrea metropolitana destinen el 42% dels ingressos
a pagar el lloguer i serveis bàsics com
aigua, llum i gas. Aquesta taxa de sobrecàrrega està molt per sobre del
30% que es recomana per no entrar
en zona de perill, sosté Donat, i també és molt superior a la mitjana europea, inferior al 28%. L’empobriment
amenaça potencialment moltes cases. De moment, la població que viu
en règim de lloguer és un 30% del total a Barcelona –unes 200.000 llars–,
i un 20% a tota l’àrea metropolitana.
A més, comporta riscos per a la salut,
ja que sense recursos les famílies deixen de fer millores a l’habitatge o, directament, d’encendre la calefacció a
l’hivern, afegeix Donat.
La figura del rellogat també pren
força, tot i que no surt a les estadístiques: “El sobreesforç condueix cap a
aquí, i als portals ja es veuen ofertes
d’habitacions que, fins i tot als barris
més assequibles de l’àrea metropolitana, rarament baixen de 300 euros”,
conclou el responsable de l’Observatori. Els joves que volen anar-se’n de
casa també ho tenen més complicat.
En deu anys els que s’emancipen
abans dels 30 anys han passat de quasi el 33% a un 25%.
Les solucions no són fàcils, coincideixen els experts. N’hi ha una, però,
en què tots estan d’acord: pensar a
llarg termini. El professor de la UOC
afegeix que cal un “urbanisme més
àgil tècnicament i informat socialment, que treballi amb la complicitat
dels veïns per protegir els barris”. Donat lamenta que les administracions (sobretot els ajuntaments)
tenen marge per actuar només
en casos “d’urgència”. Calen
recursos de l’Estat, diu: “La
despesa directa en habitatge social ha d’acostar-se del
0,36% actual del PIB estatal al 2% que inverteix Europa”. També urgeix a augmentar les reserves de sòl
públic per garantir més habitatge protegit “a tots els municipis i barris sense excepció”. La
col·laboració metropolitana en un
problema que transcendeix els ajuntaments ha de créixer, avisa.e
Pràcticament tres de cada quatre barcelonins que
canvien de domicili es queden a la ciutat. És una taxa
d’autocontenció alta que, no obstant, ha començat a
baixar els últims tres anys, del 77,6% al 73% el 2016.
La gentrificació colpeja
els barris perifèrics
de Barcelona
JORDI MUMBRÚ
BARCELONA
El procés de gentrificació, que ja fa temps que està transformant barris com el Raval, el Gòtic o
Sant Antoni, està superant els límits del centre
de Barcelona i ja arriba a zones més perifèriques
com Sants o Sant Andreu. El districte que limita amb la Meridiana, el riu Besòs i les vies del
tren no s’escapa de la pressió immobiliària. Des
del 2013, el preu del lloguer hi ha pujat un 22%
i l’increment està expulsant alguns veïns. En els
últims mesos, les importants inversions d’alguns constructors han provocat que les grans
grues tornin al barri. En diferents parcel·les, fins
ara abandonades o amb poca activitat econòmica, hi ha actualment cartells que anuncien la
construcció de pisos de luxe. És el cas de la plaça de Can Fabra o la rambla Onze de Setembre.
Al carrer Pons i Gallarza, en canvi, els habitatges
ja s’han construït i aviat se n’entregaran les
claus. En aquest mateix carrer, però una mica
més amunt, hi ha vuit famílies que proven de resistir. Volen seguir al barri.
La propietat de les vuit cases i locals que hi ha
al capdamunt d’aquest petit carrer va canviar de
mans a finals de l’any passat i els llogaters lluiten des d’aleshores per eviPressió
tar el que sembla inevitable.
Vuit famílies de Sant
“Va venir un
Andreu lluiten per evitar
home que es
que els facin fora per
va presentar
reformar els pisos i vendre’ls com el nou
propietari,
ens va dir que volia arreglar els pisos per vendre’ls i ens va temptejar per veure si volíem acceptar diners a canvi de marxar abans que s’extingissin els contractes”, explica el Roger, un
dels veïns afectats. Alertats per aquesta visita,
els llogaters, alguns dels quals nascuts en
aquests pisos, van investigar qui era el nou propietari. Els administradors de la finca, Finques
Campanyà, no els van donar cap informació i, al
cap de poques setmanes, els van comunicar que
ja no tenien cap relació amb aquells pisos. “Aquella situació ens va generar molta angoixa. No sabíem on havíem de pagar”, recorda el Roger. Finalment, i gràcies al fet que “a Sant Andreu s’acaba sabent tot”, segons aquest veí, van descobrir
que la propietària havia mort, que les finques
s’havien venut però que la seva germana n’era
l’hereva usufructuària. “De manera que vam decidir pagar-li el lloguer a la germana a través de
girs postals”, explica. Els veïns van demanar ajuda al Sindicat de Llogaters, que els assessora en
tot el periple que han hagut de seguir fins a descobrir, aquesta mateixa setmana, que els nous propietaris són els amos d’una empresa d’Osona que
es diu Valmirnasa-2004. “Ens hem reunit amb
ells i ens han dit que esperaran que s’acabin els
lloguers i que després ja es veurà”, diu el portaveu
dels afectats. El primer contracte venç a l’octubre.
Els veïns volen negociar tots junts cada cas per tenir més força davant del nou propietari. “A Sant
Joan Despí volien apujar el lloguer un 100% a un
bloc sencer i al final, gràcies al fet que anaven
units, ha quedat en un 20%”, apunta.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
08
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
dossier
CRISI DE L’HABITATGE
Expulsats de casa: parlen els
afectats per l’augment del lloguer
SANDRA 47 anys
Fort Pienc
0€
Lloguer: 1.30
€
0
80
1.
u:
So
“No vull marxar del meu barri,
aquí tinc els meus records”
FRANCESC MELCION
ANDRÉ PIRRALHA 35 anys
“Els propietaris volen obtenir el
màxim possible a costa dels llogaters”
A punt de ser pares per segona vegada i amb la preinscripció escolar a l’horitzó –el seu fill gran començarà l’escola el curs que ve–,
l’André Pirralha, investigador
portuguès, i la seva dona han
d’afrontar també un possible canvi de pis. Fa tres anys que viuen al
barri del Fort Pienc de Barcelona,
on van llogar un pis gran però antic per 850 euros. Ara els demanen 1.300 euros per renovar el
contracte per un any. El pis és ineficient energèticament perquè
les finestres i els tancaments són
vells. “Nosaltres ja esperàvem un
augment, però no del 50%. No
pensàvem que podien demanar
aquesta quantitat per un pis en
aquest estat”, denuncia l’André.
També lamenta que el propietari no hagi valorat que són llogaters que paguen puntualment.
“Ens volíem quedar, però 1.300
euros per un pis és un esforç molt
gran”, diu. Tots dos treballen i tenen bons sous. “Però no es tracta
de diners. Això va del fet que els
propietaris volen obtneir el màxim possible a costa de posar els
Increment
A l’André i la
seva família
els apugen
el lloguer
un 50%
llogaters en situacions difícils
d’una manera que és immoral”,
raona. No volen comprar un pis i
demanar un préstec que no podran pagar: “Volem ser responsables financerament. I comprar un
pis ara a Barcelona és impossible,
estan hipervaloritzats”.
Tampoc volen marxar fora del
barri –tot i que ja no és el barri
que van conèixer quan s’hi van
traslladar– i busquen per la mateixa zona. La setmana que ve han
de preinscriure el seu fill en una
escola del barri, però no saben si
és aquí on viuran el curs que ve.
“Si no trobem un pis que compleixi les nostres exigències d’espai
marxarem, però és l’última opció
perquè els preus a fora també estan inflats”. També lamenta la
destrucció del teixit social. L’estiu passat ja van marxar la meitat
dels inquilins de la finca per l’augment del lloguer. “Volen atraure
famílies estrangeres amb diners
i contractes de fora. Però quan fas
fora la gent estàs fent mal al barri perquè canvia la composició social”, conclou.e
La Sandra ha viscut tota la vida al
barri de Gràcia, a Barcelona, i aquí
és on ha format una família amb la
seva parella. Fa quinze anys que
viuen en un pis de lloguer perquè
no creuen en la propietat privada.
“Però ens hem adonat que potser
el nostre ideal no és el millor, costa mantenir-lo i sembla que
s’obligui a tenir propietat privada
i s’especuli amb això”, lamenta.
Ara paguen 872 euros de lloguer per un pis de 75 m2 a Vallcarca; havien començat pagant 750
euros i ara el propietari els ha
anunciat que els augmenta el lloguer fins als 1.250 euros. “És un
propietari d’aquí, amb més propietats i sense problemes econòmics, però diu que aquest és el
preu que es demana ara”. La Sandra reconeix que el preu que paguen ara és el llindar màxim que
poden assumir, ja que hi han de
sumar les despeses diàries. L’escola bressol costa 405 euros mensuals i l’escola de la filla gran 250.
“Va pujant tot excepte el sou”, i
admet que anar al teatre o sortir
i pagar un cangur s’ha convertit
en un luxe. Tot i això es consideren uns afortunats perquè tenen
dos sous: de 1.700 i de 2.000 euros. Han temptejat l’opció de
comprar un pis, però el que ha vist
la Sandra l’ha desanimat. L’últim,
un pis de 50 m2 per 330.000 euros. Tampoc tenen els diners per
pagar una entrada i el banc no els
dona una hipoteca que cobreixi el
100% de l’import de l’habitatge.
També estan explorant altres
barris o la possibilitat de marxar
fora, però ella reconeix que si
marxa la seva xarxa social perilla.
“El mercat m’està escopint fora
de Barcelona”. Però encara no vol
tancar l’opció del barri. “Aquí
tinc els records, la família. No vull
marxar, és casa meva. Jo ho comparo amb arrencar una planta de
les arrels”. La recerca de pis també els condiciona la matriculació
escolar. Tot i que han triat l’institut del barri no saben on viuran el
curs que ve. Tot plegat té la Sandra en un estat d’estrès. I lamenta els canvis que ha experimentat
el barri: “Hem hagut d’anar marxant, les botigues ja no hi són,
sembla un complex turístic o un
lloc de pas. Ens fan fora i nosaltres som els que estem sostenint
la identitat dels barris”.e
GRÀCIA
Lloguer: 1.25
0€
Sou: 1.700 €
DANI RÍOS
Els lectors de l’ARA ens expliquen com els afecta l’augment del preu del lloguer
Alba BARCELONA
Alícia CASTELLDEFELS
Carlos BARCELONA
Rosa Maria EL MASNOU
“Fa 12 anys que comparteixo pis
i no puc anar-me’n sola o amb
la meva parella perquè els
lloguers estan impossibles”
“He hagut d’anar-me’n del meu poble perquè em
volien apujar el lloguer 150 euros. Em van dir que,
tot i ser bona pagadora, perdien diners amb mi.
La resta de pisos, pels núvols. Una vergonya”
“Ens apujaran el lloguer de 750
a 1.500 € per un pis de 50 m2
a Sant Antoni. És inadmissible!
Haurem de marxar fora”
“La meva filla al Masnou paga
600 € i l’hi apugen a 800 €. Raó?
La demanda. Qui fa la pujada és
la gestora i el propietari accepta”
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
09
dossier
Veïns que es veuen obligats a deixar el barri on han viscut tota la vida, famílies que no saben
quina escola triar el curs que ve perquè potser s’han de traslladar, joves que han marxat a viure
fora de Barcelona i lluny dels seus llocs de treball perquè no poden pagar res més a prop. L’augment
del preu del lloguer impacta en les vides de molts ciutadans, que reclamen que es reguli el mercat
LARA BONILLA ❊ BARCELONA
JORDI SUBIRATS 46 anys
GRANOLLER
S
Lloguer: 520
€
Sou: menys de
1.000 €
RUTH MARIGOT
NÚRIA RIERA 27 anys
“M’he plantejat tornar amb els pares
perquè se me’n va el sou en el pis”
Pis de 40 m2 al barri de la Sagrera
de Barcelona per 640 euros més
despeses. En total, 850 euros
mensuals. Això és el que pagava la
Núria Riera per viure en un pis antic i ple d’humitats amb la seva parella. Ella és de Cardedeu, però volien viure com més a prop millor
de la universitat i el lloc de treball,
que és a Barcelona. “Vam estar
tres mesos buscant pis i els preus
eren molt alts. Aquest era el que
estava més o menys millor, però el
preu no era gens raonable pel pis
que era”, reconeix.
Així que el contracte els hi va
permetre, van marxar del pis i van
buscar fora de Barcelona. Van anar
a parar a Granollers, però abans
havien mirat a Mollet i Montmeló.
“Vam trobar un xollo: un pis al centre de Granollers, de 65 m2, quatre
habitacions, reformat, tot exterior
i amb aigua inclosa. Ens van dir que
si anàvem allà amb els diners de la
reserva ens el guardaven perquè hi
havia deu persones interessades”.
Així ho van fer i ara viuen a una hora en tren de Barcelona. Els inconvenients: han de pagar el transport
Equilibris
La Núria
destina el
60% del seu
sou a pagar
pis i despeses
públic –63 euros mensuals per
l’abonament de Renfe– i han d’invertir una hora en desplaçaments.
“Però em compensa molt. Abans
arribava a casa meva i no estava a
gust. Encara que estigués a 15 minuts de la feina sentia que m’estaven estafant”. Admet, però, que si
hagués trobat un pis a un preu “assequible” s’hauria quedat a Barcelona. “M’agradaria viure als barris
de Gràcia o de Sant Andreu, però
ara mateix és impossible. Hi ha
tanta demanda i tan poca oferta
que se n’aprofiten i fixen preus elevats”, diu.
Treballen tots dos però els sous
són inferiors a mil euros i viure en
una zona cèntrica és “inviable”.
Ella també descarta l’opció de
comprar. I aquest és un tema, el de
l’habitatge, que li preocupa. “A vegades m’he plantejat tornar a casa dels pares perquè se me’n va el
sou en el pis”. Destina el 60% del
sou a pagar pis i despeses. Ella i
l’Eric han hagut de renunciar a sopars i viatges. “I que als 27 anys
t’hagis de preocupar per tenir un
habitatge digne és greu”.e
“Hem de marxar a viure lluny
de les nostres feines”
Fa quatre anys el Jordi Subirats, dos anys, s’escolaritzés a Sant
de 46 anys, i la seva dona es van Cugat, però ja estan mirant pisos
traslladar a Sant Cugat del Vallès de lloguer pels voltants. Han mibuscant més tranquil·litat per rat a Sant Quirze del Vallès, on
viure, perquè havien decidit for- els pisos, diu, estaven “un 20%
mar una família. Van canviar el més barats que a Sant Cugat, pepis de 70 m2 de Barcelona, pel rò ara també estan tots més
qual pagaven 800 euros, per un cars”. Comprar un pis ni s’ho
pis una mica més gran, 78 m2, planteja amb el seu sou, que no
amb jardí i piscina comunitària és gaire alt, malgrat els estudis i
i situat en un carrer –llavors amb els idiomes que parla: “Si tingués
poc trànsit– al barri de Volpelle- un sou alt, encara, però amb el
res, una àrea en creixement. Van meu sou...”
començar pagant 800 euros al
mes. La zona s’ha transformat Un ens regulador
els últims cinc anys. “Al nostre També s’ha plantejat trasllacarrer s’han construït fins a sis dar-se a Sant Sadurní d’Anoia, on
blocs de pisos més i ara ja no hi va néixer i on pel mateix preu,
ha ni la tranquil·litat ni la verdor diu, “tindria pisos de 150 m2”. “I
del principi. Tot i així, encara és a Sant Feliu de Codines, on per
millor que viure a Barcelona”, mil euros pots tenir una casa unifamiliar”, afegeix.
admet el Jordi, informàtic de
“Però per viure al
professió.
ÈS
LL
lloc on volem hem
Els 800 euros
A
V
EL
D
T CUGAT
de sacrificar el nosdel 2014 s’han SAN Lloguer: 1.000 €
tre sou. A què li doconvertit en 856 i
Sou: 1.200 €
nem valor, a l’espai
ara, amb la renoo al lloc de residència? Si valovació del contracte, el propietari els ha anunciat ro el lloc, no tinc elecció. Si vull
que els augmentarà el preu “no- viure a Sant Cugat hauré de viumés” 150 euros més perquè se’ls re en una capsa de mistos. No hi
considera “veïns amb antigui- ha res per 600 euros”, assegura.
tat”. Ells hauran de pagar 1.000 Denuncia que “la classe treballaeuros, però a veïns menys afortu- dora ha de marxar de Sant Cunats els han pujat el lloguer fins gat”. “Hem de marxar lluny de
les nostres feines. Si no ets aforals 1.150 euros.
El Jordi és autònom. Cobra al tunat econòmicament has de
voltant de 1.200 euros i la seva marxar del lloc on vols viure. Els
dona està a l’atur. “Si m’apugen llocs macos estaran plens de gent
el lloguer a mil euros em queden amb diners però no de gent que
200 euros per alimentar la famí- s’estima el poble”, argumenta.
Per al Jordi el més preocupant
lia i pagar l’escola, i el sou no augmenta com el nivell de vida. És és que en tot just cinc anys el
una bestiesa el volum del sou que preu d’un pis pugui passar de
s’ha de dedicar al lloguer”, de- 800 a 1.150 euros. És per això que
nuncia. Els agradaria quedar-se reclama un ens regulador que fia Sant Cugat del Vallès. També xi els preus del lloguer per evitar
els agradaria que el seu fill, que té situacions d’abús.e
Esperança SANT QUIRZE DEL VALLÈS
“El problema no és només dels
barcelonins. Fa temps que els
joves de Sant Quirze han hagut
de marxar. L’oferta de lloguer és
Roger BARCELONA
insignificant. Les agències tenen
llista d’espera i algunes demanen
que quan visitis un pis portis la
fiança a la butxaca. A nosaltres
ens fan fora del nostre pis. Ens
han avisat per burofax que tenim
un mes per anar-nos-en. On és la
humanitat dels propietaris?”
“Pujada desorbitada aprofitant la fi del contracte:
de 800 € a 950 € per un pis de 3 habitacions
a prop de la plaça Sanllehy. S’hauria d’establir
una regulació, perquè això és insostenible”
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
10
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
dossier
ara
CRISI DE L’HABITATGE
Josep Maria Montaner
REGIDOR D’HABITATGE DE BARCELONA
“Ens preocupen
els desnonaments
invisibles a la ciutat”
MARIA ORTEGA
BARCELONA
Quan falta una mica més d’un any
per a les eleccions municipals, els
problemes d’habitatge que assetgen
Barcelona s’han convertit en arma
electoral. El regidor de l’àrea, Josep
Maria Montaner, apunta la legislació espanyola com la clau de volta.
Estan fent molts anuncis de projectes per frenar l’expulsió de veïns,
però la situació no millora.
És un problema d’una complexitat
enorme. Estem fent moltíssimes coses en molts àmbits. S’està generant
una bombolla immobiliària que
combina el deute hipotecari, que
torna a créixer, i l’alça dels preus dels
lloguers. La pujada es produeix a tot
arreu però a Espanya està propiciada, els últims anys, pel govern del PP,
que ha dictat la llei d’arrendaments
urbans (LAU) i les exempcions d’impostos a les socimis. Això afavoreix
propietaris i inversors, i perjudica
els ciutadans.
¿És més perillós aquest marc normatiu que la pressió turística?
Sí. El factor del turisme també hi és,
però fa més temps que actua. Els
apartaments turístics, per exemple,
van créixer el mandat passat i ara ja
estan congelats i estem intentant reduir els il·legals.
¿La clau, doncs, és pressionar per
modificar la LAU?
Podem pressionar l’Estat i també la
Generalitat, que és la responsable de
les polítiques d’habitatge però que
es troba que la meitat del que inverteix ho hauria de rebre del govern espanyol i que això s’ha anat reduint
dràsticament.
L’Ajuntament no pot fer-hi res més?
Treballem en molts àmbits. Primer,
per tenir informació. Per això hem
potenciat l’observatori metropolità
de l’habitatge, que ens dona informació que no ve dels portal i els promotors. També hem fet passos més
pal·liatius, com crear la unitat contra l’exclusió residencial per mediar
en casos de desnonaments. I hi ha els
ajuts al pagament del lloguer. Hem
comprat pisos per tanteig i retracte
per ampliar el parc públic o intervenir en conflictes de grans empresaris que volen expulsar el veïnat. I seguim pressionant per canviar la
LAU, que és la base legal per a aquesta situació nefasta.
Havien promès 4.000 pisos de lloguer social nous i ara calculen que
n’entregaran uns 900.
Vam prometre mobilitzar 4.000 pisos i al final del mandat tindrem
4.300 habitatges mobilitzats i més
de 200 allotjaments que estan pensats per a estades temporals. Les
obres de construcció estan durant
set o vuit anys.
No s’esperaven aquesta lentitud?
Vam dir que es farien 4.000 habitatges i queda clar que una gran part no
es poden acabar. Però ni habitatges,
ni escoles bressol, res no s’acaba en
un mandat. N’entregarem 900 de
nous i també n’hi ha de cedits i com-
FRANCESC MELCION
Crítica
“La LAU és
la base legal
que permet
aquesta
situació
nefasta”
prats. Al final de mandat n’hi haurà
uns 2.000 de segona mà.
canviat. Ara està més tensionat i els
pisos buits van buscats.
Venint de l’activisme, ¿els exasperen els tempos de l’administració?
És evident que és molt més còmode
dir el que s’hauria de fer des de fora
o anar a les manifestacions. Estem
desbordats de feina, però estem aplicant totes les mesures possibles.
Fa uns anys parlàvem de gentrificació en barris com la Barceloneta.
Ara sembla generalitzada.
És un procés visible però difícil de valorar en tots els aspectes. Primer es
produeix als comerços i després afecta els habitatges. Ara es produeix a
una escala més gran, però continua
concentrat. Sí que estem preocupats
pels teixits dels barris, perquè hi ha
els anomenats desnonaments invisibles, de gent que ha de marxar perquè
no pot renovar el lloguer.
¿Haver-se trobat menys pisos buits
dels que s’esperaven –uns 12.500–
els ha fet replantejar l’estratègia?
Hi ha piscina però no hi ha tanta aigua. No hi ha un excedent. Partíem
de l’estimació de 80.000 pisos que es
va fer el 2011, i que és un mite urbà,
i dels 31.000 que va estimar després
el govern de Trias. Nosaltres els estudiem ara un a un per fer el cens i
estem comprovant que, encara que
no hi hagi ningú inscrit, en la majoria de casos hi viu gent. El mercat ha
Qui podrà tenir un pis a Barcelona?
No hem d’exagerar amb la distopia
que tothom se’n va. Hi ha promocions que sí que tenen compradors estrangers, però hi ha promotors que
asseguren que ho venen tot a gent de
Barcelona.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
11
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
12
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
dossier
ara
CRISI DE L’HABITATGE
L’ESTAT DEL LLOGUER A
BARCELONA I L’ÀREA
METROPOLITANA
Castellbisbal
Mitjana de
Catalunya
640,5 +17,3%
654,8
+20,8%
Corbera
de Llobregat
Sant Andreu
de la Barca
655,1
+20,9%
P REU
CREI XEM ENT
Dades del lloguer en euros mensuals el 2017,
i creixement en percentatge respecte al 2013
606,7
+13,1%
Lloguer car i
que creix molt
la Palma
de Cervelló
Sant Vicenç
dels Horts
910,9
+14,7%
820,3
+24,7%
660,2
n/d
Santa Coloma
de Cervelló
705,6
+6,7%
Sant Boi
de Llobregat
Castelldefels
913,8
+31,7%
639,6
+16,1%
729,2
+22,0% Sant Just
540,4
+7,0%
Montcada
i Reixac
556,6
+8,4%
891,9
+8,2%
Cornellà
de Llobregat
Esplugues
de Llobregat
773,0
+15,1%
602,5
+13,1% l’Hospitalet
de Llobregat
608,3
+18,0%
Barcelona
877,3
+28,7%
Santa Coloma
de Gramenet
529,1
+10,0%
Badalona
Sant Adrià
de Besòs
638,2
+17,9%
654,1
+18,8%
el Prat
de Llobregat
636,6
+10,6%
Lloguer barat i
que creix poc
Ripollet
Desvern
754,5
+16,8%
683,8
+12,8%
699,0
+20,8%
Sant Feliu
de Llobregat
Sant Joan
Despí
Viladecans
Cerdanyola
del Vallès
613,3
+12,9%
Lloguer barat i
que creix molt
T
Gavà
Sant Climent
de Llobregat
274,6
n/d
Lloguer car i
que creix poc
5%
EN
l2
EM 5% i e
X
2
EI
0% 0%
el
CR s d el 2 l 2
e
é
M tre s d
En eny
M
711,0
+18,1%
679,5
+19,0%
646,7
+17,9%
Torrelles
1.095,9
+26,2%
Barberà
del Vallès
D
Molins
de Rei
Sant Cugat
del Vallès
Badia
del Vallès
EU
764,2
+17,5%
668,3
+25,9%
EL
En
LL
tr M
e
é
O
s
G
M 70
U
en 0 de
ys € i 90 ER
de 90 0 €
70 0 €
0
€
741,5
+24,3%
Cervelló
Begues
El Papiol
R
Pallejà
P
639,0
+20,8%
Tiana
930,2
+14,6%
Montgat
835,0
+24,5%
El flux i reflux metropolità que
fa augmentar encara més el lloguer
El preu dels habitatges de lloguer a Barcelona creix un 29% des del 2013 i el dels de compra un 24%
XAVIER GRAU
BARCELONA
Barcelona és la ciutat espanyola
amb el preu de l’habitatge més elevat, tant de compra com de lloguer.
El problema és que aquest fenomen
s’estén ara a tota l’àrea metropolitana, amb uns moviments de persones i famílies que es retroalimenten
i fan que pugi encara més el preu
dels lloguers. És el que Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat de Barcelona, defineix com el
“flux i reflux”.
Bàsicament el que passa és que
davant de la pujada del preu del lloguer a Barcelona, moltes persones
opten per buscar un habitatge a
l’àrea metropolitana. Això provoca
un augment de la demanda en
aquests municipis al voltant de la
capital catalana, cosa que empeny
els preus a l’alça. Com que els preus
pugen en aquests municipis, ja no
compensa el trasllat i, per tant, la
gent torna a la capital, on per tant
augmenta la demanda i els preus
tornen a patir la pressió a l’alça.
El gràfic que acompanya aquesta pàgina reflecteix aquest feno-
men. Els increments de preus des
dels mínims de l’any 2013 són pràcticament de dos dígits arreu de
l’àrea metropolitana de Barcelona,
fins i tot en aquells municipis més
allunyats i barats.
L’evolució dels preus des de l’any
2013, quan Catalunya estava en una
profunda crisi, ha sigut meteòrica.
A Catalunya el preu del lloguer mitjà ha augmentat gairebé un 21%, i se
situa en els 655 euros, mentre que a
la ciutat de Barcelona l’augment ha
sigut de gairebé el 29% i el preu
mitjà és de 877 euros. En habitatge
de compra, el preu del metre quadrat a Barcelona se situa en 4.072
euros, un 24% més que el 2013.
Tant el lloguer com la compra, per
tant, han augmentat molt més que
els salaris en aquest període, en què
el poder adquisitiu de les famílies
no ha crescut.
De fet, l’alça dels lloguers és un
fet generalitzat. Si a Catalunya
l’augment ha sigut del 20,8% és en
gran part perquè l’alça dels preus de
la capital s’ha traslladat a l’àrea metropolitana. L’any 2017 per primer
cop va pujar més el preu del lloguer
al conjunt de Catalunya (10%) que a
la ciutat de Barcelona (9,5%). Òscar
Canvi
L’encariment
a Barcelona
es trasllada
als municipis
del voltant
Situació
La millora
de l’economia
incrementa
la demanda
i els preus
Gorgues ho troba normal, perquè
els preus a Barcelona ja parteixen
d’una base més alta i no poden pujar
un 10% eternament. A més, la reactivació de l’economia també fa augmentar la demanda. “Gràcies a la
millora de l’economia hi ha més
gent que es pot independitzar i que
busca el seu propi habitatge”, indica Gorgues.
Per tot això els experts reclamen
a les administracions que abordin el
problema de l’accés a l’habitatge
amb una visió àmplia i supramunicipal, i no només des de les polítiques d’habitatge, sinó lligades a les
polítiques de transport, infraestructures i equipaments.
“Si tinguéssim més habitatges, i
més ben comunicats amb les àrees
de treball, amb una comunicació
més garantida i més fàcil, el problema disminuiria”, indica Gorgues. El
gerent de la Cambra de la Propietat
assenyala un altre problema a Barcelona. El 60% dels habitatges estan
ocupats per dues persones o menys.
“Es podria aprofitar millor el parc
d’habitatges existents”, indica. De
fet, aquest fenomen es veu amb l’increment de pisos compartits que hi
ha. I recorda que hi ha molts avis que
viuen sols a la ciutat. “Potser parlem
molt de fer pisos per a joves i potser
s’haurien de fer pisos per a gent
gran, de poca superfície i amb serveis comuns, que així deixarien lliures habitatges de 80 o 90 metres
quadrats que podrien ocupar famílies senceres”, apunta Òscar Gorgues.
Al gerent de la Cambra de la Propietat no l’ha sorprès que el cens
que està fent l’Ajuntament de Barcelona reveli que a la ciutat hi ha
molts menys pisos buits dels que es
pensava. “No hi ha cap propietari
que tingui un pis i no el llogui”, indica Gorgues, perquè la rendibilitat és
alta. Els pisos que no es lloguen, assegura, és perquè estan en molt males condicions i no són habitables.
Parc envellit
El parc de pisos s’envelleix i Òscar
Gorgues apunta com un possible
problema de futur la seva conservació, ja que a Barcelona predomina la
propietat horitzontal, és a dir, edificis que són de molts propietaris, no
d’un de sol. Aquests propietaris són
cada cop més grans i molts d’ells, tal
com es planteja el futur de les pensions, no podran fer front a les despeses de conservació. “Quan els ve-
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
13
dossier
Un problema sense
solucions màgiques
P REU
C REIX EMEN T
L’índex de referència del Govern cau en l’oblit
X.G.
BARCELONA
Horta-Guinardó
706,6
+24,7%
Sarrià Sant Gervasi
Nou Barris
625,5
+21,7%
1.227,9
+31,3%
les Corts
Sant Andreu
Gràcia
705,7
+22,0%
856,4
+29,9%
Eixample
990,7
+29,8%
Sant Martí
Ciutat Vella
Sants-Montjuïc
763,2
+28,0%
828,8
+34,0%
ïns d’una propietat horitzontal, en
comunitat de propietaris, no tenen
diners per arreglar l’immoble, l’escala es va deteriorant. De cara al futur tindrem un problema, que ara
no s’està abordant, i que serà important”, afirma Gorgues.
És cert que les administracions
públiques donen subvencions per al
manteniment d’edificis, però
aquest expert considera que no hi
pot haver una “privatització
d’aquestes subvencions”, és a dir,
donar-les a fons perdut, sinó que
creu que s’han de revertir d’alguna
manera de nou a l’erari públic. Per
exemple, apunta, considerant-les
com una càrrega sobre el pis, de manera que en el moment de la seva
transmissió, venda o herència, s’hagués de redimir aquesta càrrega retornant l’ajuda a l’administració.
“No pot ser que passi com quan
es van fer habitatges protegits en
venda, amb els interessos subvencionats, i que ara es puguin vendre
sense tornar aquesta subvenció, cosa que beneficia el propietari”, assegura Gorgues, que indica que “això
és drenar recursos de política d’habitatge d’una generació que no es
traspassa a la següent”. “El problema és que les ajudes no tornen al sistema i se les queden els particulars”,
assegura.
En la pujada de preus del lloguer
a Barcelona també hi ha un factor
que hi ha influït: els terminis dels
contractes de lloguer. L’any 2013 el
govern de Mariano Rajoy va modificar la llei d’arrendaments urbans
(LAU), que rebaixa els terminis
dels contractes a tres anys, amb dos
més de pròrroga. En aquell mo-
842,3
+32,2%
Font: Agència de
l’Habitatge
Gràfic: Eduard For
roll
1.052,3
+27,3%
ment els preus eren baixos i això jugava a favor dels llogaters, que van
poder negociar a la baixa la renda
que pagaven o buscar un pis més
barat. Però això ara hi juga en contra. Com que s’ha disparat el preu
dels lloguers, els propietaris que
van acabar aquests contractes el
2016 (i ara el 2018 els que tenien la
pròrroga de dos anys) actualitzen
els lloguers a l’alça. Unes pujades a
les quals molts dels llogaters no poden fer front, de manera que han de
buscar un altre pis.
El lloguer turístic
Barcelona s’ha convertit també en
objectiu dels inversors immobiliaris, que compren edificis sencers
per rehabilitar-los i posar-los després a la venda o en lloguer per treure’n una rendibilitat. No obstant, el
gerent de la Cambra de la Propietat
relativitza l’impacte d’aquestes
operacions en els preus, perquè “el
percentatge que suposen aquests
edificis sobre el parc total d’habitatges de Barcelona és poc, no té capacitat d’influir sobre el mercat”. “Són
històries personals problemàtiques, però en termes macroeconòmics són una part ínfima del mercat”, indica.
També es parla del lloguer turístic com un dels factors que pressiona a l’alça els preus. “L’última estimació que hi ha és d’uns 10.000 habitatges turístics a Barcelona, que
sobre els més de 200.000 habitatges que hi ha a la ciutat és un 5%”,
indica el gerent de la Cambra de la
Propietat, que admet que això pot
influir en l’augment dels preus “però no és determinant”.e
La solució al problema de l’habitatge
a Barcelona és difícil. La ciutat no té
prou sòl per fer noves promocions i
incrementar substancialment l’oferta. A més, el poc sòl que queda és cada cop més car: de fet, Barcelona és la
capital espanyola amb el sòl urbà
més car, segons les estadístiques del
ministeri de Foment, elaborades a
partir de les dades del Col·legi de Registradors. Un sòl car que, evidentment, es tradueix en uns pisos més
cars. Al tancament del 2017 el preu
de mitjana era de 468,9 euros el metre quadrat. Per fer-se’n una idea, la
capital de l’Estat, Madrid, té un preu
mitjà de 456 euros el metre quadrat,
és a dir, gairebé 13 euros menys.
I no només és el municipi amb el
preu del sòl urbà més car sinó que,
a més, Barcelona és el municipi on
més s’encareix. Malgrat la situació
política, l’últim trimestre de l’any
passat el terreny urbà a Barcelona
es va encarir gairebé un 5%, i l’augment respecte a l’any anterior va superar el 19%.
Els experts aposten per polítiques d’habitatge que no se centrin
en la ciutat, sinó en un àmbit més
gran, metropolità i fins i tot superior, acompanyades de polítiques
d’infraestructures, sobretot per potenciar un transport públic eficient,
i d’equipaments com escoles o centres de salut.
“La política d’habitatge és molt
complicada”, indica el gerent de la
Cambra de la Propietat, Òscar Gorgues, que creu que “s’haurien de posar d’acord totes les administracions, perquè els ajuntaments tenen
molt poder, s’ho miren de vegades
des d’una òptica massa local i les necessitats són metropolitanes, mentre que la solució que s’està aplicant
és local”.
Des que la pujada del preu de l’habitatge és tan evident s’han proposat
solucions, però amb poc efecte. La
més efectista va ser la creació per
part del Govern d’un índex de referència del preu del lloguer. L’eina
existeix i dona, pràcticament carrer
per carrer de Catalunya, un preu de
referència d’acord amb les fiances
de lloguer dipositades a l’Incasòl.
Però l’eina sembla que ha quedat
en l’oblit. A més, perquè sigui efectiva els ajuntaments se l’han de fer
seva i adoptar mesures fiscals per
premiar els propietaris que lloguin
per sota del preu de referència, per
exemple amb bonificacions fiscals.
Però un any després això encara no
s’ha fet.
Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, reconeix
que l’índex de referència “és una bona eina que molt poca gent utilitza”.
Però ell mateix assenyala que, tot i
que intenten cenyir-se als preus que
A Barcelona el preu del sòl és de 468,9 euros el metre
quadrat, 13 euros més car que a Madrid. F. MELCION
Visió
Cal una
política que
vagi més enllà
de l’òptica
local dels
ajuntaments
Proposta
Retailcat
planteja
convertir
en habitatges
els locals que
queden buits
marca aquest índex, el cert és que
solen situar els lloguers dins de la
banda més alta. Aquest directiu immobiliari descriu la situació com a
emergència habitacional: “El problema del lloguer el té ara molta
gent que té feina i sou”.
Pisos pastera
La patronal del comerç Retailcat,
que presideix Joan Carles Calbet, ha
fet una proposta. A Catalunya hi ha
uns 30.000 locals comercials buits i
que, a més, difícilment acolliran un
negoci en els pròxims anys. L’estudi en què es basen indica que,
d’aquests locals, uns 10.000 es podrien reconvertir en habitatges i es
podrien destinar als joves, que tenen grans dificultats per accedir a
un pis, i a la gent gran amb problemes de mobilitat, ja que el projecte
permetria fer habitatges a nivell de
carrer i fàcilment accessibles, i amb
un disseny diàfan que facilitaria, per
exemple, una millor adaptació a les
persones amb mobilitat reduïda.
La sòcia d’Amat Immobiliaris Joana Amat reconeix que “no hi ha solucions màgiques”, però indica que
molts d’aquests locals podrien obtenir una llicència i ser més habitables que molts dels “pisos pastera”
que hi ha a l’àrea metropolitana.
Donar la cèdula d’habitabilitat a
aquests locals “no és un problema
tècnic, només cal voluntat”, diu, i
recorda que “estem en una situació
d’emergència habitacional”.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
14
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
Política
EL PRESIDENT, EN LLIBERTAT
Puigdemont reclama
a l’Estat que no veti la
investidura de Sànchez
El president, que ofereix diàleg a Rajoy sense condicions, residirà
a Berlín fins que Alemanya decideixi si l’extradeix per malversació
NÚRIA ORRIOLS
ENVIADA ESPECIAL
A BERLÍN
L’endemà de sortir de la presó i
pendent encara que la justícia alemanya decideixi si l’extradeix pel
delicte de malversació, Carles Puigdemont va demostrar que vol seguir
marcant el ritme de la política catalana. Des de Berlín, en una roda de
premsa improvisada en poques hores a Kreuzberg –un dels epicentres
de la cultura alternativa de la ciutat–, el president de la Generalitat
va reclamar a l’Estat que “no bloquegi” la formació de govern a Catalunya i que, seguint les recomanacions del Comitè de Drets Humans
de l’ONU, permeti la investidura de
Jordi Sànchez, ara ja, altra vegada,
oficialment candidat.
Només minuts després que Puigdemont iniciés la seva intervenció,
des de Barcelona el president del
Parlament, Roger Torrent, nomenava el número dos de la candidatura
de JxCat, empresonat a Soto del Real, candidat a la presidència de la Generalitat. Una investidura que ja es
va veure frustrada el primer cop per
la negativa del jutge Pablo Llarena a
deixar-lo sortir per acudir al ple. “No
hi ha excusa posssible. [...] Sànchez
té els seus drets polítics intactes”, va
afirmar el president des de Berlín davant de desenes de mitjans internacionals. A més, va situar la investidura de l’exlíder de l’ANC com una
oportunitat per al govern espanyol
per demostrar que opta pel diàleg.
Un diàleg que Puigdemont va oferir
“sense condicions” ni “línies vermelles”: va assegurar que és hora que
Madrid reconegui que la majoria independentista és una “realitat molt
sòlida” i ho afronti. “Més Parlaments
i menys presons”, va sentenciar.
L’escenari auster sobre el qual
Puigdemont va fer aquesta primera intervenció en català, castellà i
anglès –davant una tela de fons negre i sense cap bandera al darrere–
contrastava amb l’entrada del local
berlinès, on diversos simpatitzants
independentistes hi havien situat
estelades i una pancarta amb les cares dels Jordis per reclamar la llibertat dels presos. Una reivindicació que el president va fer seva no-
més començar l’speech, quan va
afirmar que hi ha nou presos preventius per rebel·lió, un delicte que
la justícia alemanya considera que
no existeix. Puigdemont va recordar que l’única violència el dia
1 d’octubre va ser la de la policia i va
assegurar que si l’Estat persisteix en
la seva voluntat de jutjar els independentistes per rebel·lió es confirmarà la “causa general” contra el
moviment. “Tant de bo el que passa a Europa pugui convidar els poders de l’Estat a replantejar-se la seva estratègia”, va dir, ja que a més
del cas alemany estan en curs les extradicions de Toni Comín, Meritxell
Serret i Lluís Puig a Bèlgica; de Clara Ponsatí al Regne Unit, i de Marta Rovira a Suïssa, tot i que la secretària general d’ERC encara no s’ha
posat a disposició de la justícia.
Quan va acabar la roda de premsa, el diputat d’ERC Ernest Maragall –que encapçalava la comitiva de
suport dels republicans– també va
instar l’Estat a aprofitar el moment
per començar a negociar. Al costat
d’una quinzena de diputats de
JxCat, els representants d’Esquerra van mostrar plena sintonia amb
Puigdemont, que va demanar a l’estat espanyol que faci una proposta
per a Catalunya. “La independència
no és l’única solució, és la nostra
proposta”, va recordar.
Torrent proposa
formalment Sànchez
Després d’una ronda de contactes telefònica amb els grups
parlamentaris, el president del
Parlament, Roger Torrent, va
proposar ahir Jordi Sànchez altre cop com a candidat a la presidència. És el segon cop que el
número dos de JxCat és el candidat, i l’anterior vegada va topar amb el veto del Tribunal
Suprem. Després que el Comitè
de Drets Humans de l’ONU hagi instat Espanya a garantir els
seus drets polítics, l’independentisme reclama al jutge que
li doni permís per acudir al ple.
Si no és així, l’estratègia passa
per posar en evidència l’estat
espanyol.
De moment, Puigdemont s’haurà
de quedar a Alemanya per complir
amb les mesures cautelars que li ha
imposat la fiscalia i, segons va explicar, s’instal·larà a Berlín fins que la
justícia resolgui sobre la malversació. El president va preferir no comentar l’estratègia que seguirà per
desmuntar l’acusació espanyola ni
va aclarir si es van gastar diners públics en el referèndum. Sí que va desmentir, en canvi, que s’hagués deixat
detenir a Alemanya i va confirmar
que la seva intenció, sortint de Finlàndia, era arribar a Bèlgica.
Sense renunciar a ser candidat
“El veig molt bé, està molt fort”, coincidien ahir fonts de JxCat sobre el
president, després d’haver compartit diverses reunions des de la sortida de Neumünster. De fet, Puigdemont va deixar clar en roda de
premsa que no renunciarà a ser el
candidat a la presidència ni tampoc
deixarà la seva acta de diputat. Des
de l’anterior ple pot delegar el vot
–ja que està sotmès a mesures cautelars que no el deixen sortir del país– i, per tant, els independentistes
compten amb un vot més de cara a
la investidura. Amb la delegació de
Puigdemont i de Toni Comín –que
també la sol·licitarà, segons apunten les fonts–, JxCat i ERC tenen la
majoria suficient per investir un
candidat en la segona volta. Sempre
que la CUP s’abstingui.
Les primeres hores de llibertat de
Puigdemont, doncs, van ser intenses.
Després de la roda de premsa es va
reunir amb els diputats de JxCat per
abordar l’escenari polític. I és que
malgrat que Sànchez ja sigui el candidat oficial, l’independentisme admet que és difícil que Llarena canviï
radicalment de posició. Un dels
noms que apareix a les travesses és el
de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ahir, a diferència de bona part dels diputats, es va quedar
amb el president a Berlín, juntament
amb els membres de la direcció de
JxCat, entre ells Elsa Artadi i Josep
Costa. Puigdemont dedicarà els pròxims dies a instal·lar-se a Berlín, però ahir ja va dir que mantenia el pla
de tirar endavant el Consell de la República a Waterloo. Sempre que, això sí, la justícia alemanya denegui
completament l’extradició.e
El president, Carles
Puigdemont, a la sortida de la
roda de premsa. J. MACDOUGALL / AFP
ara
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
LA CRIDA I ELS
CDR ENVOLTEN
EDIFICIS
15
política
La Crida va envoltar ahir el TSJC durant 15 minuts en
silenci per reclamar la llibertat dels presos. El CDR de
l’Eixample també va sortir al carrer i, concretament,
s’ha passat 24 hores donant voltes a la presó Model.
MANIFESTACIÓ
A MADRID
PELS PRESOS
Centenars de persones es van manifestar ahir a Madrid
per reclamar la llibertat dels presos polítics. Convocats
per la plataforma Madrilenys pel Dret a Decidir, van
lluir llaços grocs, estelades i banderes republicanes.
Els problemes de Llarena
per demostrar la malversació
L’ARA revela un nou informe enviat el 2 d’abril a Alemanya
ERNESTO EKAIZER
MADRID
El tribunal de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein manté en
la resolució de dijous –en què denega d’entrada l’extradició de Carles
Puigdemont per rebel·lió– les reticències sobre el delicte de malversació, tot i que declara que ho hauran
de seguir estudiant. Unes reticències que el magistrat del Tribunal
Suprem Pablo Llarena no ha pogut
vèncer tot i que el 2 d’abril, tres dies abans de la resolució, va enviar un
informe addicional, al qual ha tingut
accés l’ARA, a la Fiscalia General de
Schleswig-Holstein.
Fonts judicials assenyalen que
els jutges alemanys de la sala primera de l’Audiència Territorial
–Probst, Hohman i Schleman– van
poder llegir el document traduït a
l’alemany. Però es dona el cas que el
tribunal havia sol·licitat a través de
l’Oficina del Fiscal General de
Schleswig-Holstein informació precisa sobre els pagaments realitzats
per celebrar l’1-O i la responsabilitat de Puigdemont, a més d’un aclariment sobre l’assumpció dels costos financers amb càrrec al pressupost autonòmic. L’informe del
2 d’abril desenvolupa el delicte de
malversació amb més profunditat
que l’euroordre del 23 de març. El
qualifica com una forma de “corrupció” i, per tant, integrat en la llista de 32 delictes que el Consell Europeu va fixar el juny del 2002 per
regular les euroordres.
d’especial transcendència i assenyala que el Consell General del Poder Judicial computa entre els delictes de corrupció el de malversació. Ara bé, Llarena es veu obligat en
l’informe a cobrir un flanc dèbil: la
reforma del Codi Penal del 2015 no
inclou un títol concret sobre quins
són els delictes de corrupció. La modificació encarregada pel govern de
Mariano Rajoy –un PP assetjat per
múltiples casos de corrupció– va
evitar, amb èxit, que es qualifiquessin com a corrupció una sèrie de delictes dispersos en diferents capítols del Codi Penal coneguts per
noms menys grinyolants, que dissimulen més.
Intent per justificar la corrupció
La reforma legislativa, com a gran
concessió a la realitat, va introduir
l’article 286 bis per agrupar diversos delictes ja previstos anteriorment com a “delictes de corrupció
en els negocis”. “La novetat del títol
–que no en el contingut del precepte– de cap manera suposa que els
delictes de corrupció quedin limitats a les actuacions previstes en
aquest article”, explica Llarena. “El
delicte de malversació de fons públics s’ubica sistemàticament en el
nostre Codi Penal en el capítol dedi-
cat als delictes contra l’administració pública juntament amb altres
que també són considerats corrupció...”, aclareix.
Els jutges alemanys no tenen cap
problema, segons consta en el seu
beschluss del 5 d’abril, a acceptar els
arguments per equiparar la malversació a un delicte de corrupció –cosa que demostra que han llegit l’escrit del dilluns 2 d’abril–. S’avenen
a considerar, doncs, que com que la
corrupció forma part dels 32 delictes recollits per a l’euroordre, no cal
verificar si la malversació queda recollida en la legislació alemanya, en
compliment de l’article 81.4 de la seva llei de cooperació internacional
en afers penals. En canvi, semblen
apuntar a la irrellevància del nomen
iuris o precepte dels delictes: “Les
coses són el que són i no el que les
parts diuen que són”.
Per això, en la resolució del 5
d’abril els jutges no queden satisfets
amb els arguments de Llarena i demanen que descrigui amb més detall
les circumstàncies en què es va cometre el delicte de malversació. Sobretot tenint en compte que en la interlocutòria de processament Llarena va subratllar la possibilitat que la
malversació quedés absorbida en el
delicte agreujat de rebel·lió.e
Informació
El fiscal va demanar detalls
dels pagaments per l’1-O i la
responsabilitat de Puigdemont
En l’informe, Llarena explica que
tot i que el “Codi Penal espanyol no
recull el terme corrupció, ni en la seva estructura ni en la tipificació de
cap comportament delictiu concret”, la malversació pot entrar dins
de la definició que l’acord marc de la
UE del 2002 reserva per a la corrupció. “La definició de quin és el contingut dels delictes de corrupció es
resol a partir del contingut de la
Convenció de les Nacions Unides
Contra la Corrupció, feta a Nova
York el 31 d’octubre del 2003 i firmada per Espanya el 16 de setembre
del 2005”. L’informe apunta que la
Fiscalia Anticorrupció, per exemple, assumeix el delicte de malversació de fons públics en supòsits
El document que el jutge Pablo Llarena
Ll
h
ha enviat
i t a lla Fi
Fiscalia
li G
Generall
de Schleswig-Holstein es pot consultar a l’Ara.cat. CABALAR / EFE
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
16
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
política
ara
EL PRESIDENT, EN LLIBERTAT
DANI SÁNCHEZ UGART
SEVILLA
El PP i el govern espanyol han quedat tan desconcertats i abatuts per
l’alliberament de Carles Puigdemont i la fulminació de la rebel·lió
per part de la justícia alemanya que
el partit sembla disposat a obrir la
caixa dels trons d’un conflicte diplomàtic amb Alemanya. El desencadenant, més que la decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein
–d’aquest front se n’encarreguen la
fiscalia i el Tribunal Suprem–, van
ser les paraules de la ministra de
Justícia alemanya, Katarina Barley,
que divendres va considerar que la
decisió és “absolutament correcta”
i va afegir que “l’esperava”.
La declaració va caure com una
galleda d’aigua freda en les files populars, i anava de boca en boca en la
convenció que el PP celebra aquest
cap de setmana a Sevilla. En privat,
alguns membres de l’executiu van
arribar a dir que les afirmacions de
Barley “no són pròpies d’un país
amic”. En públic, el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, s’arriscava
justament a obrir un conflicte amb
Alemanya, i considerava que les paraules són “desafortunades”.
Com a defensa, un atac, devien
pensar al govern espanyol. Potser
per això diverses fonts de l’entorn
de la Moncloa van intentar burxar
en la divisió dins l’executiu alemany
–una coalició dels socialdemòcrates
de l’SPD, del qual forma part Barley,
i els conservadors de la CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel–.
“És el que passa quan tens diversos
partits en un govern, que els ministres volen marcar perfil”, ironitzava un membre del govern estatal,
que probablement no recordava
que Rajoy va oferir en el seu moment una gran coalició al PSOE i
que al PP se’n fan farts, de posar
l’exemple alemany per intentar persuadir els socialistes de donar suport als pressupostos de l’Estat.
Altres membres del gabinet de
Rajoy eren més continguts que Dastis en la crítica. El titular de Justícia, Rafael Catalá, també va enviar
un dard, però matisat: “La funció
dels governs és respectar les decisions judicials sense entrar a comentar-les”. I, en un esforç per escenificar aquesta independència judicial,
el president espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar que no havia trucat a Merkel ni té “cap intenció” de
fer-ho, “perquè això és una qüestió
dels tribunals i els governs no hi intervenen gens” i “no hi han d’entrar”, va reiterar, en la mateixa línia
expressada per Catalá.
Dubtes de la justícia alemanya
No només va coure el suport tancat
de Barley a la decisió de l’audiència territorial alemanya, sinó, especialment, el fet que la ministra
alemanya assegurés que l’extradició pel delicte de malversació,
l’únic que queda viu en l’actual
procediment a Alemanya, “no serà
fàcil” si l’estat espanyol no la justifica. I, especialment, va irritar la
postil·la: “Aleshores [si no és extradit] serà un home lliure en un
país lliure, és a dir, a Alemanya”.
El PP passa a l’atac contra
el govern de Merkel
Critica la ministra de Justícia alemanya i torna a posar
en qüestió el projecte europeu per l’afer Puigdemont
Un altre membre del gabinet de
Rajoy va anar encara més enllà i va
posar en qüestió el funcionament
de la justícia alemanya perquè, segons ell, les paraules de la ministra
no posaven en dubte l’actuació del
govern espanyol, sinó de la fiscalia
alemanya mateixa, que va donar
suport a l’extradició per rebel·lió:
“Fa pensar en la independència judicial a Alemanya”.
El cert, però, és que a la Moncloa
no es descarta l’escenari que Puigdemont no acabi sent extradit ni per
malversació. “Serà un pròfug de per
vida i, si mai posa un peu a Espanya,
podrà ser processat per rebel·lió,
perquè aquí no haurà prescrit”, teoritzava una font molt pròxima a Rajoy. Diverses fonts també van lamentar la decisió de la justícia alemanya, tot i que van afirmar que el
tribunal alemany no nega la violència, sinó que diu que perquè hi hagi
rebel·lió hauria calgut que aquesta
violència “doblegués” l’Estat. Amb
aquests condicionants –opinaven–
“Tejero no hauria estat extradit”.
Però si les tensions amb el govern
alemany comencen a escalar al PP,
el partit tampoc es queda enrere en
l’escalada euroescèptica. Divendres
fonts populars explicaven als passadissos de la convenció que la decisió
dels tribunals posava en dubte “el
sentit mateix de la UE”, i ahir l’arquitecte de la política europea del
partit conservador, Esteban González Pons, s’hi abocava sense complexos davant de Rajoy, i micròfon en
mà: “Si algú intenta fer un cop d’estat i no és retornat al país on va fer el
cop d’estat pot ser que haver aixecat
la frontera sigui una mala decisió”.
El vicesecretari de política europea
i eurodiputat va anar més enllà i va
advertir del perill de mort de la UE
per no considerar Puigdemont un
colpista: “Si la UE serveix perquè
uns estats en qüestionin uns altres,
la UE perd la seva funció”. Amb això, González Pons confirmava el
flirteig del PP amb l’euroescepticisme per l’enuig de la decisió dels tribunals alemanys.
Mai dialogaran amb Puigdemont
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la convenció dels populars. JULIO MUÑOZ / EFE
La Moncloa no recorrerà els vots de Puigdemont i Comín
El govern espanyol no té previst recórrer
la delegació de vot de Carles Puigdemont,
que la mesa del Parlament va autoritzar la
setmana passada, i ho deixa en mans dels
grups parlamentaris, segons van explicar
ahir fonts de la Moncloa. Una decisió que
va en direcció contrària a les declaracions
la setmana passada del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que obria la porta a presentar un recurs davant del TC. Entre els
dirigents del PP a Catalunya veuen difícil
que el Constitucional els acabi donant la
raó, i estan resignats que Puigdemont acabarà podent votar en la investidura.
El president ja va delegar el vot en Elsa
Artadi en l’últim debat del Parlament,
quan encara era a la presó. Tot i que ara
n’ha sortit, JxCat vol mantenir la delegació, perquè considera que no pot assistir
als plens en tenir restringida la llibertat de
moviments –no pot sortir d’Alemanya–.
Això obre la porta al fet que tant ell com el
conseller Toni Comín, que estan en una situació judicial similar –exiliats i sotmesos
a mesures cautelars als països on estan–,
puguin votar. ERC, inicialment reticent a
aquesta qüestió, ja l’estudia i Comín ha insistit que no té cap intenció de renunciar
a l’acta. Encara que els diputats de l’oposició demanessin empara al TC, el tribunal
no estaria obligat a suspendre la delegació
del vot fins que prengués una resolució, a
diferència del que passaria si el recurs el
presentés el govern espanyol. Si finalment
tant Comín com Puigdemont poden delegar el vot, el pròxim president serà investit en segona votació, sempre que la CUP
mantingui l’abstenció.e
La convenció popular també va venir marcada per la roda de premsa
de Puigdemont des de Berlín en la
qual demanava diàleg amb Rajoy. Al
govern espanyol ni s’ho plantegen.
Donen el president de la Generalitat per inhabilitat políticament, i
només preveuen parlar amb el president de Catalunya un cop es triï
un candidat que considerin “net”.
“Cal que es formi un govern a Catalunya, amb un candidat viable i que
compleixi la llei, com ho hem de fer
tots”, va dir Rajoy. La candidatura
de Sànchez que ara torna a estar sobre la taula no és vista com una opció viable per la Moncloa, que ja comença a expressar el temor que els
partits independentistes estiguin
allargant expressament els temps
per evitar que el PNB doni suport
als pressupostos –no ho farà mentre duri el 155.
Amb l’orgull ferit, el PP es refugia
en l’exacerbació del “patriotisme
espanyol” i flirteja amb l’euroescepticisme que en altres ocasions tant
havia criticat. Encara que això impliqui allunyar-se d’Europa.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
17
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
18
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
política
ara
EL PRESIDENT, EN LLIBERTAT
Un conflicte fins ara ignorat que
comença a fer-se lloc en l’opinió pública
El procés d’extradició es debat als mitjans, en la política i fins i tot a la perruqueria
Crònica
GEMMA TERÉS
BERLÍN
Q
ue davant la presó de
Neumünster, a Schleswig-Holstein, una allau
de periodistes alemanys
s’interessin per l’estat de
les autonomies o per quants polítics
hi ha a les presons espanyoles és un
petit senyal. Que el portaveu del ministeri d’Exteriors alemany, Rainer
Breul (SPD), demani a Catalunya
que s’afanyi a formar govern per poder dialogar és un matís rellevant a
les habituals apel·lacions a la Constitució espanyola dels portaveus de
la cancellera Angela Merkel. I que la
ministra de Justícia alemanya, Katharina Barley (SPD), recordi que
Carles Puigdemont serà “un home
lliure en un país lliure” si també es
rebutja l’extradició per malversació
és la demostració que alguna cosa
s’està movent a Alemanya, on l’opinió pública comença a llegir l’actualitat catalana amb una altra sensibilitat o perspectiva.
Les principals capçaleres van interpretar la decisió de la justícia alemanya com una victòria de Puigdemont (Der Spiegel: “Schleswig dona
un cop de puny a Espanya”; Frankfurter Allgemeine Zeitung: “Victòria
per etapes de Puigdemont”) i algunes, com el Süddeutsche Zeitung,
comentaven que la decisió posava
Alemanya en un compromís i parlava de la necessitat d’una mediació
europea o alemanya en el cas. Televisions i ràdios obrien programes
amb l’alliberament del president.
Quan Puigdemont va quedar en lli-
“Carles Puigdemont demana diàleg
al govern espanyol amb els representants dels catalans”, explicava
després el Süddeutsche, o “Rajoy ha
de fer la seva feina d’una vegada per
totes”, titulava Der Spiegel. Ha creat molta expectació el fet que hagi
triat Berlín i no pas Kiel, capital de
Schleswig-Holstein, on el van arrestar, o Hamburg, igualment al nord.
Temen que vulgui fer política a la
capital federal.
Des de fa unes setmanes els alemanys han començat a ubicar Catalunya: la bibliotecària, la professora
de l’escola, la caixera del Lidl... Anar
al dentista o a la perruqueria ja té
nou tema de conversa: deixar clar
que Catalunya no és com Baviera,
que el català és una llengua i que Espanya no és un estat federal.
Pressió sobre Merkel
bertat divendres deu minuts abans
de les dues del migdia, la premsa
alemanya va semblar que aplaudia
gairebé a l’uníson. Premsa regional
com el Hannoverische Allgemeine
Zeitung i la Südwest Presse parlava
de com “una justícia prudent i justa
marca la diferència”, i d’una justícia
“que no es deixa instrumentalitzar
políticament”. El diari Die Welt titulava “Triomf de Puigdemont” i es
referia a una “dura derrota per al
govern central espanyol”. A la regió
de Baden-Württemberg, on coneixen bé Catalunya per la cooperació
a través dels Quatre Motors d’Europa –el consorci que uneix Catalunya, Baden-Württemberg (Alemanya), la Llombardia (Itàlia) i RoineAlps (França)–, el diari Badische
Tagblatt exigia que els “conflictius”
catalans busquessin una solució política amb Madrid, però “respectant
les regles del joc i amb solucions
factibles”.
A la roda de premsa d’ahir al centre cívic del barri de Kreuzberg, l’informatiu de referència de la televisió pública va fer una connexió en
directe per a l’edició del migdia.
Ciutadans
alemanys es
van concentrar
davant la presó
de Neumünster
mentre
Puigdemont
va estar-hi
empresonat.
SRDJAN SUKI / EFE
La voluntat d’internacionalitzar el
conflicte s’ha complert a Alemanya.
Des de la detenció de Puigdemont,
el país va ple de referències a un
Procés que abans pràcticament havien ignorat. I amb comptagotes, a
foc lent, també es va fent un lloc a
l’esfera política. Qui des del principi ha parlat clarament de conflicte a
resoldre políticament és el partit
d’esquerres Die Linke. El seu portaveu europeu, Andrej Hunko, és el
més actiu des de fa mesos, a les xarxes i en actes i manifestacions. El
president de les Esquerres Europees, Gregor Gysi, també ha demanat
obertament a l’executiu de Merkel
que no es converteixi en “l’ajudant
del govern espanyol”; Diether
Dehm (Die Linke) va oferir casa a
Puigdemont i Dietmar Bartsch, colíder de la fracció Die Linke al Bundestag, ha criticat Espanya per abusar de l’instrument de l’euroordre.
Entre els liberals de l’FDP, el vicepresident del Parlament, Wolfgang
Kubicki, ja va dir fa setmanes que
Puigdemont no podria ser acusat de
rebel·lió per l’absència de violència,
i les declaracions de la ministra Barley (SPD) han obert una escletxa.
Potser a partir d’ara no només des
de l’oposició es parlarà clar sobre
Catalunya. Klartext, que acostumen
a dir els alemanys.e
DRET A DECIDIR
Quatre anys des que el Congrés va rebutjar el referèndum pactat
ALEIX MOLDES
BARCELONA
Avui fa exactament quatre anys el
Congrés de Diputats va impedir per
299 vots en contra, 47 a favor i 1 abstenció que la Generalitat assumís la
competència per convocar un referèndum d’autodeterminació. Aquell
dia tres diputats catalans, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera,
van defensar sense sort l’àmplia majoria parlamentària que la via pactada tenia al Parlament de Catalunya.
Quatre anys després, Turull és a la
presó processat per rebel·lió i Rovira a l’exili per esquivar precisament
la repressió del Tribunal Suprem.
“Avui estem molt pitjor que aleshores”, opina Herrera en conversa amb
l’ARA. Ell va deixar la política abans
de les eleccions del 27 de setembre
del 2015, les anomenades “plebiscitàries”, i opina que la unilateralitat
per la qual va acabar optant l’independentisme ha posat en perill el
dret a decidir. “El 2014 era important anar al Congrés i avui continua
sent important buscar una solució
pactada. L’única via possible és el diàleg i el pacte”, insisteix.
Com a coordinador nacional
d’ICV, Herrera ja apostava per influir en els partits estatals per contribuir a un canvi en la correlació de
forces a la cambra baixa espanyola.
Les eleccions del 2015 i la repetició
Turull, Rovira i Herrera fotografiats el 8 d’abril
del 2014 al Congrés de Diputats. ALBERTO DI LOLLI
del 2016 van ser, segons ell, una
oportunitat desaprofitada per contribuir a fer caure el PP.
Si la votació del 8 d’abril del 2014
es repetís avui al Congrés, el referèndum continuaria sent rebutjat
per una àmplia majoria, tot i que no
tan gran com aleshores. La situació,
però, és radicalment diferent, amb
un procés judicial en marxa contra
la cúpula del Procés. “És molt dolorós veure Turull a la presó i Rovira a
l’estranger”, expressa Herrera, convençut que els tribunals espanyols
estan atemptant contra els drets fonamentals: “Les decisions del jutge
Pablo Llarena són lamentables i una
barbaritat”. La solució, un cop més,
passa pel diàleg.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
19
política
POLÈMICA PEL MÀSTER
Cs posa en via morta la moció de censura a Cifuentes
El PP li accepta la comissió d’investigació i així el partit taronja podrà votar ‘no’ a la moció del PSOE
D.S.U.
SEVILLA
Ciutadans va trobar ahir el desllorigador per poder evitar tombar la
presidenta de la Comunitat de Madrid i alhora treure rèdit de la debilitat de Cristina Cifuentes arran
de la polèmica pel seu màster presumptament fals. El partit taronja
va donar un ultimàtum al PP perquè accepti la comissió d’investigació a l’Assemblea de Madrid sobre
l’assumpte, o demanarien la dimissió de la presidenta. El PP va acceptar la comissió amb matisos, fet que
permet a la formació presidida per
Albert Rivera arribar a la moció de
censura que ja han registrat els socialistes madrilenys amb l’excusa
per votar no: esperar fins que es resolgui la comissió d’investigació.
La presidenta madrilenya es va
tornar a convertir ahir en protagonista de la convenció que el PP celebra a Sevilla, on va rebre el suport
d’una part de la platea. Entre el públic, a primera fila, l’únic pes pesant popular que la va escoltar va
ser la número dos del partit, María
Dolores de Cospedal. La secretària
general popular, que manté un en-
frontament soterrat amb la vicepresidenta del govern espanyol,
Soraya Sáenz de Santamaría, que al
seu torn està enfrontada a Cifuentes, va aplaudir les paraules de la
presidenta madrilenya, que va reconèixer que aquests últims dies
estan sent “durs”. En un moment
en què els suports dins del partit
flaquegen –ahir el president popular, Mariano Rajoy, va evitar transmetre-li el seu suport personal i es
va limitar a traslladar-li el del partit–, la presidenta madrilenya va
afirmar que se sentia “orgullosa”
de militar al PP, malgrat el comportament d’“alguns” membres de
la formació que “avergonyeixen
molts militants”.
Vot de confiança amb límits
Fonts populars van explicar que la
direcció del partit ha donat a Cifuentes un marge de confiança. Fins
ara, tot i l’allau d’informacions que
apunten que va aconseguir el màster amb notes falses –inclosa la confessió del director de la titulació que
l’acta de presentació del treball final
de màster va ser falsificada– i que
el cas ja està judicialitzat, la defensa
aferrissada de la legitimitat de la titulació que ha mantingut la presi-
Cristina Cifuentes ahir a la convenció del PP que
celebra aquest cap de setmana a Sevilla. RAFA ALCAIDE / EFE
denta madrilenya provoca que els
dirigents populars encara no s’atreveixin a demanar-ne el cap.
Aquest vot de confiança de Génova, però, té un límit, i les mateixes
fonts van avisar que si continuen
apareixent informacions concloents que apuntin a la falsedat del
màster la situació podria canviar.
Ahir Cifuentes va participar en un
dinar amb diversos membres de
l’executiva, i hi va mantenir un perfil baix, en contrast amb les declaracions públiques més enceses, segons fonts presents en la trobada.
El suport del PP madrileny a la
comissió d’investigació de Cs li dona un cert marge. A més d’avortar
l’èxit de la moció de censura plantejada pel PSOE, i que proposava Ángel Gabilondo de candidat, obre un
període perquè la polèmica perdi
presència als mitjans. El PP va matisar que donarà suport a la comissió sempre que es compleixi el reglament de l’Assemblea de Madrid.
Una clàusula que fins i tot dona opció a votar a favor de la seva creació,
però a evitar a posteriori que entri
en funcionament si es detecten errors de forma. Els interessos coincidents entre Ciutadans i el PP salven,
de moment, Cifuentes.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
20
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
política
ara
LLUITA CONTRA EL FEIXISME
25 anys sense Guillem Agulló
Diversos actes recorden el militant independentista assassinat per l’extrema dreta
Pintada en record de Guillem Agulló en un mur de la població de Burjassot, a l’Horta Nord, on havia nascut el militant independentista. DANIEL GARCÍA-SALA
Crònica
vers”, recorda Ramos. “La seva mort
va ser un punt d’inflexió. Va ser un
buit des del qual vam decidir construir”, remarca Fernàndez.
Impunitat
“El judici
DANIEL MARTÍN
va evidenciar
VALÈNCIA
la protecció
Judici “espantós”
El turment no es va aturar en l’as- als nazis”,
assassinat l’11 d’abril sassinat. Va continuar amb un judi- recorda
de 1993 de Guillem ci que per a Ramos va evidenciar “la la mare
L’
Agulló va suposar, per
a la generació que a
principis dels 90 feia
els primers passos en l’adolescència
i la militància política, el descobriment d’una realitat molt més hostil
de la que podien endevinar. Agulló
era un jove independentista de Burjassot (Horta Nord), militant de
Maulets, que celebrava la Pasqua a la
localitat muntanyenca de Montanejos (Alt Millars) quan va ser atacat
per joves de l’anomenat Komando
Marchalenes IV Reich. Va ser assassinat d’una ganivetada. En el judici es
va condemnar el militant d’extrema
dreta Pedro Cuevas a 14 anys de presó –només en va complir quatre– i es
va absoldre els altres quatre acusats.
Dos exemples d’aquest terrabastall emocional que aquest dimecres
compleix 25 anys són el periodista i
músic Miquel Ramos i el també periodista i exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya David Fernàndez. “L’assassinat del Guillem ens va
fer obrir els ulls a allò a què ens enfrontàvem, que, com es va demostrar al judici, era un context molt ad-
impunitat de l’extrema dreta
d’aquest país, la passivitat de certes
institucions i el paper que juguen els
mitjans de comunicació quan criminalitzen la víctima”. Lògicament,
qui més ho va patir va ser la família.
Ho explica Carme Salvador, la mare del Guillem, que defineix el procés com a “espantós”: “Va ser una
burla contínua. Vam comprovar que
el tribunal protegia els nazis, i vam
haver de patir com Cuevas es burlava de nosaltres. El tribunal no va valorar per què van matar el nostre fill.
Afortunadament, el temps ha posat
les coses a lloc, i avui en dia tothom
sap que va ser un assassinat polític,
que al Guillem el van matar per les
seves idees”.
Per a Toni Gisbert, dirigent d’Acció Cultural del País Valencià, que
va exercir de portaveu de l’acusació
popular durant el judici, el comportament del tribunal es va emmarcar
en un “clima d’impunitat hereu
d’una Transició que va permetre la
pervivència de grupuscles d’extrema dreta”. “Les seves agressions,
amb una successió contínua d’atacs
Homenatge
El dia 21
s’inaugura un
passeig en
un parc de
València amb
el seu nom
a immobles i persones vinculades a
partits, entitats i associacions, mai
van ser investigades. Encara avui
esperem una investigació sobre les
bombes a la casa de Joan Fuster”,
afegeix Gisbert.
Reconeixement que no convenç
La recuperació de la memòria es va
iniciar ara fa dos anys amb la declaració institucional aprovada per
unanimitat per les Corts Valencianes en què es va reconèixer que Guillem Agulló va ser assassinat per
“combatre el racisme i la violència
feixista”. Ara s’hi afegeix que la manifestació que cada any se celebra
pels volts del 25 d’abril a València, en
record de la derrota a la Guerra de
Successió, enguany (21 d’abril) culminarà al Jardí de Vivers amb la inauguració d’un passeig dedicat al jove independentista.
El retard a l’hora de batejar un espai amb el seu nom i la via escollida,
un passeig en un parc i no un carrer,
no satisfà ni familiars ni entitats. Ho
explica Guillem Agulló pare: “El passeig no ens agrada, voldríem un carrer, allò és un racó que cal anar a veure’l. Ells saben que hi estem en desacord, però no disgustats. Fem el retret, però també entenem que al País
Valencià l’esquerra està tocant el poder només amb les ungles, i que amb
qualsevol relliscada el poden perdre
fàcilment. Aquí les acusacions de catalanisme estan a l’ordre del dia”.
Tot i la seva comprensió, Agulló
destaca que “hi ha ha uns quants valents que van reivindicar la figura
del Guillem” quan patien moltes
amenaces. “Era un moment en què
ningú s’atrevia a posar en dubte la
sentència que deia que allò va ser
una baralla. Ara es reconeix que va
ser un crim polític i les institucions
s’apunten a la victòria, i benvingut
sigui, però hem estat sols”, afegeix.
D’aquest greuge, l’activista Toni
Gisbert en responsabilitza “una esquerra acomplexada”, i assenyala
com a principal responsable “el
PSPV de Joan Lerma i després totes les institucions vinculades a
aquest partit en aquell moment,
tot i que, lògicament, hi havia excepcions personals”.
Per recordar el coratge d’aquells
que durant anys van lluitar per la
memòria de Guillem Agulló i la
lluita que representava, aquesta
nit el Palau de la Música de Valencià acollirà un concert d’Ovidi4,
l’autobatejada Columna Guillem
Agulló que formen la cantant Mireia Vives, David Fernàndez, el guitarrista Borja Penalba i el poeta
David Caño, en què també participaran altres artistes convidats. El
lema del recital és senzill i simbòlic, Cuidem-nos, una proposta molt
adequada per aconseguir que ferides tan profundes com la que es va
obrir ara fa 25 anys a Montanejos
cicatritzin del tot.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
21
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
22
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
Internacional
ELECCIONS HONGARESES
Xenofòbia i populisme per
reeditar l’Hongria d’Orbán
Una oposició desunida, i encapçalada per la ultradreta, intenta evitar la previsible victòria de Fidesz
CORINA TULBURE
BUDAPEST
“No conec cap immigrant, però
porten problemes”, diu Janos P.,
dependent en una botiga de telefonia prop de l’estació de Keleti a Budapest. Quan se li pregunta com ha
arribat a aquesta conclusió, repeteix el que es llegeix als cartells de
propaganda electoral penjats als
carrers: “Aquí la vida és tranquil·la,
amb ells seria perillós”.
Paraules semblants a les dels eslògans de campanya del Fidesz, el
partit del primer ministre Viktor
Orbán, i Jobbik, el partit de l’extrema dreta hongaresa, que ha moderat el seu discurs per captar més
vots. Entre les terrasses al costat
del Danubi, on els turistes s’aturen
a fer-se selfies, destaca un cartell
que mostra persones suposadament estrangeres caminant a través d’un camp. Damunt la imatge,
estampat, un stop. A ningú sembla
que li molesti la imatge, però a Abdul Alshami, que és de Síria, li fa
por. “Hi ha molta gent que em mira malament per això, només per
aquest cartell”, diu.
El dia anterior a les eleccions,
aquesta propaganda xenòfoba –que
és oficial, ja que la promou el mateix partit al govern–, enganxada a
plena llum del dia, conviu amb la
rutina d’un dissabte qualsevol. “Els
ciutadans s’han convertit en ostatges de la propaganda”, diu Agnes
Patakfavi Czirjak, antropòloga de
l’Acadèmia Hongaresa de Ciències.
Tant és així que els cartells d’Orbán
i els seus irreals enemics han envaït la ciutat, competint en grandària
i agressivitat amb Jobbik, sobretot
als barris obrers. “Al centre la propaganda és discreta, els fa por que
un turista s’enfadi. En canvi, quan
arribes a la perifèria comença el
festival”, explica Alshami. En la seva xenòfoba campanya, les propostes de Fidesz rivalitzen amb les de
l’extrema dreta de Jobbik en matèria d’immigració: penalitzar les organitzacions que treballen amb immigrants, portar els refugiats a habitatges contenidor sense llibertat
de moviment, acusar de tràfic de
persones els qui allotgen les persones amb estatus de refugiat.
Centre
El principal
grup opositor,
Jobbik, ha
moderat el seu
discurs ultra
per captar vots
Denúncia
L’Orbanomics
crea ocupació
mal pagada
que dona
vots, diu Un
País per a Tots
“Orbán ha explotat el malestar de
la gent. Ha ofert programes populistes de feina i ha convertit els immigrants en bocs expiatoris”, explica
l’antropòloga.
El programa econòmic conegut
com a Orbanomics s’ha dirigit, sobretot, a la gent dels pobles, amb altes taxes de desocupació, cosa que
ha influït en una baixada maquillada de l’atur al 3%, lloada en la seva
propaganda. Es tracta, però, d’ocupació mal pagada: entre 180 i 200
euros que amb prou feines asseguren la supervivència, però que sí
que asseguren el vot a Fidesz a les
eleccions. “La gent als pobles no
vota programes polítics, sinó candidats concrets en funció de les poques ajudes que hagin rebut”, explica Pap Istvan, periodista del moviment cívic opositor Un País per
a Tots, que intenta aglutinar la dividida alternativa a l’extremisme.
“Aquesta xarxa de vots clientelars
ha fet que Fidesz pugui tenir un cabal per explorar els afores de Budapest, sobretot les zones econòmiques deprimides on competeix
amb Jobbik, segons les estimaci-
contra tot això amb bromes”, relata. En el mateix entorn universitari viu Mahmud Al Jafari, que estudia economia i és de Síria. Explica
que ha fet un intercanvi en una empresa alemanya i que quan es va
presentar per al mateix lloc de treball a la sucursal hongaresa el van
rebutjar. “Tot i que hi van intervenir els responsables d’Alemanya,
em van dir que el departament
d’aquí no em volia”. Tots dos consideren que hi ha una diferència
impactant entre el que es llegeix a
les xarxes socials i el que es veu als
carrers de Budapest. “Imagina’t estar aquí en una terrassa, menjant
amb els teus amics hongaresos,
obrir el Facebook i veure tots els
missatges que hi ha en contra dels
Jubilats, aturats o camperols
Lena A., jubilada del districte 10 de
Budapest, un barri de treballadors,
diu que no té “cap por dels immigrants”. “Però voto Orbán perquè és
el que fa alguna cosa per nosaltres”,
afegeix. Les polítiques de Fidesz
també inclouen mesures populistes
dirigides sobretot als aturats i habitants del camp.
Refugiats atrapats
per l’extremisme
C.T.
BUDAPEST
Talib Mohamed forma part d’un
programa universitari becat dedicat als refugiats amb el suport de la
Universitat Centreeuropea de Budapest. Segons la propaganda
d’Orbán, es tracta de l’anomenada
Universitat de Soros. És conscient
que viu en un entorn privilegiat en
relació als altres immigrants, però
ha patit l’extremisme de primera
mà. “Vaig arribar l’any 2015 i durant tres mesos vaig estar a la presó, sense cap motiu. Quan vaig anar
a l’oficina per tramitar el meu asil
em van dir que no era una persona
seriosa. Vaig demanar per què, i em
van dir que perquè portava barba”.
El Talib va deixar l’Iraq l’any 2014,
on era coordinador d’una sucursal
d’Erikson: “Estava molt ficat en
política. Estàvem cansats que la religió es barregés amb la política per
afavorir la corrupció. Jo xerrava
més del compte i em van amenaçar”, explica. Ha deixat de creure
en la política i en la religió, però
aquí les torna a trobar.
“Quan veuen el meu nom àrab”
“Quan veuen el meu nom àrab em
pregunten per la xaria. És per això
mateix que havia fugit del meu país. Un altre dia, en un hostal, un noi
tot sol només de veure’m em va
preguntar d’on era. Vaig contestar-li que ell era més intel·ligent
que jo, ja que havia sabut escollir
un lloc millor per néixer. Lluito
Rebuig
Immigrants
amb estudis
universitaris
no troben
feina pel seu
origen
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
14 MORTS EN EL
XOC DEL BUS D’UN
EQUIP D’HOQUEI
23
internacional
Catorze persones van morir ahir en la col·lisió d’un
camió amb l’autobús on viatjava un equip juvenil
d’hoquei gel del Canadà, els Humboldt Broncos, format
per joves d’entre 16 i 21 anys. L’accident, en el qual van
ons”, diu. “L’escenari és catastròfic
i l’oposició sembla que no vulgui
guanyar”, es queixa Viktor Tamas,
jove del mateix moviment.
Les enquestes auguren una nova
victòria de Fidesz, que donaria a
Orbán el seu tercer mandat, i situen
Jobbik en segon lloc. Gábor Vona, el
seu candidat, va assegurar al seu
electorat que les primeres mesures
que prendrà seran contra la immigració i contra els qui ajuden els immigrants. Gens diferent de les frases d’Orbán en el seu míting a
Székesfehérvár: “Si els immigrants
s’estableixen aquí, no hi haurà ingressos per a les famílies i per pagar
les pensions”, va dir.
Després de Jobbik, els tercers en
els sondejos serien els partits de la
coalició dels socialistes hongaresos
(MSZP) amb una nova formació política, Parbeszed (Diàleg). Gergely
Karácsony, candidat de la coalició,
forma part del partit Parbeszed i representa sobretot un intent dels socialistes de canviar les cares al partit, atès que els seus polítics van
quedar desacreditats en els últims
vuit anys per casos que els vinculaven amb la corrupció. “Tenen una
base i una ideologia clarament socialistes, però moltes de les seves figures han perdut credibilitat. Mitjançant la coalició, s’han actualitzat”, explica l’antropòloga.
Els segueix el partit Lehet Más a
Politika (La Política Pot Ser Diferent), un grup del partit verd que
manté un programa basat en una millora de la sanitat i l’educació apostant per votants joves desencantats
amb els socialistes pel seu passat.
Però fins i tot els partits del bàndol
més liberal de l’oposició moderen el
seu discurs sobre immigració. “Els
joves formats se’n van. En els últims
tres anys, mig milió de persones;
molt per a un país de 9,5 milions.
Llavors diuen que necessitem immigrants com a mà d’obra”, diu Patakfavi. Davant d’aquesta perspectiva
desoladora, marcada per l’auge de
l’extremisme, les eleccions encara
poden donar un resultat imprevisible. “Ha d’haver-hi un canvi, ningú
s’imagina més anys amb Fidesz”,
conclou el jove Tamas.e
A Budapest, un enorme cartell
diu stop als refugiats i
immigrants. FLASZLO BALOGH / GETTY
LLIBERT FERRI
Viktor Orbán
PERIODISTA
PARTIT FIDESZ
“Si els immigrants
s’estableixen aquí no
hi haurà ingressos per a
les famílies i per pagar
les pensions. Només Fidesz
pot protegir Hongria
de Brussel·les, de l’ONU
i de George Soros“
La fugida
al passat
d’Hongria
vui els hongaresos votaran amb l’ombra de
l’article 7 de la Unió Europea planant sobre ells
i advertint-los de les conseqüències que podrien patir si intensifiquen la baixa qualitat de la
seva democràcia: independència judicial esquerdada, premsa més que controlada i organitzacions
pels drets humans assetjades. Però tant Brussel·les com
Berlín se’n guardaran prou d’apujar el to del nivell d’amenaça perquè no volen acabar obrint el front hongarès tenint més que destarotat el front polonès per la falta d’independència judicial i amb un front espanyol que emet
senyals cada cop més inquietants arran de la crisi catalana. Europa ja té coll avall que haurà de continuar cohabitant amb un govern del Fidesz de Viktor Orbán –integrat en el PP europeu i en el poder des de fa vuit anys–
que, segons les enquestes, obtindria entre el 48% i el 53%
dels vots, suficients per garantir-li la majoria absoluta.
Una majoria que, amb la gens descartable complicitat dels
ultres de Jobbik, que podrien obtenir entre el 15% i el 19%
dels vots, suposaria per a la dreta hongaresa barra lliure
per continuar canviant la Constitució. Un escenari no gaire diferent del de Vladímir Putin, aliat i admirador, per
cert, d’Orbán: pel que té d’element erosionant de la democràcia europea i també perquè compra a Rússia tot el gas
i tot el petroli que Hongria consumeix. El Partit Socialista, hereu dels comunistes, pot arribar al 15%, però és
probable que no passi del 12%.
Hongria és –com Polònia i la República Txeca– un dels
països postcomunistes on la socialdemocràcia ha quedat
més irrellevant. I els pocs liberals que queden s’han diluït en moviments de defensa dels drets civils protegits per
George Soros, el magnat jueu nord-americà d’origen
hongarès que veu preocupat com el seu país llisca cap al
passat. L’Hongria de Viktor Orbán abomina de la transició del comunisme a la democràcia del 1989 –en això
Polònia la imita– i de la revolta antisoviètica del 1956 només en venera les seqüències ultranacionalistes i religioses. L’imaginari que Orbán ha imposat és el lament
per l’Hongria imperial a la qual el Tractat de Trianon
del 1920 va prendre les dues terceres parts del territori. Plor ressentit i acompanyat de la reivindicació de la
llengua i de la cultura nacional en clau etnicista.
Orbán difon un relat d’orgull nacional i alhora de supervivència, tot exigint responsabilitats a una UE que
considera hereva dels poders que es van repartir la nació.
Però alhora oculta la part de la història que li és incòmoda: que el règim d’Horthy va ser còmplice de la deportació i l’extermini de més de 400.000 jueus hongaresos.
O bé l’exemplar radicalitat democràtica dels consells
obrers durant la revolta del 1956, investigats per Hannah
Arendt. Orbán s’estima més escampar un suposat perill
d’extinció nacional, que augura inevitable si s’accepten
les quotes de refugiats assignades per Brussel·les. I la pregunta seria: quan va fer Hongria la revolució democràtica? Mai. O només durant dotze dies: entre el 23 d’octubre i el 4 de novembre del 1956. De l’esquarterament
del 1918 passa al règim dels soviets de només 133 dies
del fanàtic Béla Kun. D’allà a l’autoritarisme i al feixisme, i tot seguit a l’estalinisme. Només les reformes de
fa 30 anys obren una etapa democràtica que a partir de
demà Viktor Orbán continuarà liquidant.e
A
Gábor Vona
PARTIT JOBBIK
Gergely Karácsony
PARTIT DELS SOCIALISTES
“La tanca fronterera
es queda, Viktor Orbán
se’n va. Si animo la gent
en el sentit que hi ha
possibilitats de canvi,
jo també he de creure
que n’hi ha. I jo ho crec“
Alemanya els retornaria a Hongria,
on ja havien quedat registrats.
“Gairebé desitjo que Fidesz ens faci fora del país. Aquí no podem fer
res. A Budapest hi ha més de 57 restaurants muntats per gent de països àrabs. Mengen als nostres restaurants, els agrada el nostre menjar i després entren a les xarxes socials per atacar-nos”.e
OBSERVATORI DE L’EST
Els tres candidats
principals
“Amb Jobbik al govern
la tanca fronterera estarà
sota la vigilància d’una
guàrdia fronterera.
Volem promoure
una mena d’harmonia
social orgànica, volem
un govern tècnic”
refugiats”, segueix el Mahmud.
“Fan servir paraules molt agressives contra els estrangers. Diuen
que hi ha una invasió, aquest missatge s’ha multiplicat a les xarxes,
però no hi ha ningú al carrer”.
Tots dos volen anar a Alemanya
davant la dificultat de ser contractats o de poder llogar un pis a Budapest a causa del seu origen. Però
quedar ferides catorze persones més, va tenir lloc a
Saskatchewan, a l’oest del país, i va commocionar tot el
Canadà. L’entrenador i el capità de l’equip es comptaven
entre les víctimes mortals, segons la premsa canadenca.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
24
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
internacional
ara
EUROPA
L’escena dels fets va ser la terrassa d’un restaurant en un carrer de vianants del centre de Münster, a prop de la catedral. Una furgoneta va envestir la gent
que prenia alguna cosa a les taules exteriors de l’establiment. STEPHAN R. / AFP
Un atropellament massiu amb tres morts
i 20 ferits fa disparar les alarmes a Alemanya
La policia descarta el terrorisme jihadista perquè l’atacant, que es va suïcidar, era alemany
ANDREU JEREZ
BERLÍN
Totes les alarmes van saltar a Alemanya quan a mitja tarda d’ahir una
furgoneta va envestir un grup de
persones a la terrassa d’un restaurant al centre històric de la ciutat de
Münster. Segons la versió policial,
el conductor del vehicle es va suïcidar just després de l’atropellament
múltiple, que va deixar tres morts
(entre ells, l’agressor) i una vintena de ferits, alguns d’ells molt greus.
Amb el record encara fresc de
l’atemptat jihadista de Breitscheidplatz, al centre de Berlín, el
desembre de l’any 2016, mitjans i
xarxes socials no van tardar a apuntar la possibilitat d’un atac terrorista. La policia va acordonar la zona i
les televisions van connectar ràpidament amb el lloc dels fets. Els periodistes enviats a Münster especulaven amb la possibilitat que la furgoneta estigués carregada amb explosius i que l’agressor, ja mort,
hagués comptat amb còmplices que
encara podien ser a la zona.
Quan fins i tot mitjans internacionals donaven per fet que es tractava d’un atac terrorista, els corresponsals estrangers començaven a
desplaçar-se cap a Münster i els periodistes alemanys ja analitzaven
les possibles conseqüències polítiques d’un nou atemptat jihadista
per al govern de la cancellera Merkel, la policia i les autoritats de l’estat federat occidental del Rin del
Nord-Westfàlia (on es troba Münster) van descartar finalment la hipòtesi terrorista.
Pànic
La furgoneta
va envestir un
grup de gent
a la terrassa
d’un bar
a Münster
Bloqueig
La policia
va acordonar
L’agressor era alemany
la zona i
“No tenim cap indici sobre un rere- va buscar
fons islamista”, va dir a l’agència el explosius
ministre de l’interior regional, el de- al vehicle
mocristià Herbert Reul, que va explicar que l’atacant “no era refugiat ni res semblant”. Com van confirmar posteriorment fonts del mateix
ministeri de l’interior, l’agressor era
un home de ciutadania alemanya.
El diari muniquès Süddeutsche
Zeitung i els canals públics regionals NDR i WDR anaven més enllà
i informaven que l’agressor es deia
Jens R., tenia 48 anys i patia proble-
mes psicològics. Aquestes últimes
informacions encara no havien sigut confirmades per les autoritats
alemanyes a l’hora de tancar aquesta edició.
Mentre la policia escorcollava la
casa de l’agressor, segons informaven els mitjans alemanys abans citats, la zona continuava acordonada
per agents fortament armats. Mentrestant, la policia regional demanava als ciutadans a través del seu
compte de Twitter que abandonessin el nucli antic de Münster i que
evitessin difondre especulacions i
informacions no verificades mitjançant les xarxes socials.
Reacció de la ultradreta
“Això no deu haver sigut un atemptat islamista. Esclar que no”, escrivia a Twitter amb ironia Beatrix von
Storch, parlamentària i líder destacada de la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) poc
després de l’atropellament. “Fins i
tot si es demostra que l’agressor és
un alemany malalt, aleshores contesto: ja en tenim prou amb els assassins i bojos alemanys. No en ne-
cessitem més”, afegia en la piulada
la diputada.
Els més de 35.000 seguidors de
Beatrix von Storch en aquesta xarxa social ja estan acostumats a
aquest tipus de missatges provocadors en casos com el d’ahir de
Münster. Ella i altres líders destacats de la formació ultradretana no
desaprofiten cap incident violent,
on el jihadisme es presenta com una
hipòtesi, per atacar la política migratòria del govern federal.
L’objectiu d’aquesta capitalització de la por no és cap altre que
continuar desgastant la cancellera Angela Merkel i la seva política
d’acollida de refugiats, sobretot
després dels problemes per formar
govern.
L’executiu federal alemany es va
limitar, per la seva banda, a donar el
condol als familiars de les víctimes.
“Una terrible notícia des de Münster”, va escriure una portaveu de
l’executiu a Twitter. “Hem de fer tot
el possible per aclarir el rerefons
dels fets”, va piular també a través de
Twitter la ministra de Justícia, la socialdemòcrata Katarina Barley.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
25
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
26
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
internacional
ara
BRASIL
Lula s’entrega a la
justícia proclamant
la seva innocència
Els seus seguidors intenten impedir-ho sense
èxit amb un bloqueig de l’edifici on es trobava
JOAQUIM PIERA
SÃO PAULO
Lula va fer de Lula. L’expresident
del Brasil i líder en intenció de vot
de les presidencials del mes d’octubre va recuperar el to més incendiari de la seva etapa de sindicalista i
opositor polític, en la dècada dels 80
i 90, en una compareixença històrica abans d’entregar-se al vespre a
la Policia Federal per complir una
condemna de dotze anys i un mes
per corrupció i blanqueig de diners.
A São Bernardo, àrea metropolitana de São Paulo, davant de la seu
del Sindicat dels Metal·lúrgics, organització que va presidir abans de fer
carrera política, el veterà dirigent de
72 anys amb un to èpic i de denúncia
va reiterar la seva honorabilitat (se
l’acusa d’haver sigut propietari d’un
pis regalat per una constructora a
canvi de favors) i va fer una crida a
mantenir la mobilització pensant en
les pròximes cites electorals.
“D’aquí uns anys la història provarà que qui va cometre un delicte
va ser el comissari que em va acusar i el jutge que em va condemnar”,
va assegurar. “Si el meu delicte ha
sigut haver col·locat el pobre a la
universitat i haver-li permès tenir
una casa pròpia, llavors seguiré sent
un delinqüent”, va dir.
Lula da Silva va explicar que la
decisió d’entregar-se a la justícia és
personal, ja que diversos correligionaris l’havien animat a buscar asil
polític a l’Uruguai o a refugiar-se a
la seva ambaixada, o a la de Bolívia o
Rússia. “Ja no tinc edat per a això,
no vull amagar-me. Si fos per mi no
m’entregaria, però ho faig perquè
sàpiguen que no tinc por, hi vaig
amb el cap ben alt”, va afirmar.
Dirigint-se en tot moment al votant tradicional del Partit dels Treballadors (PT), format pels sectors
més populars i pobres, així com als
sindicalistes i als integrants de moviments socials com el Sense Terra, Lula va fer retrets molts durs a la
judicatura i als mitjans de comunicació. Es va posicionar a favor de
l’operació Lava Jato, la megainvestigació per corrupció a la petrolera
estatal Petrobras, en què ha sigut
condemnat. “Tots volem que continuïn detenint delinqüents, que
detinguin finalment els rics, però el
que no hi pot haver són judicis subordinats a la premsa, a suposicions
i a la voluntat de l’opinió pública”,
va declarar. Segons Lula, el seu empresonament és “el somni de consum del jutge Moro i de mitjans de
comunicació com la Rede Globo”,
indiscutible líder d’audiència de la
televisió brasilera.
Lula portat per
militants
concentrats
a les portes
del sindicat
metal·lúrgic.
RICARDO STUCKERT / LULA
INSTITUTE (VIA EFE)
Últim dia en llibertat
Lula da Silva, que es va definir com
“una idea que ha impregnat la societat brasilera”, va passar l’última nit
abans d’entregar-se a la residència
familiar, a São Bernardo. A primera hora del matí es va desplaçar a la
seu del Sindicat dels Metal·lúrgics,
on es va oficiar una missa en memòria de la seva dona, María Letícia,
morta el febrer del 2017, i que ahir
hauria fet 68 anys. “No els perdona-
ré mai el desvergonyiment que van
tenir amb ella. Les acusacions infundades de la fiscalia i de la premsa van avançar la seva mort”, va dir
Lula.
A l’homilia, el bisbe Angélico
Bernardino, molt pròxim a la família, va criticar l’empresonament.
“Tots els que som aquí desitgem de
tot cor que estiguis en llibertat, perquè tots sabem que el que ha passat
al Brasil ha sigut un cop d’estat: un
50% quan la presidenta Dilma
Rousseff va ser apartada del càrrec i
un altre 50% quan s’està impedint
que siguis candidat, trepitjant el sistema democràtic”, va assenyalar.
Després, davant de l’edifici, Lula da
Silva va fer un discurs d’una hora sota una intensa calor. En acabar va
requerir assistència mèdica.
Al tancament d’aquesta edició,
Lula acabava d’entregar-se al comboi policial, després que durant hores els militants concentrats a les
portes del sindicat li impedissin la
sortida. El PT va haver de fer una
crida perquè obrissin pas, ja que la
policia en podia responsabilitzar
l’expresident. Finalment, Lula va
sortir a peu i el comboi policial tenia previst escortar-lo fins a Curitiba, on va ser condemnat en primera instància i on començarà a complir la pena de presó. Per expressa
indicació del jutge Moro, per haver
sigut president de la República, Lula no havia de ser emmanillat en
cap moment. Estarà reclòs en una
cel·la especial, de quinze metres
quadrats, a l’àtic de la seu de la Policia Federal.e
PRÒXIM ORIENT
Israel investigarà la mort d’un periodista palestí a la protesta de Gaza
Nakba (catàstrofe, en àrab). Després de la vintena de morts dels primers dies, la repressió de divendres
va deixar nou morts més i 491 palestins ferits.
ARA
BARCELONA
La mort ahir d’un periodista de 30
anys per les ferides de bala causades
el dia anterior per soldats israelians
mentre cobria la protesta a la frontera de Gaza va elevar a 29 les víctimes mortals de la repressió israeliana sobre la Gran Marxa pel Retorn,
la protesta que des del divendres 30
de març insisteix a reclamar la tornada dels refugiats palestins expulsats per Israel el 1948. Una mobilització que seguirà a la frontera de
Gaza fins al 15 de maig, quan es compleixen 70 anys d’aquesta efemèride que els palestins anomenen la
Fotògraf amb armilla de premsa
Companys i familiars portant ahir el cadàver del
periodista mort per trets israelians. MAHMUD HAMS / AFP
Però la mort que va generar polèmica a Israel va ser la de Iàsser Murtaja, fotògraf d’una agència de notícies amb seu a Gaza que portava
l’armilla de premsa totalment visible. Imatges del moment van captar
el reporter, amb les enormes lletres
“Press” a la seva vestimenta, estirat
a terra i atès pels serveis mèdics per
la ferida de bala a l’estómac que acabava de rebre. L’endemà, ahir, va
morir, i l’exèrcit d’Israel va anunci-
ar que obriria una investigació sobre els fets. “Les forces de defensa
israelianes no obren foc intencionadament contra periodistes. Les circumstàncies per les quals alguns periodistes van ser ferits, suposadament per foc de les forces israelianes, són desconegudes per a
nosaltres i estan sent examinades”,
va dir l’exèrcit en un comunicat publicat per mitjans locals. El germà
del periodista i altres companys de
professió denunciaven que els trets
dels soldats eren totalment intencionats cap a la premsa.
El secretari general de l’ONU,
António Guterres, va fer ahir mateix
una crida a “la màxima contenció” a
la franja de Gaza.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
27
societat
Societat
JUSTÍCIA
MONTSE RIART
BARCELONA
“No penso que porto una polsera al
turmell, t’hi acostumes”. El Manuel –que prefereix identificar-se amb
un nom fictici– està a punt d’obtenir
la llibertat condicional i des de fa uns
mesos porta una polsera telemàtica
que li permet poder dormir a casa en
lloc de fer-ho al centre penitenciari
obert, com la resta de presos de tercer grau. Quan els reclusos obtenen
aquesta classificació poden passar la
major part del dia fora de la presó i
treballar. La polsera que porta el
Manuel, però, és especial: va vinculada a un alcoholímetre que té a casa
i que detecta si el pres ha consumit
alcohol. Es tracta d’un sistema nou
pensat per facilitar la reinserció de
reclusos que estan a punt de sortir
en llibertat condicional i que han
tingut problemes amb la beguda. En
altres països fa temps que s’utilitzen
aquestes polseres, però a Catalunya
tot just es comencen a implantar. El
Manuel fa onze mesos que la porta.
“L’aparell pita quan vol. Si soc al llit,
m’aixeco i bufo. No és ideal, però em
permet dormir a casa”.
Alcoholímetres
domèstics perquè
els presos dormin
a casa
El Govern aposta per les polseres telemàtiques en
interns que acaben la condemna i prova sistemes nous
01
Només en règim obert
El departament de Justícia aposta
per les polseres telemàtiques com
“una eina més de reinserció”, explica Queralt. “Ens dona un plus en interns amb indicadors de risc baixos”,
afegeix. A Catalunya les polseres
s’utilitzen només en règim obert i
com una mesura de compliment de
condemna. Això vol dir que no tenen
una funció preventiva, com passa en
altres sistemes penitenciaris, en què
s’utilitzen, per exemple, en casos de
violència masclista o d’abusos sexuals per controlar que agressor i víctima estiguin allunyats. De fet, el departament de Justícia continua fent
servir el sistema de radiofreqüència,
que no controla sistemàticament la
posició del pres.
Voluntari
El pres ha d’acceptar el control
telemàtic i firma un contracte
d’entre mig any i un any
Les polseres amb alcoholímetre
funcionen com la resta de sistemes
de control telemàtic: el pres en tercer grau ha de portar la polsera posada les 24 hores. A casa li instal·len
un aparell de radiofreqüència que
detecta quan el pres entra i surt, per
comprovar que és al seu domicili les
hores que hauria de passar al centre
obert. El control no es fa de manera immediata, sinó que el sistema
deixa constància de les incidències
en un ordinador que els responsables de seguiment revisen l’endemà.
Els aparells que incorporen un alcoholímetre –a Catalunya n’hi ha tres
en funcionament, i un d’ells és el
que porta el Manuel– també tenen
un tub de plàstic per bufar i una
pantalla. El pres ha de passar el test
quan arriba a casa i també abans de
marxar. A més, el sistema està programat per activar-se en hores aleatòries, de manera que pugui detectar si l’usuari ha begut mentre és a
casa. Si en algun moment la persona dona positiu, la màquina comença a pitar i no deixa de fer-ho fins
que la taxa d’alcohol en sang torna
als límits legals. La pantalla serveix
per comprovar que és el pres qui bufa i no una altra persona.
Com en totes les polseres telemàtiques, l’intern ha d’acceptar voluntàriament el sistema, i firma un contracte que especifica que no el pot
portar menys de sis mesos, ni tampoc més d’un any. “No és bo que
s’allargui més perquè estigmatitza i
podria acabar tenint efectes contraproduents en la reinserció”, explica
el director de Medi Obert i Serveis
Socials de la Generalitat, Joan Pere Queralt. El Manuel la va demanar
per poder mantenir la feina. El va
contractar una empresa que li exigia estar disponible també a les nits.
Els seus caps no saben que està en
règim obert. Un dia mentre dormia
a la presó li van trucar perquè anés
a solucionar una emergència. Hi va
arribar pels pèls. “Poder dormir a
casa facilita les coses. Des de fa un
any tinc un contracte indefinit”, explica satisfet. Admet que al principi va ser incòmode, sobretot quan a
l’estiu la resta de companys es van
posar l’uniforme amb pantalons
curts. “Jo vaig continuar portant el
d’hivern”. Tampoc va anar a la platja. “No té res a veure dormir a casa
i poder estar amb la família. No entenc com hi ha gent que ho rebutja”,
conclou.
Recursos
Justícia aparca l’ús de polseres
amb GPS, ja que suposen crear
una sala de control 24 hores
02
01. El Manuel
ensenyant
la polsera
telemàtica
que porta
al turmell i que
es pot cobrir
fàcilment.
02. A casa
el Manuel té un
aparell amb
alcoholímetre
com el que es
veu a la imatge,
que porta una
pantalla que
grava qui bufa.
FRANCESC MELCION
L’any 2010 es va fer una prova pilot de polseres amb GPS. “No es va
veure convenient aplicar-ne l’ús”,
explica Queralt. El motiu: la falta de
recursos per poder mantenir operatiu “un centre de vigilància les 24 hores” com el que exigeix aquest sistema. Tot i així, un jutge de Barcelona
va ordenar controlar la llibertat vigilada d’un condemnat per abusos a
menors. L’home no va recarregar la
bateria de l’aparell i va acabar abusant d’un nen. La Generalitat ha recorregut la sentència que la condemna a pagar una indemnització.
Argumenta que ja va advertir el jutge que no tenien els recursos per fer
un control 24 hores amb una polsera amb GPS. Fora d’aquesta ocasió
no s’han fet servir més. “Tenim els
aparells, si ho veiéssim convenient
els utilitzaríem”, diu Queralt. Malgrat aquest cas, el cap de Medi Obert
assegura que la reincidència amb
presos que porten una polsera “és
zero”, mentre que en tercer grau arriba al 10%. “Apostem per aquest
mitjà perquè la feina ens diu que ho
estem fent bé”, conclou Queralt.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
28
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
societat
ara
MOBILITZACIÓ
“Tots som víctimes del mateix Estat repressiu”
Múrcia dona una bona rebuda als catalans que s’han sumat a la protesta pel soterrament de l’AVE
DANIEL MARTÍN
ENVIAT ESPECIAL A MÚRCIA
Llaços i mocadors grocs a les vies.
Aquesta va ser la imatge que va presidir la concentració que ahir va reunir a Múrcia centenars de ciutadans de Catalunya i d’arreu de l’Estat per donar suport i visibilitat a la
reivindicació dels veïns que reclamen el soterrament de les vies a la
ciutat que nodreix el riu Segura.
En un clima de completa fraternitat, prop de 500 persones es van
manifestar al costat del pas a nivell
de Santiago el Mayor. Ho van fer sota el lema “Múrcia ens uneix. Unitat
contra la repressió” i complint la petició de les entitats murcianes, que
van sol·licitar que la protesta es dugués a terme sense banderes ni símbols de cap partit polític. Durant la
concentració no es van veure ni estelades ni banderes espanyoles. La
protesta va transcórrer en un ambient festiu i va mostrar la seva habitual transversalitat, aplegant ciutadans de totes les edats. Sempre ha
sigut així, des del 30 de setembre
passat, quan aquesta ciutat que no
arriba al mig milió d’habitants va
aconseguir reunir 40.000 persones.
208 concentracions
Els participants en la protesta, que
es va iniciar puntualment a les
20.30 h, van corejar les consignes
que ja se saben de memòria en una
concentració diària que ahir va sumar la seva edició 208. La consigna
principal: que el govern espanyol faci possible que l’arribada de l’AVE
a la ciutat es dugui a terme de manera subterrània i, així, “el tren vagi
per sota i les persones per dalt”. Els
ciutadans presents a la concentració també van reclamar la dimissió
del delegat del govern espanyol a
Múrcia, Francisco Bernabé, a qui
responsabilitzen dels més de
40.000 euros en multes que acumulen prop d’una cinquantena de veïns, i que des de la Plataforma Pro
Soterrament de les Vies interpreten
com un mètode per “intimidar la
ciutadania i evitar que es manifesti
lliurement”.
La participació catalana a la protesta va estar protagonitzada per
ciutadans com Noemí Hernández,
veïna de Vilanova i la Geltrú, que,
amb el seu marit i el seu fill, no va
dubtar a agafar el cotxe per recórrer
els 550 quilòmetres que separen les
dues ciutats. “Volem acabar amb la
imatge que tenen molts espanyols
de com som els catalans, que ni de
bon tros som el monstre supremacista que expliquen alguns”, va ex-
plicar Hernández, que va defensar
la necessitat de fer més “accions que
mostrin als ciutadans espanyols que
tots som víctimes d’un mateix Estat
repressiu”. “Fer República és ensenyar no la meva bandera, sinó els
meus principis i la meva solidaritat”, va sentenciar.
“Els catalans hem d’aprofitar la
nostra visibilitat mediàtica per,
també, fer d’altaveu de la lluita que
duen a terme els veïns de Múrcia, i
de com de legítima és la seva reivindicació”, va explicar Pau Font, veí de
l’Hospitalet de Llobregat. Un gest
que Font assegura que serà agraït,
Centenars de
persones,
moltes
arribades de
Catalunya,
durant la
protesta ahir
contra el mur
de l’AVE a
Múrcia. M.G. / EFE
“com demostra la boníssima acollida d’avui a Múrcia”.
La pròxima parada de la ronda de
solidaritat catalana tindrà lloc a
Altsasu, amb l’objectiu de mostrar el
seu suport a les famílies i veïns dels
tres joves d’aquesta localitat navarresa que ja acumulen gairebé un any
i mig en règim de presó preventiva
acusats d’un delicte de terrorisme
per haver-se barallat en un bar amb
dos guàrdies civils que estaven fora
de servei. La convocatòria navarresa l’organitza la Coordinadora Antirepressiva del Garraf i es durà a terme el cap de setmana que ve.e
Benvinguts tot i la criminalització dels independentistes
D.M.
ENVIAT ESPECIAL A MÚRCIA
“Agraïm el suport dels ciutadans catalans, que interpretem com una
mostra de solidaritat entre pobles”.
Així va descriure Esteban Hidalgo, un
jove estudiant de formació professional, la jornada viscuda ahir a Múrcia.
El jove va defensar que no està gens
preocupat pels intents de criminalització del moviment que reclama el soterrament de les vies per la seva suposada “connivència” amb els ciutadans
catalans desplaçats fins a Múrcia. El
posicionament d’Hidalgo va ser compartit per José Luis López, catedràtic de llengua, que va assegurar que
“tot el suport és positiu, sobretot en
una lluita molt prolongada en el
temps com és aquesta, i davant la qual
els poders fàctics estan mostrant una
gran obcecació, intransigència i voluntat d’imposar les seves tesis”.
Aquest agraïment als catalans pel
suport a la reivindicació que reclama
el soterrament de les vies i que denuncia l’actuació policial es contraposa
amb l’hostilitat expressada pels dirigents conservadors, especialment els
del Partit Popular. Els més durs van
ser el senador del PP Pedro José Pérez
i el delegat del govern espanyol a Múrcia, Francisco Bernabé. El representant de la formació conservadora a la
cambra alta va assegurar que la protesta és “la mostra més evident que la
Els manifestants es van concentrar davant les vies
on Adif vol construir el mur. MARCIAL GUILLÉN / EFE
Plataforma Pro Soterrament està polititzada per grups radicals afins a Podem”, i va acusar els ciutadans catalans que es van desplaçar fins a Múrcia d’“estar presents en tots els disturbis de Catalunya”. “Són especialistes
a crear problemes amb l’únic objectiu
que es parli d’ells”, va afegir. Igual de
contundent es va mostrar Bernabé,
que va assegurar que la protesta la impulsen “radicals independentistes i
els seus cosins germans de Múrcia”.
Un to més bel·licós encara va ser el
que va mostrar un grup d’extrema
dreta que va penjar una pancarta a
l’autovia A-7 a prop de la ciutat de
Múrcia on es podia llegir “Separatistes, no sou ben rebuts”. Un missatge
que la policia espanyola va retirar.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
29
societat
enbreu
POLICIAL
Uns espanyolistes agredeixen veïns
d’Artés que posaven llaços grocs
Els col·lectius del poble hi responen amb una gran manifestació de rebuig
JORDI MUMBRÚ
BARCELONA
CÈLIA ATSET
Un grup de motards va agredir dissabte a la matinada diversos voluntaris que penjaven llaços grocs als
carrers d’Artés (Bages). Els fets van
passar a les dues de la matinada al
carrer Rocafort, quan un conjunt
de persones, membres de l’ANC,
estaven col·locant llaços per reclamar l’alliberament dels presos polítics. Arran de les agressions, tres
de les víctimes van haver de ser
ateses al centre d’atenció primària
de la població amb contusions de
caràcter lleu, segons fonts dels
Mossos d’Esquadra.
La tensió va començar quan un
grup de persones que eren en un
bar van començar a increpar els
nois que penjaven els llaços. A continuació van sortir del local i s’hi
van enfrontar a cops. Els primers
agents que van arribar al lloc van
ser els de la Policia Local, que van
aturar l’agressió. Els Mossos d’Esquadra van arribar més tard i van
identificar els agressors, que ja
eren coneguts pels agents locals. A
les imatges que ahir van penjar alguns dels testimonis a les xarxes
socials es veu com uns motards,
que segons l’agència Efe podrien
ser d’extrema dreta, es barallen
amb uns nois. Segons els Mossos,
“si les agressions haguessin sigut
greus, s’hauria detingut els agressors”. Les víctimes, segons va publicar ahir el diari Regió7, van denunciar els fets a la comissiaria de
Manresa. Un dels ferits va explicar:
“Em van tombar a terra, i mentre
un em tenia immobilitzat els altres
m’anaven clavant coces”.
Col·lectius independentistes i
culturals d’aquest poble de 5.600
■ Protesta contra els creuers
al Port de Barcelona
Una imatge de l’atac en el moment que una de les víctimes ja és a terra
davant dels agressors. ARA
habitants van organitzar ahir al
vespre una concentració per mostrar el seu rebuig a l’atac i la resposta va ser massiva. L’Ajuntament,
que va condemnar “qualsevol tipus
de violència i agressions i atacs feixistes”, també s’hi va sumar. Al municipi s’hi celebra aquest cap de setmana la Fira Artés.
Cops per treure llaços grocs
D’altra banda, un home va denunciar una altra agressió, en aquest cas a
Sant Julià de Vilatorta (Osona), que
hauria patit mentre retirava llaços
grocs. Segons els Mossos, a la denúncia l’home va explicar que dissabte a la tarda, mentre ell treia llaços grocs de l’avinguda de Vic, dos
vehicles es van aturar al seu costat
i un dels conductors el va agredir
mentre l’altre intentava separarlos. Arran de l’enfrontament, l’afectat va haver de ser atès a l’Hospital
General de Vic i va presentar una
denúncia als jutjats, on està citat un
dels presumptes agressors.
L’alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez, va
condemnar a través d’una piulada
“qualsevol acte violent, sigui del signe que sigui”. “És intolerable qualsevol tipus d’agressió; lluitarem
contra aquestes conductes perquè
van en contra de tots i de tothom.
Per sort són fets aïllats, no representatius del caràcter obert de la
nostra societat”, va sentenciar.e
Coincidint amb l’arribada a Barcelona del
Symphony of the Seas, el creuer més gran del
món, un centenar de persones es van manifestar
ahir al port de la capital catalana per denunciar els
perjudicis que comporta per a la ciutat l’arribada
d’aquests grans vaixells. En aquest sentit, Maria
Garcia, de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, va
criticar en declaracions a l’ACN que creuers tan
grans com el Symphony of the Seas, que portarà
180.000 creueristes a Barcelona al llarg d’aquest
estiu, contribueixen a la contaminació de la ciutat
i a la massificació turística i afecten negativament
l’economia local. Garcia va lamentar que
l’Ajuntament, en comptes de posar fre al turisme
de creuers, l’està potenciant donant suport a la
construcció de dues noves terminals al moll
Adossat. A la protesta també hi van participar
l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i
la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de
Barcelona. L’alcaldessa, Ada Colau, va defensar
que l’acord que l’Ajuntament va rubricar a principis
d’any amb el Port de Barcelona “no és per créixer”
sinó per posar “límits”.
■ Ferit greu un nen de sis anys
atropellat a Llívia
Un nen de sis anys va resultar ferit crític ahir a la
tarda en ser atropellat per un cotxe a l’avinguda
Catalunya de Llívia (Cerdanya), segons l’agència
ACN. El Servei d’Emergències va rebre l’avís del
sinistre a les 16.02 hores i l’accident va tenir lloc
a l’altura del número 70, on, per causes que es
desconeixen, es va produir l’atropellament. Fins
al lloc s’hi van desplaçar dues ambulàncies i un
helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques
(SEM). Un cop estabilitzat, el menor va ser
traslladat amb helicòpter fins a l’Hospital Sant
Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
30
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
Economia
INVERSIÓ
El capital risc marca màxims
Les gestores espanyoles van invertir l’any passat 4.900 M€ en empreses, un 27% més
DANI CORDERO
EVOLUCIÓ DELS FONS D’IN VER SI Ó A ESPANYA
BARCELONA
El seu objectiu és entrar en
una empresa per un preu i
sortir-ne amb guanys. Per
fer-ho aconsegueixen fons
de diferents inversors
(fons, fundacions,
patrimonis familiars) i els
inverteixen en empreses
que creuen que tenen
recorregut per créixer a
mitjà termini, ja sigui
4.900,2
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
10,6%
1.397,9
en l’últim any
679
0
531
2009
2010
quedat superada, segons Zudaire.
“Cada cop pesa menys. Estem aprenent a viure amb això i continuem
fent coses”, explica el director general d’Ascri. Les estadístiques de la
patronal mostren que el creixement
inversor a Espanya en els últims dos
anys ha arribat de la mà de la inversió estrangera. Mentre que els 902
milions d’origen espanyol que es van
invertir el 2015 “només” han crescut
un 28% (1.156 milions d’euros el
2017), la inversió estrangera canalitzada a través de firmes espanyoles
s’ha multiplicat 2,5 vegades, fins als
3.653 milions d’euros.
L’any passat es van invertir
4.900 milions d’euros (un 27% més
que el 2016). La xifra és molt més
2011
2012
Consell
El sector creu
que el boom
ha encarit les
empreses i
s’inclina ara
per vendre
LES CLAUS
1. Com funcionen les
gestores de capital risc?
27,1%
en l’últim any
Nombre d’inversions
2013
2014
alta que la de desinversions, que tot
i així va créixer un 30%, fins als
3.477 milions. Els nivells d’Espanya, no obstant això, continuen
molt lluny de França i el Regne
Unit, que concentren tres vegades
els volums d’Espanya.
L’atractiu de Barcelona
La patronal defensa que la participació de les seves gestores és una creadora neta d’ocupació. Segons les
seves estadístiques, després de la capitalització i la transformació del
negoci les plantilles creixen a un ritme mitjà del 7% anual, per sobre del
2% que hi havia abans de la seva entrada en les participades. Els sectors
preferits per invertir-hi són actualPer D.C.S.
perquè el sector té
recorregut o perquè creuen
que la gestió en el moment
de la compra és inadequada.
Per augmentar el seu valor
es poden arribar a fusionar
diferents empreses.
2. Per què ha crescut tant
la inversió a Espanya en
els últims anys?
La sortida de la crisi és un
factor determinant. Si el
mercat intern es recupera
vol dir que les empreses
tenen més opcions de ser
rendibles en el futur i, per
tant, acabaran tenint més
valor. Que el sector consum
sigui on més s’inverteix i on
es concentra una tercera
part dels esforços és un bon
exemple: la inversió en
aquest àmbit s’ha
multiplicat per tres en
només un any.
3. Quins són els efectes
de tanta liquiditat?
Cada mes de l’any una nova
gestora aterra a Espanya. Els
efectes són un augment de la
competència i, per tant, dels
preus que es paguen per
empresa, sobretot quan són
aquestes les que es posen en
venda i s’obre una subhasta.
Com més costoses són les
operacions menys
rendibilitat es preveu.
2015
2016
2017
Font: ASCRI / Gràfic: M. Asín
El copropietari d’una gestora de capital risc assegurava aquesta setmana que el moment actual no és el millor per invertir. Subratllava que el
context aconsella sortir de les inversions i rendibilitzar operacions passades. La seva afirmació descriu bé
el que ha passat els dos últims anys
als despatxos de les principals gestores d’inversió d’Espanya: gairebé
1.300 operacions, un total de 8.700
milions d’euros d’inversió entre el
2016 i el 2017, en els quals s’han donat salts anuals de més de 1.000 milions d’euros.
El sector ha deixat enrere la crisi i viu el seu millor moment històric. Hi ha liquiditat i aquesta liquiditat ha entrat en els seus fons.
L’únic, però, és que aquest efectiu
ha encarit les valoracions i per això, deia aquest mateix inversor, és
millor sortir que entrar. Però, per la
seva feina, no deixava de dir que cal
seguir buscant operacions per
transformar empreses, vendre-les i
rendibilitzar les inversions.
“Han sigut dos anys molt bons i el
2018, pels dos primers mesos que
portem, encara serà millor”, afirma
José Zudaire, director general d’Ascri, l’organització que aglutina el
gruix de les grans gestores espanyoles. Tot i aquestes dades, per a Zudaire el moment és idoni per continuar invertint i desinvertint i per aixecar capital amb el qual alimentar
els fons d’inversió i l’activitat. Una
prova que el sector va bé és la ronda de 160 milions de dòlars que va
tancar Cabify al febrer. Amb una valoració de 1.400 milions de dòlars,
l’aplicació de mobilitat es va convertir en el primer unicorn –empresa valorada per sobre dels mil milions d’euros– espanyol. Sense donar
noms, Zudaire confia que aquest
any n’hi haurà dos més.
Fins i tot la incertesa a Catalunya
derivada de la situació política ha
Volum d’inversions en milions d’euros
ment els béns de consum, l’hostaleria i l’oci i el transport.
Els dos principals hubs d’inversió
són Madrid i Barcelona. La primera
és la ciutat on es concentren les grans
inversions, de més de 100 milions
d’euros, que l’any passat van moure
2.860 milions d’euros. A Barcelona,
en canvi, és on més operacions es tanquen, gràcies al gran teixit industrial i de pimes existents. Però està centrat més en les operacions d’entre 10
i 100 milions d’euros i en start-ups.
“Barcelona, que és el cinquè hub
inversor europeu, és un catalitzador
dins d’Espanya en l’àmbit de les
start-ups i això fa que els fons ens
acompanyin”, afirma Ernest Sánchez, soci de la firma Nekko Capital,
especialitzada en inversió en empreses emergents. La companyia intenta tancar un fons amb inversors europeus de 100 milions, amb l’objectiu de començar a invertir l’estiu vinent. Els seus dos fons anteriors van
ser de 20 i 32 milions.
Sánchez creu que no és adient
l’estratègia per la qual estan optant
algunes companyies tecnològiques
d’ubicar la seva seu als Estats Units
per poder tancar amb més velocitat
rondes de finançament. “No crec
que aquesta recepta sigui l’adequada. Estar a Silicon Valley també suposa haver de competir amb moltes
més empreses que les que trobes
aquí”, explica.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
L’EURÍBOR
CONTINUA
SOTA ZERO
31
economia
Els catalans que hagin d’actualitzar aquests dies la hipoteca
estalviaran en la quota uns 58,20 euros durant el pròxim any.
Això respon al fet que l’Euríbor a 12 mesos, l’indicador que
més s’utilitza per calcular les hipoteques a Espanya, va acabar
58,20 €
Estalvi mitjà
en la hipoteca
el mes de març en el -0,191%, el seu 26è mes consecutiu en
negatiu. L’estalvi mitjà a Espanya en cas d’actualització de la
hipoteca seria de 49 euros a l’any. La comunitat on més
baixaria seria Madrid, amb 70,2 euros.
FISCALITAT
NATÀLIA VILA
BARCELONA
“La cooperativa em va dir que estava coberta i amb tot en regla, i ara resulta que la Seguretat Social diu que
no, i em reclama 4.500 euros”.
Aquesta és la història que relata una
exassociada d’una cooperativa de
facturació. “Els meus ingressos fixos en col·laboracions no superaven
els 250 euros; no m’arribava ni per
cobrir la quota d’autònoms, i després d’un temps facturant directament a Hisenda, em van recomanar
que provés amb una cooperativa de
facturació”, explica aquest testimoni, que prefereix l’anonimat.
La Inspecció de Treball ha redoblat el setge contra aquestes cooperatives, que gestionen factures als
autònoms a canvi d’una comissió, i
ja assenyala tant aquestes empreses
com els associats que les utilitzen
reclamant-los les quotes impagades
i els endarreriments.
Fa sis mesos, el ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va dictar
una proposta de desqualificació
per a una d’aquestes cooperatives,
Factoo, i des d’aleshores el degoteig de reclamacions als seus associats s’ha disparat. Segons una portaveu dels afectats per aquestes cooperatives, la plataforma d’afectats
–que s’ha constituït fa tot just dos
mesos– ja té “més d’un centenar
d’associats” i la xifra “creix cada
dia” a mesura que aquests treballadors autònoms van rebent les notificacions de la Seguretat Social.
“Tenim detectats uns 400 afectats
en total, però n’hi deu haver molts
més a banda dels que han preferit
pagar per no tenir més problemes
amb l’administració”, asseguren
des de la plataforma.
Un “muntatge jurídic”
El secretari general de Treball de la
Generalitat, Josep Ginesta, coincideix amb el ministeri que les coope-
La Inspecció de Treball colla
les cooperatives de facturació
Als associats se’ls reclamen les quotes impagades fins ara
na puntual, ens avisa a través del
portal d’usuari perquè puguem tramitar la seva alta a la Seguretat Social; es fa la factura amb les seves dades i un cop abonada fem la liquidació descomptant les despeses de la
cooperativa –explica un portaveu
d’aquesta cooperativa–. És totalment legal, ja que aquest tipus de
cooperatives estan recollides a la
llei, tot i que a Espanya conviuen diverses legislacions estatals i autonòmiques”, remarquen.
Actualment Factoo té 18.000 associats. La companyia assegura que
manté l’activitat, però admet que la
desqualificació del govern espanyol
li ha fet perdre guanys: “Fins a l’agost
de l’any passat facturàvem 4 milions
d’euros mensuals i ara estem al voltant dels 1,5 milions”, explica la companyia, que apunta que la diferència
entre les dues xifres de facturació “ha
anat a parar a la feina en negre, com
passava abans”. “Haurien de promocionar-nos en lloc de perseguir-nos”,
es defensen des d’aquesta cooperativa, que també ha obert un procés
contenciós administratiu, ha posat
una queixa a la Comissió Europea i
no descarta la via judicial.
Els afectats també es defensen
ratives de facturació estan “al límit
de la legalitat”. “En les accions que
hem efectuat des de la Inspecció a
Catalunya es veu clarament que el
que fan és construir un muntatge
jurídic per abaratir els costos que
poden tenir les relacions entre la
Seguretat Social i els ciutadans”, explica Ginesta, que afegeix que, a diferència del que fan les gestories
tradicionals, “una cosa és facilitar la
Els afectats per
la situació són
treballadors
ocasionals que
es volen
estalviar la
quota
d’autònoms.
FRANCESC MELCION
fiscalitat i una altra és buscar fórmules per defraudar”.
Les administracions públiques
catalana i espanyola consideren, a
més, que aquestes cooperatives generen competència deslleial entre
els professionals i fan un forat a les
arques públiques.
Factoo, en canvi, manté que la seva activitat és del tot legal. “Quan un
associat té previst realitzar una fei-
Paral·lelament, els treballadors que
van optar per associar-se a aquestes
cooperatives en comptes de donarse d’alta d’autònoms es veuen com
l’ase dels cops. “L’administració ens
reclama les quotes i per tant ens
qualifica de culpables, mentre en
realitat nosaltres també ens sentim
defraudats i enganyats”, assegura la
portaveu dels damnificats, que recorda que fins i tot TVE va emetre
reportatges parlant sobre aquestes
cooperatives: “Com havíem de pensar que era tot il·legal?”, lamenta.
Per això la plataforma reclama a
la Seguretat Social que unifiqui els
criteris a totes les comunitats fins
que es resolgui l’assumpte: “No sabem si és legal o no, però nosaltres
estem empaperats”.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
32
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
economia
ara
DIVISES
La doble moneda cubana sobreviu als Castro
Raúl Castro cedirà el càrrec sense haver portat a terme la unificació del peso cubà i el peso convertible
valor fictici atorgat per l’estat. Sovint la gent fa broma amb comentaris sobre “bitllets fotocopiats” o diners de “Monopoly”.
Els economistes també coincideixen que inicialment la unificació perjudicarà la butxaca dels cubans, però a la llarga permetrà sanejar l’economia i fer possible que
s’apliquin reformes econòmiques
de profunditat. La por principal és
entrar en una espiral inflacionària,
perquè d’aquesta manera es veuria
el valor real del peso cubà. Richard
Feinberg, professor especialitzat
en economia cubana de la Universitat de Califòrnia a San Diego, adverteix del risc de l’increment de
l’atur perquè algunes empreses estatals es veuran obligades a tancar i
posa en qüestió que el país estigui
preparat per fer front a un problema d’inflació.
SANTI PIÑOL
L’HAVANA
Finalment Raúl Castro deixarà la
presidència de Cuba sense haver
acomplert la reforma econòmica
més important que, segons ell, necessita el país: la unificació monetària. Amb el CUP, també conegut
com a peso cubà, i el CUC o peso
convertible, 24 vegades més fort i
paritari amb el dòlar americà, Cuba és segurament l’únic país del
món amb dues monedes nacionals
diferents.
Durant les últimes setmanes, als
carrers del país caribeny hi han circulat tota mena de rumors sobre
una imminent unificació, que van
acabar provocant cues als bancs i a
les cases de canvi. Amb la por d’una
sobtada desaparició o devaluació
del CUC, els estalviadors cubans intentaven canviar els pesos convertibles en pesos cubans o en monedes dures com l’euro o el dòlar perquè actuessin com a refugi. El clima
d’intranquil·litat va arribar fins al
punt que el Banc Central de Cuba es
va veure obligat a fer una crida a la
tranquil·litat i a desmentir que la reforma es duria a terme abans del relleu a la presidència, un dels factors
que alimentava els rumors.
Arma antidòlar
El CUC va ser creat a principis de la
dècada del 2000 com una solució
d’emergència i temporal per eliminar la irrupció del dòlar als carrers
de l’illa –que el govern es va veure
obligat a tolerar per la complicadíssima situació econòmica del moment–, però amb el temps es va acabar integrant en el dia a dia de la societat fins al punt que els cubans havien perdut de vista que la dualitat
monetària no duraria per sempre.
En un inici la moneda només podia ser utilitzada per comprar béns
d’importació –que l’estat, l’únic
autoritzat a comprar de l’exterior,
adquiria a través de la seva reserva
de divises dures– i per als turistes,
que introduïen divises al país i de
facto pagaven els productes més
cars que els locals per la paritat amb
el dòlar. Amb el temps, l’estat es va
veure obligat a flexibilitzar l’ús del
Desequilibris
El turisme ha fet que les feines
de menys responsabilitat
siguin les més ben pagades
CUC perquè cada cop n’hi havia més
als carrers. Actualment fins i tot és
possible pagar la meitat d’un bé en
CUP i l’altra en CUC.
Els economistes cubans coincideixen que l’eliminació de la doble
moneda és una necessitat urgent
per fer més competitiva l’economia
del país. Els efectes van molt més
enllà de la inflació “invisible” i els
preus artificialment inflats que provoca la paritat del CUC amb el dòlar.
Alarma
Els rumors d’unificació han
propiciat cues per canviar els
convertibles en altres divises
Aquest sistema beneficia aquelles
feines que tenen algun contacte
amb el turisme, amb unes propines
desproporcionades si es comparen
amb els sous de 720 CUP (30 dòlars
o CUC) que es cobren al sector es-
tatal. Per això és tan típic trobar-se
cambrers o portamaletes que són
enginyers o físics nuclears. Senzillament els surt més a compte. El desembre passat Raúl Castro alertava
que la dualitat “afavoreix la injusta
piràmide inversa, en què com més
responsabilitat es té es rep una retribució més baixa”.
Riscos a l’horitzó
Tot i això, l’efecte més nociu que té
sobre l’economia cubana és la impossibilitat de conèixer els resultats reals de les empreses estatals.
Moltes d’aquestes companyies tenen taxes de canvi diferents de les
cases de canvi a la seva comptabilitat. “És impossible una millora
sostinguda i significativa de la productivitat mentre es funcioni amb
dues monedes nacionals amb diverses taxes de canvi i un canvi oficial exageradament elevat”, opina
l’economista cubà Pavel Vidal. De
fet, el CUC és una moneda que té un
Al sector públic
un treballador
cubà percep
720 pesos
cubans, que
són només
30 pesos
convertibles.
ALEJANDRO ERNESTO / EFE
La voluntat de Castro era desplegar aquesta reforma abans de marxar
per evitar maldecaps al seu successor, però les circumstàncies econòmiques i polítiques es van creuar en
el camí. Durant l’últim any, Cuba ha
estat sotmesa a greus dificultats econòmiques a causa dels devastadors
efectes sobre el turisme de l’huracà
Irma, les restriccions i limitacions de
viatges impulsades per Trump –que
de facto han aturat l’acostament entre els dos països– i la complicada situació de Veneçuela, que s’ha vist
obligada a continuar reduint els
enviaments de petroli a l’illa.
L’any passat, a més, va ser particularment dolent pel que fa a l’obertura interna. Es van impulsar mesures que limitaven o dificultaven el
desenvolupament del sector privat i
no es van impulsar nous projectes
d’inversió estrangera. La proximitat
del procés successori va provocar un
tancament de files ideològic que va
paralitzar l’esperit reformista dels
últims anys, sosté l’historiador Rafael Rojas. Ningú va voler semblar
poc revolucionari.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DISSABTE,
DIJOUS 24 I25
DIVENDRES
I DIUMENGE,
25 DE
26 DE
MARÇ
DESEMBRE
DEL 2016DEL 2010
33
CONTINGUT PUBLICITAT
PATROCINAT
Saló Internacional d’Alimentació, Begudes i Food Service
Alimentaria 2018 revalida
el compromís amb
la internacionalització
FERRAN ADRIÀ
PARTICIPARÀ
EN AQUESTA
EDICIÓ
El xef Ferran Adrià
impartirà una conferència al
Congrés de la Unió Mundial
de Mercats (17 d’abril) sobre
El producte fresc com a
matèria essencial per a
elaborar plats d’alta cuina
d’avantguarda i farà la
presentació mundial d’un
nou projecte que està
desenvolupant a
elBulliFoundation, la
fundació de la qual és
president. El Congrés,
organitzat per Mercabarna,
reunirà més de 150
directius de mercats
majoristes i minoristes
d’uns 25 països.
La fira, una de les més importants del món, ha aconseguit la plena contractació
dels seus espais per a una edició que se celebra del 16 al 19 d’abril
E
l Saló Internacional d’Alimentació, Begudes i Food
Service, Alimentaria (16 a
19 d’abril), prepara l’edició
més ambiciosa dels últims
anys, consolidada com la plataforma
d’internacionalització i negoci de referència per a la indústria de tot Espanya. L’esdeveniment, per primer cop
simultani amb Hostelco, multiplicarà
les sinergies amb l’hostaleria i la restauració –sectors clau per a l’economia espanyola–, cosa que permetrà
convocar més de 4.500 empreses expositores que mostraran al món els
seus millors productes i innovacions.
A més, s’espera la visita de més de
150.000 visitants professionals que
disposaran de 100.000 m2 de superfície d’exposició neta, quasi tot el recinte Gran Via de Fira de Barcelona.
L’ALIMENTACIÓ
HALAL
Sis salons sectorials
Buscant l’eficiència i el servei als professionals, Alimentaria 2018 s’estructurarà al voltant de sis salons sectorials: Intervin, Intercarn i Restaurama, que en solitari ja són referencials per als seus sectors (vi, carn i food
service) a Espanya; Expoconser (conserves i semiconserves); Interlact
(làctics i derivats) i Multiple Foods
(gran consum i categories en auge). A
aquests s’hi afegeix Alimentaria Premium, una exclusiva zona dedicada a
productes gurmet.
J. Antoni Valls, director general
d’Alimentaria Exhibitions i del saló,
diu: “Estem convençuts que Alimentaria 2018 serà l’edició més gran dels
ALIMENTARIA
últims anys: tots els salons que componen la fira ja han aconseguit la plena contractació dels seus espais, un
èxit sense precedents. A més, esperem rebre més de 150.000 visitants
professionals, dels quals calculem
que un 30% seran internacionals,
fruit de l’esforç que hem fet per ampliar els nostres recursos en promoció exterior”.
S’esperen fins a
150.000 visitants
professionals i hi haurà
més de 4.500 empreses
expositores
Destacada participació
d’empreses estrangeres
En aquest sentit, prop d’un 27% de
INNOVACIÓ I GASTRONOMIA, TRETS D’IDENTITAT
Alimentaria inclou més de 200 activitats, la
majoria de les dues grans àrees temàtiques, The
Alimentaria Hub i The Alimentaria Experience, i
dirigides a impulsar la innovació i a potenciar les
connexions entre les indústries alimentària,
gastronòmica i turística, que sumen el 25% del
PIB espanyol.
The Alimentaria Hub és un gran espai
generador de coneixement, tendències i negoci en
què destaca Innoval, una mostra d’uns 300
productes nous –alguns dels quals es podran
tastar per primer cop–, l’exposició disruptiva Taste
of Tomorrow o les Digital Food Talks, conferències
exprés a càrrec d’experts en màrqueting digital.
A The Alimentaria Experience, dins del saló
Restaurama, hi haurà tallers gastronòmics
magistrals i showcookings a càrrec dels xefs
espanyols més influents –acreditats amb un total
de 45 estrelles Michelin–, com Carme Ruscalleda,
Paco Pérez, Ángel León, Elena Arzak, Dani García,
Andoni Luis Aduriz i Fina Puigdevall, entre d’altres.
Dins del saló Intervin, Vinorum Think, la zona
de reflexió, divulgació i negoci entorn del vi
espanyol, aplegarà experts mundials del sector,
com Jancis Robinson, Nick Lander o Eric Asimov. I
atenció amb la Barcelona Cocktail Art i les
innovacions en cocteleria de reconeguts
bartenders.
Finalment, Olive Oil Bar, la barra d’olis gurmet
del saló Multiple Foods, permetrà degustar un
centenar de marques de tot Espanya i d’altres
països mediterranis.
les firmes expositores d’Alimentaria
són de fora d’Espanya, amb un pes
principal de països de la UE, però
també de l’Europa de l’Est, asiàtics
(sobretot de la Xina), de les ribes sud
i est del Mediterrani i llatinoamericanes. Josep Lluís Bonet, president
d’Alimentaria i de Fira de Barcelona,
destaca que “les companyies internacionals han valorat les excel·lents
oportunitats que els ofereix Alimentaria com a porta d’entrada al mercat
espanyol i europeu”.
800 compradors internacionals
Igualment, es potencia el programa
Hosted Buyers per convidar 800
compradors internacionals clau, de
molt pes en el sector, i dels quals prop
de 400 s’estrenen al saló. Així, s’ha
convidat representants de cadenes
tan importants com Heb i Walmart
(Estats Units), Cencosud (Perú, Colòmbia, Argentina, Uruguai, Xile i
Brasil), Palacio de Hierro (Mèxic), Carrefour (Tunísia i Marroc), Kobe Bussan (Japó), Morrisons (Regne Unit) o
Edeka (Alemanya). Cal dir que hi ha
unes 12.500 reunions ja concertades
entre professionals o visitants amb
poder de compra i els expositors. En
aquesta línia, Alimentaria compta
amb el suport del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, de l’ICEX i del FIAB.
El certamen referma
l’aposta pel sector Halal
amb la novetat de l’Expo
Halal Alimentaria, un espai
exclusiu de més de 500 m
on una vintena d’empreses
nacionals i internacionals
orientats a aquest segment
de mercat exposaran els
seus productes al pavelló 5
del recinte de Gran Via de la
Fira. A aquest espai s’hi han
d’afegir els més de 125
expositors de salons
d’Alimentaria, com
Intercarn o Multiple Foods,
que també tindran
productes Halal als seus
estands.
També se celebrarà la 2a
edició del Congrés
Internacional Halal,
organitzat per Barcelona
Halal Services per a
Alimentaria, on s’espera
l’assistència de més de 200
persones. Entre els
ponents confirmats
destaquen H.E. Abdulla Al
Maeeni, director executiu
d’un dels principals
organismes globals de
certificació Halal; Shelina
Zahra Janmohamed,
vicepresidenta d’Ogilvy
Noor, i Shazia Saleem,
fundadora d’Ieat Foods,
una marca de menjar
preparat Halal. També hi
haurà showcookings.
Els productes halal suposen
el 16% del consum mundial
en alimentació i begudes, i
el 2015 van generar uns
650.000 milions de dòlars,
40.000 milions a Europa,
segons dades de l’auditoria
SGS facilitades per
Barcelona Halal Services.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
34
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
emprenem
El gran salt de
Spotify L’empresa
surt a borsa tot
i les pèrdues amb
l’objectiu de guanyar
poder per collar
encara més la
indústria musical
A WALL STREET hi onejava dimarts
una bandera sense barres ni estrelles. La
benvinguda a Spotify no es va salvar de
l’anècdota i el mercat borsari més gran
del món va penjar-hi, per error, la bandera de Suïssa en lloc de la de Suècia, el
país d’origen de la plataforma de música
en streaming. Va ser una relliscada, però el cert és que són molts els usuaris que
encara desconeixen els orígens suecs de
la companyia, un dels pocs gegants europeus de les xarxes en un univers controlat pels nadius de Silicon Valley. Amb
el salt a la borsa, els inversors van confirmar la majoria d’edat de la companyia, que es va valorar en gairebé 30.000
milions de dòlars en el seu primer dia als
parquets. Tot això malgrat que l’empresa va optar per una sortida poc habitual a través de la cotització directa –en
lloc d’ampliar capital i vendre els nous
títols als inversors en general, Spotify va
col·locar una part de les accions entre
inversors concrets.
“Des que tenia 4 anys la meva vida ha
girat sempre al voltant de la música i la
tecnologia”. Així s’explica Daniel Ek,
l’emprenedor suec que s’ha entestat a enterrar el format dels discos físics i convertir internet en la nova llar de la música. Va
fundar Spotify el 2008 –ja fa una dècada–
i dimecres es va convertir oficialment
en un empresari multimilionari.
Com altres estrelles mediàtiques del
món tecnològic, Ek també s’ha guanyat el títol de nen prodigi: va deixar
la universitat divuit setmanes després
de començar (de fet, no tenir carrera li va
barrar el pas a Google) i va fundar la se-
ara
va pròpia empresa de comerç electrònic
quan no arribava a la vintena. Després de
fer calaix amb la venda d’una segona
start-up de publicitat digital, va crear
Spotify amb el seu soci Martin Lorentzon. En un moment en què la indústria de
la música patia per la pirateria i la caiguda de les vendes de discos, Ek va plantejar un espai en què les discogràfiques
pengessin els àlbums dels seus artistes a
canvi de cobrar royalties per les reproduccions. Després de molta insistència,
ho va aconseguir. Els principals segells
–Universal, Warner, Sony– no només
són a la plataforma, sinó que han esgarrapat acords per convertir-se també en
accionistes de l’empresa. Sony controla
un 5,7% del capital, i els altres dos grans
segells, al voltant del 4% cada un.
SPOTIFY, PERÒ, ENCARA lluita contra
un fet evident: malgrat que ha anat generant més ingressos, encara no ha
aconseguit entrar en beneficis. Franc
Carreras, professor de màrqueting digital d’Esade, ha treballat durant quasi
una dècada a la indústria discogràfica i
treu importància a aquests resultats.
“Potser trigarà anys, però Amazon va
fer el mateix: de moment ha trencat la
barrera d’entrada, que era aconseguir
una massa crítica, i ara amb la sortida a
borsa han guanyat poder de negociació”, opina. El llast de repartir entre segells, artistes i intermediaris –per
exemple, els gestors de drets digitals–
ha fet que l’empresa encara no vegi reflectit el seu èxit en el compte de resultats, ja que, a més, els pagaments són
per avançat.
“El model de negoci de la plataforma
té principalment dues vies”, explica Elena Neira, professora de la UOC i experta en nous models de distribució audiovisual. D’una banda, els ingressos per la
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
35
emprenem
FELIP ARIZA
NOMBRE D’USUARIS (en milions)
(entre parè nte sis , u su a ris de p a g a ment)
20
(5)
24
(6)
2012
2013
92
(20)
60
(12,5)
2 0 14
2015
123
(40)
2 0 16
4.090
2 0 16
2 0 14
2.952
1.085
2009
74
2011
188
2012
430
2015
2013
1.940
746
13
-19
2017
2017
m ili on s d' eu ro s)
IN GR ES SO S (e n
2010
159
(71)
PERÒ ENCARA QUE mantingui el regRES ULTATS
-28
-4 5
-84
FO NT: SP OT IFY
G RÀ FIC: EST H ER UT RILLA
publicitat amb què es troben els usuaris que no paguen pels continguts. De
l’altra, les subscripcions mensuals dels
71 milions de persones que cada mes (segons les dades més recents) paguen per
escoltar música sense limitacions.
Aquesta última via
és clau perquè
Spotify ja és
l’empresa sobrevisqui i ha crescut
prescriptor
força en els úlde gustos, i els amb
tims anys. Segons
músics, tot i
els càlculs del porqueixar-se del tal Statista, des del
els usuaris de
poc que paga, 2015
pagament s’han
saben que no multiplicat pràcticament per cinc.
hi poden
No obstant, Neira
renunciar
recorda que la plataforma encara ha
de fer esforços per convertir els prop de
90 milions d’usuaris que encara no hi
posen ni un euro. “Plataformes com
Netflix han apostat pels comptes compartits per rebaixar el cost d’entrada i
-56
-1 8 8
-321
El negoci de Spotify no només ha impactat en com funcionen els segells musicals. El professor Franc Carreras creu
que la plataforma també s’ha convertit
en “prescriptor musical”: “Abans els artistes d’èxit els decidia Los 40 Principales i ara aquest poder el tenen les llistes de reproducció”. Neira recorda que
Spotify s’està menjant el model de la radiofórmula aplicant la intel·ligència artificial en els seus recomanadors.
-5 3 9
Spotify encara s’hi ha de posar”, apunta.
Actualment la plataforma musical
compta amb una modalitat familiar, però els perfils han d’estar registrats sota
un mateix domicili i adreça IP.
Encara que a Europa el seu domini
s’ha mantingut imbatible, als EUA Apple
Music li comença a trepitjar els talons.
Segons el Wall Street Journal, l’aplicació
de streaming d’Apple ha accelerat el creixement en aquest mercat i podria superar l’empresa sueca en subscriptors de
pagament nord-americans aquest estiu.
De fet, l’oposició d’alguns artistes contra
les retribucions de Spotify també va provocar el naixement de Tidal, l’experiment impulsat pel raper Jay-Z per crear una plataforma alternativa, més generosa amb els guanys i la propietat intel·lectual dels músics. Tot i així, aquest
intent no ha sigut del tot exitós i alguns
mitjans nord-americans publicaven a finals de l’any passat que Tidal amb prou
feines supera el milió de subscriptors i
pateix problemes seriosos per garantir
la seva viabilitat econòmica.
nat, a Spotify no se li han acabat els problemes amb el seu soci més important:
la música. A principis d’any, la companyia sueca va rebre una demanda de
1.600 milions de dòlars de Wixen Music
Publishing, la companyia que gestiona
els drets d’autor d’artistes com Tom
Petty, The Doors, Neil Young i Missy
Elliott. L’empresa protesta que Spotify
ha fet servir les seves cançons sense demanar les autoritzacions necessàries i
demana una compensació per danys i
perjudicis. Aquesta demanda contrasta
amb les intencions de Spotify de reivindicar la seva posició respecte als segells
discogràfics. L’any passat va aconseguir
rebaixar el cost dels royalties que li cobren Warner, Universal i Sony a canvi
de renunciar a oferir les novetats discogràfiques als usuaris que no paguen la
subscripció. Com a part de l’acord, Spotify també permetrà que les discogràfiques tinguin accés a les dades dels seus
usuaris, de manera que puguin analitzar-les i treure’n profit.
Els músics reclamen més transparència a la companyia. El cantautor català Cesk Freixas té cinc discos penjats
a Spotify i, tot i així, assegura que el que
rep cada mes de la plataforma és “una
vergonya”. Freixas creu que els artistes
tenen molt poc control sobre les retri-
bucions i acaben cobrant una part “irrisòria”. “Tinc cançons amb més d’un milió d’escoltes i acabo rebent molt pocs
euros”, lamenta. El cantant del grup català Love of Lesbian, Santi Balmes, coincideix que els ingressos que arriben
als músics són “irrellevants”. “Al final
acabes fent un acte de fe”, afirma resignat. En la seva opinió caldria un organisme comú que regulés aquestes plataformes a través d’auditories externes
perquè hi hagi més control.
En aquest sentit, un dels problemes
és que la retribució depèn dels acords
que aconsegueixi cada discogràfica, i un
altre que cada cop hi ha més intermediaris entre els segells i els artistes. No
obstant, tant Freixas com Balmes admeten que la plataforma s’ha convertit
en un aparador al qual no poden renunciar, ja que els permet arribar a una audiència molt més gran i diversa. “Al final la xarxa serveix perquè la gent tingui més ganes de veure’t en directe”,
opina el cantant de Love of Lesbian. A
més, Freixas destaca que Spotify s’ha
posat les piles per ser més útil per als
músics en altres sentits: “Estan cuidant
aquest aspecte i cada cop és més una pàgina personal on pots posar informació
sobre els concerts o la teva biografia”.
Per a Neira, aquest últim punt pot
decantar el futur de la companyia.
L’acadèmica creu que la plataforma
evolucionarà cap a la gestió global del
negoci de la música per diversificar els
seus ingressos i reduir la dependència
dels acords amb tercers. Una altra sortida per a Spotify seria la via Netflix. El
servei de streaming de vídeo va optar
per crear continguts propis per no haver de deixar-se el pressupost en els
drets de distribució. “Netflix no va tenir altre remei, però va ser caríssim i
molt arriscat”, planteja Carreras. Neira no descarta del tot aquesta opció, però matisa que tindria més sentit que
Spotify actués com a promotor de nous
artistes que com a productor. De moment ja ha intentat produir una sèrie de
dotze programes sobre música i està
empenyent una iniciativa de podcasts.
El seu fundador ja va advertir dimecres
de les febleses de l’empresa, però va resumir les seves intencions amb una
cançó de Daft Punk: “Harder, better,
faster”.—Paula Solanas
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
Mirades
El misteri del foc sagrat
Milers de cristians ortodoxos arribats d’arreu del
món visiten cada Dissabte Sant la basílica del Sant
Sepulcre, a Jerusalem, per assistir al misteriós
descens de la Llum Sagrada, considerat un miracle pels fidels. Cadascun d’ells porta 33 espelmes,
una per cada any de Jesucrist, i se celebra una
missa per commemorar-ne la resurrecció.
08-04-2018
Foto: Menahem Kahana / AFP
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
38
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
emprenem
CONSUM
L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Tenir un
màster està
sobrevalorat
E
m direu oportunista.
Ben fet. Però realment
no he trobat oportunitat
millor per escriure sobre
una cosa en què rumio
des de fa temps: la importància de la formació i la titulitis
en el món professional. Aquesta és
la idea: tenir un màster no serveix
per a res. Tenir un postgrau, menys.
I un doctorat, no cal ni dir-ho. La formació reglada és una enganyifa.
Abans que se’m tirin a sobre tots
aquells implicats en el món de l’acadèmia (jo mateixa faig classes en algunes universitats), deixeu que
m’expliqui. És clar que tenir formació és millor que no tenir-ne, i que a
la universitat s’hi aprenen coses. En
determinades professions, no passar per la universitat invalida totalment exercir un ofici: no estem en
temps de guerra.
Ara bé, en aquest món de buscar-se la vida, el meu, en què em
vull envoltar de gent que també es
busqui la vida, arregli coses i tingui
iniciativa, la universitat no sempre
és garantia. Ben al contrari, si et limites només a la gent que ha tingut la sort (com jo) de formar part
de les elits (perquè aquest és el
nom que mereix) que han anat a
una universitat privada i han acabat una carrera, et treus de sobre
molta gent. ¿Sabeu que el fundador
de Spotify, Daniel Ek, va ser rebutjat per Google perquè no tenia una
carrera universitària? Ara, a la seva
empresa, tenir una titulació no és
condició per treballar-hi.
Segurament tenir una carrera,
un màster o un doctorat dona garanties a qui contracta. Però tal com
està la cosa en el món acadèmic, no
és que li donin la carrera a qualsevol,
però hi ha gent que surt amb un títol sense que se’l mereixi, i no parlo
només de Cristina Cifuentes.
Conec molta gent molt preparada que no ha tingut la sort o l’encert
d’acabar la carrera, també perquè això d’estudiar no està fet per a tothom. I en conec molta altra que és
molt més bona professional que estudiant, i crec que és més important
ser un bon professional que un bon
estudiant.
Ara, si un polític no té una carrera i un màster, ningú el vota. I, mira,
pobres, se’ls han d’inventar.
A Califòrnia el
cafè es vendrà
com si fos tabac
Un jutge de Los Angeles sentencia que
els gots de cafè de les grans cadenes
hauran de portar l’advertència que
contenen productes cancerígens
DESPRÉS DE GAIREBÉ una dècada des
que es va iniciar, el que es coneix com el
judici de l’acrilamida ha arribat a la seva conclusió amb la sentència del jutge
del Tribunal Suprem de la ciutat de Los
Angeles, Elihu Berle, que ha dictaminat
que a partir d’ara els famosos gots de cafè de paper plastificat dels Estats Units
–els coffee cups– han d’incloure una etiqueta d’advertència sobre la presència
de substàncies cancerígenes en el seu interior, en concret, d’acrilamida. Es tracta d’una targeta groga per a la indústria
restauradora americana i, més concretament, per a un dels seus productes estrella i alhora profundament lligat a la
cultura americana d’inacabables carreteres sense una sola corba, ous amb cansalada i hamburgueses de mig quilo: el
cafè americà. És potser l’únic estil de cafè amb denominació d’origen, si exceptuem el ristretto italià.
La sentència, a més de marcar com a
sospitós habitual un producte tan lligat
a la dieta nord-americana, pot tenir conseqüències desastroses per a alguns dels
actors de la indústria de les cadenes de
restauració i menjar ràpid, ja que obre la
porta a demandes dels usuaris de Califòrnia per un període de vuit anys, el que
va del 2002 al 2010, quan va presentar la
demanda una petita ONG anomenada
Council for Education and Research on
Toxics (CERT).
El CERT, que segons alguns mitjans
nord-americans va ser creat per un grup
d’advocats espavilats i amb pocs escrúpols, va aprofitar una antiga llei califor-
niana que dicta que els restauradors
hauran d’advertir si els productes que
ofereixen poden provocar càncer per
demandar les grans cadenes de l’estat.
El motiu: que des del 2002 se sap que el
cafè conté porcions significatives
d’acrilamida.
En efecte, aquesta substància va saltar a la palestra mediàtica el 2002, després que un grup d’investigadors de la
Universitat d’Estocolm descobrís que
l’origen de l’acrilamida que hi havia al
plasma de treballadors de diverses indústries no eren els químics de l’aire o
l’aigua, sinó la dieta que seguien, que era
rica en aliments que la contenien.
L’ACRILAMIDA ÉS UN producte cance-
rigen que es forma en determinats aliments rics en hidrats de carboni, que
amb la calor reaccionen als aminoàcids
i formen la típica coloració marró: per
exemple, les patates fregides, els cereals,
el pa torrat, la carn molt cremada o fins
i tot les pomes rostides en porten. I, per
descomptat, també el cafè. És a dir, que
podem dir que el color del torrat el dona l’acrilamida.
Tot i així, el cafè és un dels productes
alimentaris susceptibles que menys nivells en presenta i, segons un estudi de
l’Instituto Vasco de Investigación y Desarrollo Agrario, entre totes les variants
el cafè de cafetera americana tipus Melita és el que menys en conté, gràcies al
fet que bona part de l’acrilamida es queda en el filtre de cel·lulosa que es fa servir per preparar la beguda. Per contra,
els tipus que més nivell en presenten són
el cafè soluble i el descafeïnat.
De tota manera, el debat de si és en
molta o poca quantitat no té gaire sentit:
tant per a l’OMS com per a la FDA americana o l’EFSA europea –totes elles
agències de salut i alimentació– l’acri-
ara
lamida és cancerígena independentment de les dosis consumides. Per tant,
una exposició contínua a aquesta substància eleva el risc de patir tumors. A la
UE, dimecres entrarà en vigor un nou reglament pensat especialment per anar
reduint els nivells d’acrilamida en els aliments industrials.
LA TESI DEL CERT és que des del 2002
els restauradors californians haurien
d’haver advertit que el cafè contenia
aquesta substància, ja que els investigadors suecs van publicar els seus resultats, els quals van tenir repercussió
mundial. En contra d’aquesta tesi, els
advocats de les grans corporacions van
al·legar que les investigacions sobre
l’acrilamida es van iniciar aquest any i
que va ser a partir de llavors quan es va
conèixer la seva perillositat en els següents estudis.
Cal tenir en compte que el cafè és un
aliment molt lligat culturalment als Estats Units i que, a més, s’ha demostrat científicament que pot ser sa i prevenir diversos tipus de càncers i malalties cardiovasculars. Però finalment el jutge ha
dictaminat que una cosa no exclou l’altra i que, per llei, les coffee cups han
d’avisar que el cafè conté acrilamida i
que aquesta substància és cancerígena.
Ara el CERT planeja reclamar indemnitzacions als gegants com Dunkin’ Donuts, Starbucks i McDonalds pels vuit
anys que van passar entre que es va descobrir l’acrilamida en els aliments i es va
presentar la demanda. Calcula demanar
uns 2.500 dòlars per cada reclamació
d’aquells usuaris que s’animin a apuntar-s’hi. Tenint en compte que a Califòrnia hi ha uns 40 milions d’habitants, són
xifres milionàries que poden arruïnar
els més febles.
De tota manera, ja hi ha grups que fa
mesos que es van avançar a la sentència,
com 7Eleven, que a finals de l’any passat va col·locar l’etiqueta d’advertència
i es va avenir a pagar sota acord diversos
milions de dòlars als grups de demandants relacionats amb el CERT. Tot plegat una història molt americana, amb
advocats d’ètica discutible, cafè a mansalva i judicis mediàtics i espectaculars.
I, per descomptat, indemnitzacions
XXL.—Jordi Sabaté
ÉS UNA JOVE
EMPRENEDORA
executivaagressiva@gmail.com
il com
JORDI OLIVÉ
L’EXECUTIVA
AGRESSIVA
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
39
emprenem
IMMOBILIARI
MERCATS
Les agències
de venda de pisos
planten cara
a les ‘proptech’
La sortida a borsa
d’una empresa
en liquidació
El ‘banc dolent’ treu a borsa Témpore
Properties, una socimi amb habitatges
de lloguer a les principals zones
metropolitanes de l’Estat
Reivindiquen el factor humà i els
serveis per justificar les comissions
més elevades en relació a les aplis
EL FACTOR HUMÀ és la clau, explica la
presidenta de Fadei. Aquestes plataformes proptech no ofereixen un servei
únic i personalitzat per a cada client, sinó que parteixen d’uns sistemes estandaritzats, automatitzats i amb menys
serveis. A més, moltes d’elles ofereixen
serveis complementaris que s’han de
pagar per separat i individualment, indica Junyent.
La representant de les immobiliàries tradicionals diu que els professio-
“LA SAREB ÉS un negoci en liquidació”.
JORDI OLIVÉ
“VOLEM QUE COMPRAR un pis sigui
tan fàcil com comprar un jersei per
Amazon”, explica Albert Bosch, el fundador i conseller delegat de l’aplicació
Housfy. El raonament contrari el dona Montserrat Junyent, presidenta de
la Federació d’Associacions d’Empresaris d’Immobiliària (Fadei) –una organització que inclou més de 5.000
agències immobiliàries de tot l’Estat–,
que explica que comprar un pis és una
cosa que es fa un o dos cops a la vida i
“no és el mateix que comprar-se un vestit per internet”.
La irrupció de la tecnologia en el món
immobiliari ha portat a una mena de divorci entre les agències immobiliàries
tradicionals i les denominades proptech, especialment les aplicacions i plataformes que no es limiten a ser l’aparador dels pisos i cases a la xarxa –com poden ser Pisos.com, Habitaclia o Fotocasa, entre moltes altres–, sinó les que van
molt més enllà i entren en la intermediació. Un negoci en auge en el qual han
aparegut plataformes d’èxit com Housfy o Cliventa, entre d’altres.
Aquestes plataformes basen el seu
negoci en la tecnologia i poden oferir
uns preus molt més barats per al venedor. Segons els experts del sector, la comissió que cobra una immobiliària tradicional per la venda d’un pis pot anar
entre els 7.000 i els 14.000 euros, mentre que aquestes plataformes es mouen
en unes comissions per al venedor que
van entre els 1.000 i els 2.000 euros.
Una diferència més que substancial que
redunda, en principi, en benefici del venedor de l’immoble.
Montserrat Junyent evita parlar de
guerra oberta entre les immobiliàries
tradicionals i les noves plataformes. Però sí que es mostra molt molesta amb
la campanya publicitària de Housfy, que
deixa les immobiliàries tradicionals
“com a dinosaures”. “No estem en contra de la tecnologia, és més, sabem que
s’ha d’incorporar al negoci”, explica.
Ressalta, però, que la feina de les immobiliàries tradicionals i aquestes noves plataformes tecnològiques no és la
mateixa. “És com anar a un self-service
a dinar o a un bon restaurant: la diferència és en el servei”, indica.
nals que treballen en aquestes empreses s’adapten a les necessitats de cada
client i s’impliquen personalment en
l’operació, es fan càrrec de tot, i el client pràcticament se’n despreocupa fins
al dia que ha d’anar a signar l’operació.
En canvi, indica, en les plataformes tecnològiques s’ho ha de fer quasi tot el client, i sense assessorament personalitzat. “El client no rep el mateix tipus de
servei”, indica Montserrat Junyent,
que veu “una mena de competència
deslleial” en la publicitat de les plataformes perquè intenten vendre que donen els mateixos serveis que les agències immobiliàries.
L’evolució actual del mercat immobiliari, amb una demanda creixent i preus
a l’alça, afavoreix el creixement d’aquestes plataformes, perquè el moment dolç
del sector permet impulsar les seves
vendes. Albert Bosch, de Housfy, assegura que la venda d’un immoble a través
d’una apli fa més curts els terminis, ja
que de mitjana els pisos es venen en 40
dies, mentre que en les immobiliàries
tradicionals es tarda uns 6 mesos.
Segons Alejandro Briceño, cofundador de l’apli Cliventa, la seva oferta és “un
90% més barata per al client que les immobiliàries tradicionals” gràcies a la introducció de la tecnologia. I destaca que
l’aplicació de la tecnologia al negoci immobiliari s’està desenvolupant amb for-
ça en altres països, com la Gran Bretanya,
on les proptech ja controlen un 30% del
mercat. També destaca un altre aspecte
important per al client: el 95% dels pisos que passen per la seva plataforma es
venen al preu inicial que demana el client, sense necessitat de rebaixes.
CAL SABER, PERÒ, si aquestes plataformes en plena fase d’expansió mantindran les tarifes planes baixes o aniran
incorporant pagaments extra pels serveis afegits que vagin oferint als seus clients, com gestionar les visites al pis, obtenir el certificat d’eficiència energètica o la cèdula d’habitabilitat, o fins i tot
buscar la hipoteca.
Un altre aspecte a tenir en compte és
la preparació professional per oferir els
serveis immobiliaris. De fet, és un negoci amb molt d’intrusisme, explica Immaculada Amat, d’Amat Immobiliaris.
La legislació és molt laxa. A Espanya
qualsevol es pot convertir en un intermediari immobiliari. A Catalunya hi ha
un registre de la Generalitat en el qual
cal estar inscrit, però no és obligatori
ser membre del Col·legi d’API o de l’associació del sector. Alguns dels impulsors d’aquestes plataformes tecnològiques del sector immobiliari, no obstant,
estan inscrits en el registre i fins i tot
són membres de l’associació o del
Col·legi d’API.—Xavier Grau
Així el va definir aquesta setmana al
Congrés el seu president, Jaime Echegoyen. Té lògica. El denominat banc dolent
es va constituir per agrupar els actius
tòxics de la banca i en un termini de
temps finit vendre’ls, intentant recuperar el màxim del forat que va deixar
a les entitats de crèdit l’esclat de la
bombolla immobiliària.
La millora de la situació, però, està ajudant la Sareb. De moment ja
ha pogut tornar l’aval de 12.906
milions del tresor públic. I està venent actius a preu de mercat, si bé
Echegoyen va admetre que hi ha actius
“complicats de vendre” perquè estan situats en llocs de poca demanda. “Hem
venut el que hem pogut”, va confessar.
Això sí, Echegoyen va donar una bona
notícia als accionistes de la Sareb, que són
els bancs Santander, CaixaBank, Sabadell, Popular i també el FROB: no caldran
noves aportacions de capital i la inversió
inicial que es va fer és la que necessita la
Sareb “per operar, per viure”. No obstant
això, Echegoyen també va reconèixer que
no podrà tornar als accionistes tota
l’aportació inicial que van fer.
Però en l’“Hem venut el que hem pogut” hi ha una jugada mestra d’Echegoyen: constituir una socimi (societat cotitzada d’inversió immobiliària, amb
avantatges fiscals) i posar-la a borsa.
Amb actius bons el que ha aconseguit és
captar nou capital dels mercats. Témpore Properties va debutar al mercat alternatiu borsari (MAB) el dia 3 d’abril,
amb la cotització a l’alça. La socimi aspira a tancar el 2018 a l’entorn d’uns 350
o 400 milions d’euros en actius sota gestió, segons va dir el seu conseller delegat, Nicolás Díaz Saldaña.
LA SOCIMI AGLUTINA ara una cartera
de la Sareb de 1.383 habitatges de lloguer, a 550 euros de mitjana, situats en
àrees metropolitanes de grans capitals,
sobretot a Madrid i Barcelona. El valor
total dels actius traspassats per la Sareb
a la societat immobiliària ascendeix a
175 milions, un import que la socimi espera augmentar amb el traspàs per part
de la Sareb d’una altra cartera de 1.108
habitatges que sumen 162 milions, segons Saldaña. Per afrontar aquesta adquisició, Témpore, “que neix sense deutes”, segons Saldaña, podria ampliar capital en el futur, sense endeutar-se més
d’un 40%.
La socimi té un acord amb la Sareb
que li permetrà incrementar la seva cartera fins als 500 milions d’euros en tres
anys. L’objectiu és que en aquest termini hagi assolit una rendibilitat d’almenys
el 5% per atreure més inversors, cosa que
li obriria la porta a cotitzar al mercat continu de la borsa espanyola.—X.G.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
40
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
emprenem
RETWEETS
Qui paga
millor
als músics?
JORDI OLIVÉ / THINKSTOCK
T
TRANSPORT
Pernils, propines
i prostitució:
els secrets
dels xòfers de luxe
Els conductors d’aquests vehicles
han de tenir formació, resoldre tot tipus
de demandes i ser molt discrets
“ES VA FICAR la mà a la butxaca per do-
nar-me la propina i va treure un bitllet
de 500... Estic segur que no sap ni quants
diners em va donar”, explica el Javi, que
treballa de xòfer a Barcelona des de fa
tres anys. L’opulent i despreocupat passatger era el fill d’un ministre d’un país
africà. “Els àrabs també fan aquestes coses”, assegura el conductor, que des que
va tancar l’agència de publicitat on treballava ha descobert que guanyar-se la
vida al volant d’un vehicle de transport
amb xòfer (VTC) és una sorpresa constant. Qui sí que sabia els diners que estava entregant és el passatger del Pedro.
“L’home va ser molt correcte: va deixar
un sobre amb 1.000 euros sobre el seient
del darrere i ni em va avisar”, recorda.
Tots dos ocupen dues de les 920 llicències per a VTC que hi ha concedides a la
província de Barcelona. Treballen per a
empreses que ofereixen xòfers a turistes
amb gran poder adquisitiu o a empresaris que venen a fer negocis.
Aquesta feina, que abans la feien extaxistes o excamioners, s’ha anat professionalitzant en els últims anys i ara,
a més de saber conduir perfectament,
cal un perfil molt determinat: és imprescindible tenir formació, saber idiomes i tenir la capacitat per adaptar-se
als diferents tipus de clients. I, per sobre de tot, ser discret. “He après a veure, sentir i callar”, diu l’Òscar, un xòfer
que demana que el nom que aparegui en
aquest reportatge sigui fictici.
Quan estan a les ordres dels passatgers, als xòfers els toca fer de tot. Les generoses propines són la part més gratificant, però el sector també té les seves
ombres. “Quan el client em té a la seva
disposició em pot demanar el que vulgui”, reconeix l’Òscar. Això vol dir que
els pot tocar haver d’anar a comprar una
consola a altes hores de la matinada o
entrades per al Barça, pernils 5J i també
aconseguir marihuana o cocaïna. En alguns casos, també els pot tocar haver de
contractar “companyia femenina”. Alguns xòfers es neguen a satisfer aquests
serveis i responen que no saben on trobar segons què. “Però a vegades et demanen que vagis a buscar una noia i no t’hi
pots negar... Quan la reculls i la veus ja
t’imagines de què va”, lamenta l’Òscar.
Els que decideixen portar els clients a
prostíbuls reben grans recompenses:
“L’entrada a aquests locals acostuma a
ser gratis... però si tu els acompanyes els
cobren 50 euros a la porta. D’aquests diners te’n pots quedar 40 i n’has de donar
10 al porter”, explica un.
A LA KATERINA, en canvi, mai no li han
demanat serveis d’aquest tipus: “Potser
pel fet de ser dona...”, reflexiona. El que
sí que creu que han fet alguns dels seus
clients és comprar cànnabis. “Et diuen
que vagis a una adreça i quan hi arribes
baixen i entren en un local... i ja t’imagines el que estan comprant. Alguns porten targetes internacionals i saben perfectament on han d’anar”, explica. Un
dels serveis més estranys que ha fet la
Katerina va ser quan dos clients russos li
van demanar que els portés... a Roma.
“Vam fer nit a Figueres, Mònaco, Florència i Roma, i des d’allà van agafar un avió
per tornar al seu país”, recorda. En altres
ocasions, també ha hagut de comprar
pernils amb els corresponents ganivets.
“He comprat pernils per 500 euros”, diu.
Aquests professionals treballen en
companyies que ofereixen cotxes de luxe amb conductor a grans clients. Poden
ingressar uns 2.500 euros mensuals.
Molts altres xòfers, però, s’assemblen
més al servei del taxi i atenen tot tipus de
clients, “sobretot gent jove”, explica Josep Maria Goñi, secretari general
d’Unauto, la patronal
d’empreses
VTC. Goñi ha vist
“He après a
veure, sentir des de la primera línia la transformai callar”, diu
ció del sector del
un xòfer que transport de persoalgun cop ha nes. Ell, que prové
sector del taxi i
hagut d’anar del
assegura que porta
a buscar
“el groc i el negre a
“companyia la sang”, va canviar
els taxímetres pel
femenina”
VTC. Com ell,
molts taxistes, preveient que la liberalització era una amenaça per al taxi, van decidir demanar ells
mateixos les llicències. La millor manera d’evitar la competència va ser canviar de bàndol. Goñi està convençut que en
el futur la balança encara es decantarà
més a favor dels VTC. “Podem circular
per tot Catalunya, oferim aigua de franc,
wifi, el cotxe està impecable... i pots pactar el preu amb el client. El taxista no pot
competir”, diu.
LA LIBERALITZACIÓ ES va produir el
2009, durant el govern Zapatero. L’any
2015 es va tornar a limitar el nombre
de llicències VTC: una per cada 30 en
mans de taxistes. Però totes les donades des del 2009 fins al 2015 es mantenen, de manera que aquesta ràtio no
es compleix. L’àrea metropolitana de
Barcelona va aprovar a finals de febrer
un nou reglament per intentar garantir que es respecti la ràtio fixada el
2015 però difícilment prosperarà. Les
llicències VTC no només no es redueixen, sinó que creixen a mesura que
els tribunals van resolent els casos
pendents.—Jordi Mumbrú
ranquil·litzar la consciència d’un aficionat a
la música costa menys
de 10 euros al mes. És
el preu habitual de la
subscripció a un servei
de streaming com Spotify, Deezer
o les propostes equivalents de gegants com Apple i Google, que permeten pensar que un ja està pagant per les cançons que escolta
encara que faci anys que no compra ni un miserable CD. Tot i això,
els pocs músics que conec que es
guanyen la vida expliquen que els
seus ingressos procedeixen sobretot de les actuacions en directe i
dels discos que venen directament
quan acaben de tocar. Les liquidacions de les audicions als serveis de
la xarxa –els streams– són tan testimonials que la majoria consideren
la seva presència digital només un
canal promocional.
Aleshores, ¿on van a parar els
milions de quotes mensuals de 10
euros? Tenim la resposta gràcies a
la sortida de Spotify a borsa –que,
per cert, va tenir una incidència digna de Joan Clos o Federico Trillo:
l’empresa és sueca, però a Wall
Street li van donar la benvinguda
amb la bandera de Suïssa–. Els beneficiaris de la música en streaming
són les discogràfiques, començant
per la plusvàlua que han obtingut
amb l’inici de la cotització perquè
entre Sony, Warner i Universal són
propietàries d’un 13% del capital de
Spotify. A Music Business Worldwide calculen que els artistes s’enduen al voltant del 18% del que ingressen les discogràfiques, però el
repartiment entre els milers d’intèrprets contractats fa que la gran majoria dels diners vagin a les superestrelles que tots tenim al cap.
Una altra cosa són les diferències entre serveis. Statista ha comparat quant paguen les principals
plataformes a les discogràfiques
per cada stream i hi ha diferències
considerables: el més esplèndid és
Xbox Music (0,0273 dòlars per audició), 37 vegades més que YouTube, el més garrepa (0,00074 dòlars).
El citat Spotify liquida 0,00397 dòlars per stream, la meitat que Apple
Music (0,00783 dòlars). Si sou músics, tingueu-ho present a l’hora de
fer promoció.
ALBERT
CUESTA
ANALISTA
TECNOLÒGIC
@albertcuesta
ara
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
41
emprenem
Innovació
i
ALIMENTACIÓ
Desenes de petits elaboradors no tenen
instal·lacions pròpies i confien en la
competència perquè els fabriqui l’or
líquid... però això té un cost
CARLOS AYORA VA produir la seva primera cervesa amb un amic al garatge de
casa els seus pares, a Cunit. Era l’any 2012
i en van fer 20 litres. Fa tres o quatre anys
van voler fer-ne 1.000 litres en commemoració del desè aniversari de la mort del
cantant de Los Delinqüentes, Miguel Benítez. Com que no tenien la infraestructura necessària, van llogar la fàbrica d’un
productor. Avui, ja amb tres socis més,
produeixen entre 7.000 i 8.000 litres de
cervesa cada any per vendre-la. I ho continuen fent sense tenir una estructura de
producció pròpia. HZT1L (Hazte1litro),
com s’anomena legalment el grup, és una
d’aquestes associacions que en l’argot de
la cervesa artesana se’n diu “nòmada”: no
tenen fàbrica pròpia.
“El cost inicial de tenir una fàbrica de
cervesa és prohibitiu i pot arribar a ser
un problema. A canvi de no tenir-ne,
hem de pagar uns preus variables bastant elevats. Aquest marge que perdem
per una banda, l’intentem guanyar es-
JORDI OLIVÉ
Els fabricants
nòmades envaeixen
la cervesa artesana
talviant-nos la distribució de la cervesa,
que fem nosaltres mateixos”, explica
Ayora. “Als nòmades, produir cervesa
ens costa bastant més, i per això hem
d’aconseguir birres molt diferents i
atractives, ja sigui per categoria o per
graduació, perquè tinguin sortida a un
preu més car”, diu Ángel Tarriño, propietari de Zulogaarden. Pepe López, el
pare de La Font del Diable, indica un
possible problema: “No ets a casa, i per
tant has de confiar en el cerveser que te
la fa, i el preu de produir no és el mateix,
però també pots aprofitar que cada fabricant sap fer bé un determinat tipus
de cervesa”. A cap d’ells sembla que els
preocupi que la competència conegui la
fórmula de la seva cervesa artesana.
AQUESTS TRES PRODUCTORS fan entre 7.000 i 10.000 litres anuals de cervesa. És el límit. Per a produccions més
grans probablement passarien a tenir
fàbrica pròpia, perquè ja començarien a
sortir els números. A Catalunya hi ha
unes 82 fàbriques registrades de cervesa artesana i es diu –no n’hi ha dades oficials– que hi ha més de 30 marques nò-
mades, és a dir, que produeixen en altres instal·lacions, i molts cops en més
d’una. El nomadisme és un fet. I no només a Catalunya. Mikkeller, multinacional del sector, no va tenir fàbrica pròpia durant molts anys.
El nomadisme té un problema organitzatiu. El gremi de cervesers artesans
català (Gecan) només registra aquelles
empreses que tenen plantes de producció pròpia, però hi ha la voluntat de canviar els estatuts perquè altres elaboradors s’hi puguin associar, com explica el
seu president, Josep Borrell.
“GRAN PART DELS nòmades fan servir
les fàbriques d’altres com un test: per
provar si poden tirar endavant sense
haver de fer una gran inversió”, explica Judit Càrtex, actualment a Garage
Beer, que confirma el problema de preu
que suposa fer-ho així. Cada ampolla
pot acabar costant un 20% més. La conseqüència: “Molts han de tenir una segona ocupació per guanyar-se la vida”.
És el cas d’Ayora i Tarriño.
Vic Brewery és una de les fàbriques
on productors com ells van a parar. Jor-
di Padrosa assenyala que té una desena de productors a qui cuina les receptes que li porten. Per a tots ells en fa uns
80.000 litres anuals, al voltant d’una
tercera part de la seva producció anual. “Ells m’ajuden a créixer, perquè
m’aporten liquiditat per fer el meu producte”, afirma Pedrosa. Ho argumenta
amb el fet que produir per a altres li permet ingressar diners a trenta dies, molt
menys temps que el que cal per recuperar els diners destinats a les seves Vic
Ale, que abans han de passar per la distribució i la comercialització.
El nomadisme també s’ha convertit
en una fórmula més per a les cerveseres
industrials per intentar posar un peu en
el món de la cervesa artesana, que a Catalunya representa només un 1% del
consum total i que precisament per això té molt marge per créixer. Una prova
és un dels últims moviments que ha fet
Mahou San Miguel, que després de
comprar part d’una marca –Nómada
Brewing– ha anunciat la seva intenció
de crear un hub a Còrdova on els nòmades puguin produir i compartir experiències.—Dani Cordero
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
42
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
emprenem
ara
Teresa
Tarragó
t
Talent
FUNDADORA I DIRECTORA GENERAL D’IPROTEOS
CORBERA D’EBRE, 1974
Formació
“A segon o tercer vaig decidir dedicar-me
a la recerca. El que més m’agradava
era l’estudi de la cèl·lula. Per això, quan
vaig acabar la carrera, vaig començar
el doctorat i, alhora, la llicenciatura de
bioquímica per aprofundir encara més
en aquesta branca”
1988
1992
BUP I COU, INSTITUT JULIO
ANTONIO (MÓRA D’EBRE)
1992
1996
LLICENCIATURA
EN BIOLOGIA, UB
1998
2002
DOCTORAT
EN BIOLOGIA, UB
REBENT EL
PREMI SENÉN
VILARÓ A LA
MILLOR
EMPRESA
INNOVADORA
(2017), DE LA
FUNDACIÓ
BOSCH I
GIMPERA
1998
2006
“Jo investigava al grup del professor Ernest Giralt i junts
ens vam adonar que teníem una tecnologia única, que
permet dissenyar nous fàrmacs per a malalties que no
tenen solució. Concretament, els ajuda a creuar la barrera
protectora que tenim al cervell i a les cèl·lules, que fa que
molts medicaments no siguin eficaços”
“Al principi, quan vam crear
l’empresa, treballàvem en
un espai molt petit. Quan
teníem una reunió, per
“Tancar aquest acord amb
exemple, havíem de moure
CaixaCapitalRisc
i Kinled va
totes les taules i cadires
significar
un
punt
d’inflexió
per cabre-hi”
molt important, un abans i un
després, la validació de la
nostra tecnologia per part
d’inversors de referència”
EL ‘TREKKING’ I
L’ALTA MUNTANYA
SÓN LES SEVES
PRINCIPALS
AFICIONS. TAMBÉ LI
AGRADA VIATJAR.
SEMPRE QUE POT,
S’ESCAPA A ALGUN
LLOC, SI HI HA
NATURA O
MUNTANYES,
ENCARA MILLOR
“La meva formació era 100% científica. L’MBA em va
ajudar molt. Vaig coincidir amb gent que venia d’entorns
molt diferents: advocats, financers... Va fer que analitzés
el meu projecte des d’una altra perspectiva, a més
d’aprendre estratègia, gestió d’equips, finances...”
LLICENCIATURA
EN BIOQUÍMICA, UB
2011
2012
LLICENCIATURA
EN BIOQUÍMICA, UB
“Va ser en aquests anys quan vaig descobrir la meva
vocació empresarial. Vaig tenir la sort de coincidir amb
molts científics que estaven creant la seva pròpia empresa
i, de sobte, se’m va obrir un nou horitzó. Vaig entendre que
podia transformar els coneixements que estàvem adquirint
al laboratori en un projecte dirigit al mercat”
“Vinc d’un petit poble de la Terra Alta. Els
meus pares es dediquen al món del vi i
l’agricultura i soc la primera científica de la
família. A l’institut tenia una professora molt
bona de biologia que em va saber transmetre
la passió pels éssers vius i com funcionen”
Experiència
laboral
REBENT
EL SEGON PREMI
REDEMPRENDIA
AL MILLOR
‘SPIN-OFF’
IBEROAMERICÀ
SORGIT D’UNA
UNIVERSITAT
(ANY 2012)
2006
2013
INVESTIGADORA
ASSOCIADA, INSTITUT
DE RECERCA BIOMÈDICA
2011
ACTUALITAT
SÒCIA FUNDADORA I
DIRECTORA GENERAL
D’IPROTEOS
2012
REGISTRE DE LA PRIMERA
PATENT (FÀRMAC PER A
L’ESQUIZOFRÈNIA)
s
“Fundar l’empresa nomé
n
gra
El
és el primer pas.
s,
repte és aconseguir fon
tor
sec
sobretot en el
c és
biotecnològic, on el ris
a
sit
ces
molt alt i es ne
sta
ue
aq
molta recerca. En
m
va
primera fase
i
aconseguir fons públics
ros
eu
00
també uns 200.0
de familiars, amics
i coneguts”
“Els dos primers anys
van ser d’incubació. Un
període lent però molt
important. Partíem d’u
n
finançament limitat i,
a més, necessitàvem
obtenir resultats clau
per poder tenir més fon
s
i continuar avançant.
Va ser una de les etape
s
més difícils”
2016
TANCAMENT D’UNA
RONDA D’INVERSIÓ
DE 3,1 MILIONS D’EUROS
2016
REGISTRE DE LA SEGONA
PATENT (FÀRMAC PER A
L’EPILÈPSIA)
“Fundar Iproteos ha sigut com pujar en una muntanya russa,
plena d’alts i baixos, amb moments d’eufòria i d’altres que no
saps com te’n sortiràs. Recordo un episodi molt dur, l’any
2014, en què ens faltava finançament. Al final vam posar en
marxa una campanya de finançament col·lectiu d’inversió i
vam aconseguir tirar endavant. Vam ser els primers del
sector ‘biotech’ a tot l’Estat que vam fer una cosa així”
Lliçons
de vida
“Cal tenir humilitat,
però també ser ferm i
defensar el que creus
clarament, sense fer
cas a les crítiques o
visions pessimistes que
et diuen que el que
proposes és
impossible”
“Pensar que la meva recerca pot ajudar a solucionar
problemes de salut molt greus, com el càncer,
l’esquizofrènia, l’epilèpsia i l’ateroesclerosi, és la meva
principal motivació. També és una gran responsabilitat.
A vegades et truquen d’associacions de pacients
demanant quan sortirà el fàrmac. Voldries anar més
ràpid, però no pots, la recerca és així, té els seus tempos”
Per Glòria Pivetal
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
43
emprenem
‘EPIC
FAILS’
El ‘WhatsApp català’ es va penjar
IGNASI CASANOVAS ERA a casa quan va
rebre aquell correu electrònic. Era un
missatge breu i enigmàtic. El signava un
dels seus socis i, en el cos del correu, només hi figurava un enllaç i una pregunta: “Has sigut tu?” Passaven deu minuts
de les vuit del vespre quan l’Ignasi va decidir fer clic a l’adreça i descobrir que el
redirigia cap a un article publicat a Applesfera, un blog especialitzat en notícies del món d’Apple. No nega que es va
sorprendre quan va veure que parlaven
de Woowos, el projecte que ell mateix
havia creat, amb Idoia Mugarza, i que tot
just començava a caminar.
Sota el títol de Woowos, un futuro servicio de mensajería que quiere acabar con
los mensajes erróneos o inseguros, el redactor explicava que uns emprenedors
catalans estaven intentant tirar endavant un servei de missatgeria instantània que permetés esborrar els missatges
que s’havien enviat per equivocació i
que, a més, n’oferís l’encriptació. El
trànsit de la web va augmentar, i de seguida ho van fer també les descàrregues.
Aquell 6 de març del 2013, l’Ignasi va
veure clar que a les seves mans hi tenia
un projecte que podia generar un gran
interès mediàtic. No anava errat.
“VA SER UNA autèntica bogeria: aparei-
xíem a tot arreu”, recorda cinc anys després Ignasi Casanovas. Després de proLA LLIÇÓ
“He après
Massa
quisque
enim.
els Donec
ritmes pede
del merjusto,
fringilla
vel, aliquet nec,
cat
són
incontrolables:
has de
tenir
sempre
tots
els ingredients
a
vulputate
eget,
arcu.
In enim
punt
quan ut,
et vingui
el tsunajusto,per,
rhoncus
imperdiet
a,
mi,
podervitae,
surfejar-lo
–explica
venenatis
justo. Nullam
Ignasi
dictumCasanovas,
felis eu pedecofundador
mollis pre de
Woowos–.
I, tincidunt.
tot i que Cra
els diners
tium. Integer
són
importants,
a vegades
val més
s dapibus.
Vivamus
elementum
tenir
bons
t’aportin
semper
nisi. socis
Aeneanque
vulputat
coneixement,
queAenean
no pasleo
capital”.
e eleifend tellus.
ligula,
tagonitzar articles en premsa escrita, i
de parlar a la ràdio i a la televisió,
Woowos es va fer gran de cop. “Vam arribar a guanyar 100.000 usuaris en només una setmana –assegura–. Al cap
d’un temps ja teníem descàrregues
d’una setantena de països i una massa de
mig milió de persones”, especifica. Però Woowos va créixer massa de pressa.
“Vam acabar morint d’èxit –explica Casanovas–. La nostra infraestructura tècnica no estava preparada per aguantar
aquell ritme”, reconeix.
Quan ho van solucionar, WhatsApp
havia engolit el mercat espanyol, Telegram s’havia consolidat i Snapchat començava a pujar fort. El mercat s’havia
saturat i Woowos va pivotar cap al món
de la missatgeria instantània corporativa. “Vam anar a parlar amb moltes
grans empreses, però com que estàvem
sortint d’una crisi no veien prioritari pagar per millorar la seva comunicació interna”, explica el cofundador. Al cap
d’un any, Skype i Hangouts també se li
van menjar el mercat empresarial i van
haver de tornar a pivotar. “Com que no
aconseguíem arrelar amb els nostres
productes, vam centrar-nos a oferir la
tecnologia que havíem desenvolupat a
empreses que volguessin integrar xats
a les seves plataformes”, recorda. Ara,
enmig de la febre pels xatbots, els va bé.
Treballen amb grans companyies i, amb
el nom d’Imbee, esperen tancar l’any
facturant mig milió d’euros.
“WOOWOS HO TENIA molt difícil per ti-
rar endavant”, opina Albert Armisen,
professor de la Facultat d’Empresa de la
UVic i expert en innovació digital. “Volia jugar en un mercat on WhatsApp
s’havia proclamat rei i on ja era massa difícil usurpar-li el tron. És un sector en
el qual costa molt convèncer l’usuari per
fer-lo canviar de plataforma: abans ho
han de fer tots els seus contactes”, conclou. Ara, però, sota Imbee, l’antic
Woowos sembla haver trobat el nínxol
on arrelar fort.–Marc Amat
‘PORCA MISERIA’
Deixem
espai
als joves
Q
uina setmana, aquesta, amb un 0-3 a favor
del Reial Madrid al
camp de la Juve. I a vegades el futbol és un
mirall de la societat, i
de la política. En aquest cas ens xoca l’edat dels jugadors de la Juve:
Buffon, 40 anys; Chiellini, 33; Barzagli, 36... L’equip més vell de tota
la Champions League!
Si ho extrapolem ens ajuda a entendre una societat en què els que
manen són massa vells. Mireu Berlusconi! 81 anys i se segueix pensant que és el mateix que fa 30
anys! I Itàlia sense Mundial de futbol per la mateixa raó! L’atur juvenil, el ius soli (no són italians els que
no tenen pares italians) o la resistència dels vells a deixar els seus
càrrecs poden explicar els endarreriments que patim. I tenim empreses en què hi ha octogenaris que
estan més enganxats als quadres
de comandament que un guiri a la
Rambla a la seva gerra de sangria!
Espai als joves, doncs. Necessitem les seves idees i la seva energia en tots els camps. I que els vells
es dediquin a vigilar i aconsellar segons la seva experiència. Però des
de la banqueta.
NICOLA
PADOVAN
EMPRESARI
ITALIÀ
@nicolapadovan
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
44
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
entrevista
l’entrevista
ara
JOSEP MARIA
TERRICABRAS
Catedràtic emèrit de filosofia de la UdG i eurodiputat
“Pensar és
fixar-se
en el que es diu”
ANTONI
BASSAS
Me l’he imaginat, als capvespres
d’Estrasburg, filosofant per treure’s de sobre l’empatx de política.
Una mica sí. Jo entro al Parlament
a Brussel·les a les set del matí, quan
obren la porta de la plaça Luxemburg, i en surto a quarts de deu del
vespre. Arribo a casa tan esgotat que
se’m feia difícil perseguir algunes
idees. Finalment, ho he aconseguit
i plantejo unes quantes coses que em
sembla que ajudaran el lector a veure què som. Per exemple: perseguir
la felicitat és una mala cosa, perquè
la felicitat és l’aroma que es desprèn
d’una olla amb ingredients que són
bons, però no és un ingredient.
Què hi fa Josep Maria Terricabras
en aquest món?
S’hi ha trobat. El dia que vaig fer l’última classe als meus alumnes a la
Universitat de Girona els vaig dir:
“Mireu de ser rigorosos en el vostre
pensar i estigueu sempre amb els
més febles”. He procurat ser fidel a
aquestes dues coses.
Al llibre hi ha una obsessió amb el
mal ús del llenguatge.
Amb el llenguatge tenim molts problemes. El primer és que no som
conscients de la seva importància.
No és que els humans siguem capaços de parlar, és que pel fet de parlar som humans. Si en fóssim conscients li donaríem el valor que té.
Quan una criatura comença a enraonar és quan comença a pensar.
¿Com li neix a una criatura la consciència? Un dia es pregunta per què
se li ha enfadat la mare. Això és la
consciència. Pensar és fixar-se en el
que es diu.
Podeu veure
el vídeo amb
l’entrevista
sencera a
l’
Diu que la història de la humanitat
és la història d’una lluita d’interessos. Vostè els ha vist des de primeríssima fila. Vist així, aquí, qui mana?
Lamento molt dir que a Europa els
interessos són bàsicament econòmics. El que manen són les relacions
dels estats entre ells i les relacions
d’alguns estats amb la UE per treure’n ajuts. Per exemple, tots els estats de l’Est reben subvencions considerables, per això hi són. Després,
el suport que es donen els uns als altres. Per això a Catalunya ho tenim
tan complicat. Amb un punt terrible
pel meu gust: sembla que Europa
només acceptés estats independents després d’una guerra. Fixi’s
que la rebel·lió, la sedició i tot això
que tenen previst és militar. No han
entès que nosaltres som al segle XXI,
que no ho hem fet ni ho farem mai.
Jo no soc gens euroescèptic, sense
una Europa unida ho tenim fatal. La
Xina, els EUA, Sud-àfrica, el Brasil,
el Canadà, se’ns menjaran d’aquí
molt poc temps. Hi ha d’haver Unió
Europea. Però soc eurocrític.
Quan s’estava negociant l’acord de
lliure comerç entre Europa i els
EUA, si els eurodiputats volien veure els textos del que s’estava negociant els ficaven en una habitació
sols, sense mòbil.
I en un paper que ens donaven ells
només podíem apuntar coses de dos
capítols. Se m’acostava la gent de les
càrniques catalanes dient que seria
un desastre perquè els productes
nord-americans, amb menys controls de qualitat i menys impostos,
els liquidaran. Però afavorien les exportacions d’altres productes europeus d’alta tecnologia i química que
podien anar bé als països més poderosos. Però Trump ho ha liquidat.
Mana Merkel? O mana la suma de
Volkswagen, BASF, etc., i Merkel?
Van de la maneta clarament. I l’aliança franco-alemanya és definitiva.
Són 28 estats, però és obvi que és un
club franco-alemany. Itàlia està en
hores molt baixes, Anglaterra ja és
fora, i Espanya no hi pinta res.
Doncs quan els meus col·legues fan
preguntes sobre Catalunya al por-
Perfil Josep Maria
Terricabras, (Calella,
1946) acaba d’escriure Allò
que som (Edicions de 1984,
2018), un assaig entenedor
que aconsegueix respondre
als eterns qui som,
d’on venim i on anem.
Terricabras pensa amb la
claredat i la distinció
exigibles a un filòsof i, per
tant, l’escriptura li surt tan
fàcil que és com si el
sentissis. A l’entrevista
passa amb naturalitat de la
filosofia a la política que
practica professionalment
al Parlament Europeu des
de fa quatre anys
representant Esquerra. No
sap si es presentarà a la
reelecció l’any que ve
perquè, entre altres coses,
comença a sentir la fiblada
de qui als setanta-i-tants
voldria dedicar-se a “llegir
la Divina Comèdia sota
una figuera”. Explica tot
divertit que des de fa
mesos una treballadora
espanyola degudament
acreditada el segueix a
totes les reunions
públiques que té a
Estrasburg i pren notes de
tot el que hi diu. Una nit
que havia de parlar molt
tard, se la trobar en un bar
a prop del Parlament, la va
saludar i li va recordar que
a les onze intervindria en
una sessió. La persona en
qüestió va contestar-li: “Jo
només el segueixo en
horari laboral”.
taveu de la Comissió Europea, se’ls
treu de sobre de mala manera.
Gats amb gats no s’esgarrapen, i el
PP espanyol té minades les institucions europees. D’això n’han sabut
molt. El mateix senyor Tajani, que és
president del Parlament i amb qui
no ens podem ni veure, és un hooligan del PP espanyol.
¿Espanya ha comprat silencis, dels
països bàltics, per exemple?
Sí, és obvi que Espanya està comprant el que pot. En el cas d’Alemanya, ja deia abans de la sentència
d’aquesta setmana que hi ha realment divisió de poders. Feia setmanes que deia a tothom que els textos
legals espanyols i els alemanys s’assemblen molt i, sobre el paper, podien equiparar delictes, però que si
la justícia alemanya considerava els
fets, de cap manera podien extradir
Puigdemont per rebel·lió perquè no
hi va haver violència. El Tribunal
Constitucional alemany, per exemple, és prestigiós perquè ha estat
triat d’una forma independent i objectiva, i té crèdit i és aplaudit per la
població general.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
45
l’entrevista
entrevista
Felicitat “Perseguir-la és una mala cosa, perquè és l’aroma que es desprèn d’una olla
amb ingredients bons, però no és un ingredient” Puigdemont “És una persona honesta
que va molt a la seva. Quan l’endevina és magnífic. Quan l’esguerra pot ser problemàtic”
en una situació que considero inferior que els que no l’acceptem. Però
pensi que altres cultures tenen objeccions a fer-nos. He estat molts
anys treballant amb africans que arribaven a Girona, i un dia un amic
africà em va dir que s’emportava la
seva filla al seu país, jo li vaig dir que
no ho fes, i em va contestar que com
podia deixar la seva filla en un país
on els vells els tanquen en asils. Em
va semblar d’una finor espiritual extraordinària. Encara que pensis que
el teu sistema moral té més elements bons que un altre, no vol dir
que tu siguis millor que l’altre.
FRANCESC MELCION
¿I el paper de la UE amb els refugiats de la guerra de Síria?
El que hem fet és d’una indignitat
tan grossa! Nosaltres no només els
podíem acollir, sinó que els havíem
d’acollir i, en canvi, hem pagat a Erdogan perquè ens els tingui. O el que
s’ha fet a l’Àfrica: s’ha mirat de controlar la frontera est i la frontera sud
amb mil milions d’euros que van ser
trets d’ajudes al desenvolupament!
Això em fa encara més vergonya.
¿Em pot fer una reflexió sobre la figura de Carles Puigdemont, des de
la seva doble condició d’europarlamentari i gironí?
El conec de fa molt temps i és una
persona honesta. És independentista des dels 15 anys, i ho defensa bé.
També és veritat que va molt a la seva. I això, quan l’endevina, és magnífic, però quan l’esguerra pot ser problemàtic.
¿No haver convocat les eleccions és
haver-la esguerrat?
Per a mi és esguerrar-la. El que passa és que no sé qui el pressionava en
quina direcció. A Europa l’1-O els va
xocar molt, però no prou. Si el 27
d’octubre l’Estat hagués exercit violència, seríem independents. D’això
n’estic absolutament convençut. I
em sap molt greu que no s’hagi aprofitat aquell tren que passava a poc a
poc i al qual et podies enfilar. Però ja
ens hi enfilarem algun dia. Catalunya serà independent d’aquí no
massa. És literalment insostenible
una situació com l’actual. Qui ja ha
fet el canvi mental ja no anirà enrere. Per tant, hem de tenir paciència,
coratge, i fins i tot bon humor.
Tornem al llenguatge. “Drets i deures” diu que són d’aquells conceptes que no sempre sabem fer anar
correctament.
Està molt bé tenir drets i defensarlos, però els desitjos, les aspiracions,
no són drets. Són motor per als humans, però no són drets. Ho presento com un arc: si en una punta de
l’arc hi ha un dret, vol dir que a l’altra punta algú té el deure de satisfer
aquest dret. Si no ho fa, se li pot recriminar. Exemple: jo tinc dret a ser
atès des d’un punt de vista sanitari.
A l’altra punta de l’arc hi haurà el
deure de la família, l’estat o la mútua.
El que val és el deure. Quan hi ha un
deure, el deure reforça el dret. Si no
hi ha deure, el dret aquell encara no
és res. S’està fent.
Tajani
“El president
del Parlament
Europeu és un
‘hooligan’ del
PP espanyol”
I nosaltres quins deures tenim?
Proposo que ens sentim amb l’obligació de respectar la diferència i lluitar contra la desigualtat. Un blanc i
un negre són simplement diferents.
Un torturat i un torturador són desiguals. Hi ha diferències que en una
societat civilitzada han de ser respectades i protegides. En canvi, les
desigualtats, no. La consciència moral al llarg de la història se’ns ha anat
afinant. Quan era petit, pensaven
que clavar clatellades a les criatures
era pedagogia activa. Ara ho trobem
indigne. Ho dic perquè a vegades ho
diem de les altres cultures que ens
venen i creiem que s’han d’afinar.
Segur, però la nostra també.
Hi ha cultures superiors a d’altres?
No ho crec. Crec que en els codis morals hi ha punts que són superiors a
d’altres. Per exemple, els que encara
accepten l’ablació de clítoris estan
A l’últim capítol del llibre s’enfronta a la realitat de la mort, fins i tot
de la seva. Vostè va tenir un accident greu.
Gravíssim. L’any 2011 em van operar
cinc cops, dos a vida o mort. Vaig tenir la sort que no em va afectar el cap
ni l’esquena ni la columna. I ho he
pogut anar superant. Som petits, i
per això em fan riure tots aquells que
es pensen que són importants. En
som conscients? Si ens n’adonem, el
nostre plantejament vital serà molt
diferent. Agafo una idea de Ferrater
Mora, a qui estimava molt. Ell parla de la mort com a cessament de la
vida. El que la mort ens diu és que la
vida és important. Que convé que no
cessi, que sigui tan interessant i tan
maca que fins i tot ens sàpiga greu
que cessi. La mort no és important
per si mateixa. El que és important
per si mateix és la vida. Per això,
quan se’ns mor una persona estimada no podem fer veure que encara és
present. S’ha mort. No em fico ara en
si hi ha una altra vida, parlo dels que
som aquí. El que ens queda és l’absència. Per això m’esvero quan en un
funeral la gent parla amb el mort de
tu. No, ja no hi és, no ens sent. Celebrem el que feia. Recordem-ne els
acudits, celebrem les festes que celebrava. Tinguem-ne memòria.
Quin problema hi ha a celebrar la
presència del record, dels fills que
va tenir, dels arbres que va plantar,
dels llibres que va escriure?
Però això és l’absència, siguem-ne
conscients. El llibre sí que hi és, però la persona és absent. Jo valoro l’absència del meu pare. És que és molt
important, això. Si no, resulta que tenim tanta presència quan som vius
com quan som morts. Quina cosa tan
estranya. ¿No donem importància a
la presència quan som presents?
Però la presència és bonica, i l’absència és trista.
No té per què ser-ho. El que estic valorant és el que tu signifiques tot i no
ser-hi. Això és el que vull dir amb
l’absència. Esclar que ho valoro, que
et tinc present. I miro d’estimar-te
de manera diferent que quan hi eres.
El que jo desitjo és que quan mori algú pensi que la meva absència pot
ser estimada, valorada. La meva presència és ara, no després.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
46
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA
DIRECTOR FUNDADOR
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY
SUBDIRECTORS
DAVID MIRÓ,
CATALINA SERRA,
JORDI CORTADA,
SÍLVIA BARROSO,
GEORGINA FERRI
✦
DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
EDICIÓ PAPER
ROSA RODON
EDICIÓ DIGITAL
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
MAIOL ROGER
INTERNACIONAL
MÒNICA BERNABÉ
ECONOMIA
ÀLEX FONT
SOCIETAT
ELENA FREIXA
DEBAT
TONI GÜELL
CULTURA
LAURA SERRA
MÈDIA
ÀLEX GUTIÉRREZ
ESPORTS
TONI PADILLA
DELEGACIÓ A MADRID
DANI SÁNCHEZ UGART
LLENGUA
ALBERT PLA
FOTOGRAFIA
XAVIER BERTRAL
EDICIÓ DE PREMSA
PERIÒDICA ARA, SL
PRESIDENT
FERRAN RODÉS
CONSELLER DELEGAT
SALVADOR GARCIA RUIZ
DIRECTOR FINANCER
XAVIER LINARES
DIRECTORA DE
MÀRQUETING
MARIA LLAMBÍ
DIRECTOR COMERCIAL
SERGI GERMÁN
DIRECTOR DE NEGOCI
ORIOL CANALS
DIRECTOR DE
TECNOLOGIA
MARC CAMPRODON
C/ DIPUTACIÓ, 119
08015 BARCELONA.
TELÈFON: 93 202 95 95.
ATENCIÓ AL
SUBSCRIPTOR:
93 275 11 10
subscripcions@ara.cat
TEXT LEGAL
Edició de premsa periòdica
ARA es reserva tots els
drets sobre el contingut del
diari ARA, els suplements i
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
es puguin reproduir ni
transmetre a altres mitjans
de comunicació, totalment
o parcialment, sense prèvia
autorització escrita.
Difusió controlada
per l’OJD
EL DIARI D’AHIR
Fe d’errades: L’ARA
agraeix als lectors que
ens facin arribar els
errors que detectin en
el contingut dels
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
publica la fe d’errades
en aquesta mateixa
columna. Podeu fernos arribar les vostres
esmenes a
opinio@ara.cat.
✦
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
Sobre la democràcia a Catalunya
A
l Brasil acabem d’assistir a un
cop d’estat democràtic. S’ha
escenificat en dues etapes: el
2016 una votació del Senat va
provocar la destitució de la
presidenta en exercici, Dilma Rousseff;
avui, després d’una votació del Tribunal
Suprem, és el seu predecessor, Lula, a qui
volen enviar a la presó. Ara bé, cal tenir
en compte que l’expresident era principalment el gran favorit per a les pròximes eleccions presidencials, que seran
a l’octubre.
Amb l’eliminació dels seus dos principals líders de l’escena política, el Partit
dels Treballadors es pot veure apartat de
facto del poder. El cop d’estat judicial
s’afegeix així al cop d’estat parlamentari.
És veritat que ja no som a l’època de la
dictadura militar, que va sotmetre a tortures Dilma Rousseff, tot i que, el 2016,
Jair Bolsonaro –un diputat de dretes que
gràcies a l’eliminació de Lula d’aquí sis
mesos podria ser el pròxim president– va
dedicar al torturador de la presidenta el
seu vot favorable a la destitució, i tot i que
el dia abans de la decisió del Suprem el
cap de l’estat major de l’exèrcit va publicar a Twitter missatges com aquest:
“L’exèrcit brasiler comparteix el sentiment de tots els bons ciutadans que rebutgen la impunitat”.
El cas del Brasil ens pot ajudar a entendre l’actual situació de Catalunya: en efecte, la comparació és la millor manera de
posar fi a la falsa il·lusió d’una excepció catalana que afavoriria la dimensió regional
del problema. Igual que al Brasil, l’estat espanyol ha anat descartant, un per un, els
candidats de la majoria independentista
a la presidència: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i després Jordi Turull.
Però, igual que al Brasil, només es respecten els aspectes formals del dret (sense respectar els drets com a tals): són les resolucions judicials que els impedeixen ser
candidats, tot i que –no cal dir-ho– la imparcialitat i independència del poder judicial susciten molts dubtes. Al Brasil, per
exemple, els mateixos jutges que s’acarnissen contra el Partit dels Treballadors no
intervenen contra els seus adversaris de
dretes, encara que els càrrecs en contra seu
són molt més greus. I a Espanya la detenció d’Hervé Falciani, alertador d’evasors
fiscals, fa témer que el facin servir de moneda de canvi per a l’extradició de les dues polítiques independentistes refugiades
a Suïssa, encara que l’hagin posat en llibertat poc després.
Així doncs, tant a Catalunya com al Brasil podem parlar d’un cop d’estat democràtic, la qual cosa no impedeix (cal dir-ho?)
la violència de la repressió practicada per
la policia o la justícia, ni el retorn dels he-
ÉRIC FASSIN
SOCIÒLEG
reus de la dictadura. Però en el cas català
es radicalitza encara més aquesta lògica:
mentre que Dilma Rousseff i Lula han sigut condemnats, respectivament, per haver maquillat els comptes públics i per corrupció, i no per la seva ideologia, als dirigents catalans els prohibeixen explícitament accedir a responsabilitats polítiques
pel seu programa i les seves accions polítiques. Al Brasil, en última instància, es podria considerar que Lula és només un polític empresonat; a Catalunya, en canvi, cal
admetre que els consellers i diputats que
estan en detenció preventiva s’han de qualificar de presos polítics perquè són a la
presó precisament per motius polítics.
Avui la batalla de les candidatures a la
presidència de la Generalitat és un repte
democràtic. La qüestió no és saber què pensa cadascú de la independència, sinó, més
GETTY
Ara a Catalunya la qüestió
no és saber què pensa cadascú
de la independència, sinó,
més aviat, si tenim dret a
pensar la independència
aviat, si tenim dret a pensar la independència. Empresonar totes les personalitats independentistes equivaldria a desterrar l’independentisme de l’escena política.
Per tant, els partits sobiranistes tenen
l’oportunitat de posar a prova el que queda de democràcia a Espanya. Ja han proposat tres candidats, a qui podríem designar
respectivament com a número 1, número
2 i número 3. Potser algú s’enrecorda d’una
sèrie televisiva britànica de fa cinquanta
anys que es titulava precisament El presoner. Un agent secret que sabia massa de sobte es troba misteriosament en un poble surrealista, una presó oberta on els éssers humans es converteixen en peces vives d’un
joc d’escacs. Amb el nom de número 6, s’enfronta sobretot a un tal número 2 (interpretat per diferents actors!) per descobrir qui
és en realitat... el número 1. Conclusió? Tots
som presoners.
A Catalunya els demòcrates –independentistes o no– potser s’haurien de prendre seriosament aquests números. És una
oportunitat per quantificar, amb aquests
representants, el nivell de democràcia que
queda a Espanya. N’hi ha prou amb un càlcul molt senzill: si assignem al número 1 un
punt; al 2, dos punts, i així successivament,
en progressió aritmètica, podrem avaluar
el retrocés democràtic amb una xifra: de
moment ja portem 6 punts menys. També podem convertir aquest resultat en un
percentatge en proporció amb el nombre
de diputats independentistes.
No es tracta només de quantificar. El
que està en joc no és saber quin nom sortirà definitivament del barret de la justícia
espanyola; l’important és demostrar que,
en una democràcia, això no és el que importa. Seria com una mena de sorteig: el
que importa no és qui és el cap (el número 1), segons una lògica vertical, sinó la possibilitat, o la impossibilitat, d’aconseguir
que les idees existeixin políticament, amb
independència que cadascú de nosaltres
les compartim o no. Si els diputats són un
número en lloc d’un nom propi, el que hi
entreveiem és una lògica horitzontal.
Aquesta negativa a personalitzar el poder ja s’anunciava amb les màscares de
Puigdemont que portaven alguns manifestants: si tothom pot adoptar la seva fisonomia, quina importància té la identitat? És
el principi mateix de la democràcia que encarnen els diputats, igual que els ciutadans, i encara més perquè els parlamentaris són intercanviables. Amb aquesta política dels números, la repressió antidemocràtica podria convertir-se en una gran
oportunitat per fer sorgir, contra la lògica jeràrquica, una invenció o, si més no,
una afirmació democràtica.
TRADUCCIÓ: LÍDIA FERNÁNDEZ TORRELL
ara
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
47
debat
Justícia o ‘Justiz’
urant tot aquest
temps, una part important del professorat de dret penal hem
descartat en el cas del
procés català l’existència d’un delicte de rebel·lió per l’absència de
l’element típic de la violència.
El dret penal no és una qüestió
banal; és la forma més greu d’intervenció davant de determinades
conductes dels ciutadans. És per
això, precisament, que es fa necessària una delimitació legal i que es
compleixi estrictament el principi
de legalitat. En aquest sentit, Alemanya ha estat durant anys bressol de grans penalistes i un referent per a la majoria de nosaltres.
No pocs professors han patit la duresa d’haver d’estudiar alemany
per poder fer el doctorat. Llegir
Radbruch, Von Liszt, Welzel o Roxin en el seu propi idioma era tot
un repte si volies treballar en
aquesta especialitat; d’aquesta
manera ens vam anar impregnant
de la doctrina i la dogmàtica alemanyes.
Però viure a Alemanya era una
experiència que no només et formava en dret penal: era un país
molt diferent, especialment en
comparació amb l’Espanya de fa
poques dècades. Allà no és només
que el respecte a la norma i a la legalitat formessin part d’una cultura que impregnava el dia a dia, sinó que a més tenies la impressió
que les coses funcionaven una mica millor.
Així, la notícia de la decisió de
l’Audiència Territorial de l’estat
federat alemany de SchleswigHolstein de descartar la possibilitat d’extradir Carles Puigdemont
pel delicte de rebel·lió que se li imputa pel fet que hi ha una absència
de violència marca una nova fita en
aquesta història particular.
Aquesta decisió és especialment
important per dos aspectes. En primer lloc, perquè ve de la justícia
D
E. GIMÉNEZ-SALINAS
CÀTEDRA DE JUSTÍCIA SOCIAL
I RESTAURATIVA PERE TARRÉS
alemanya. El compromís que s’estava demanant a Europa no vindrà
des de les esferes polítiques sinó
des d’una decisió estrictament judicial, que a diferència de l’espanyola entén que no hi va haver violència en l’actuació de Puigdemont i en conseqüència no pot ser
jutjat per rebel·lió. Aquesta valoració contrasta clarament amb la posició de la justícia espanyola, i té un
valor addicional perquè recau sobre la seva figura. Totes dues evidències fan fer un tomb important
a la situació. Però crec, a més, que hi
ha el valor afegit de la importància
que s’ha donat a l’absència de violència, que ha estat reconeguda de
manera clara i explícita. En un moment en què hi havia cert risc que
alguns esdeveniments poguessin
derivar en algun acte de violència,
crec que això pot servir de fre per
continuar reivindicant actituds pacífiques en tot moment. Pel que fa
al delicte de malversació, queda
pendent la possible extradició.
La història està inacabada, sens
dubte. Aquest serà un procés amb
molts alts i baixos, ja que la situació és molt complexa. Però la deci-
Descartada la rebel·lió
per a l’“actor principal”,
serà molt difícil
justificar la mateixa
imputació per a la resta
DE FIT A FIT
sió del tribunal alemany, que a més
coincideix en el temps amb una nova imputació de l’Audiència Nacional a tres exresponsables dels
Mossos d’Esquadra per un delicte
de sedició i d’organització criminal, contrasta un cop més amb la
manera d’abordar aquest conflicte
del poder judicial espanyol. A això
caldria afegir-hi que malauradament avui dia encara estan en presó preventiva set dels investigats.
Ahir es tornaven a reclamar solucions polítiques, res a dir-hi, però la posada en marxa de la maquinària judicial també obliga a repensar una altra manera d’entendre la justícia. Descartada la
rebel·lió per a l’“actor principal”,
serà molt difícil justificar la mateixa imputació per a la resta, que
sens dubte hi han tingut menys
responsabilitat. D’altra banda, es
tracta d’un tema que al meu entendre no necessita més “càstigs
exemplars” sinó el restabliment de
la pau social, i això només es pot
produir mitjançant un diàleg i un
acostament personal entre aquells
membres que estiguin més directament afectats, i que precisament
no són pocs.
En definitiva, es tracta de buscar
un model de justícia que també sigui capaç de buscar solucions a les
conseqüències generades pel dany
causat. Per això hauríem d’entrar
també en una etapa reparadora en
la qual sigui possible que cadascú
assumeixi la responsabilitat del
dany causat. No pot ser simplement una quimera, sinó una manera de repensar la justícia.
Vivim una època en què els esdeveniments ens porten a una ampliació de coneixements. Avui no cal
ser un expert en dret penal per conèixer molts dels termes que es fan
servir amb freqüència. Ara, a més,
només ens falta saber una mica
més d’alemany; esclar que estic segura que m’entendran si acabo dient: “Es gibt keine Rebellion”.
Sota el setge del
racisme protestant
ALBERT PLA NUALART
LINGÜISTA I ESCRIPTOR
✒ La decisió de tres jutges alemanys de des-
cartar el delicte de rebel·lió i alliberar sota fiança Puigdemont suposa la primera bona notícia
en mesos per a un sobiranisme que començava a dubtar que Europa existís. Avala l’exili com
a estratègia per implicar en el Procés els estats
de la UE; sumeix en un rabiós desconcert l’espanyolisme; i pot propiciar un efecte dòmino
que acabi fent insostenible la presó preventiva
dels altres líders independentistes. Però té,
sobretot, terribles conseqüències per al PP.
Rajoy ja no es podrà amagar més darrere de
Llarena: ja no podrà disfressar de justícia la
repressió. Si opta per la justícia, Cs –atiat per
la FAES d’Aznar– el farà fora de la Moncloa
cavalcant l’onada de patrioterisme humiliat.
I si opta per la repressió, perdrà tot el crèdit
internacional i quedarà aïllat.
✒ De totes les barbaritats que s’han dit
aquests dies en mitjans espanyolistes, brillen
amb llum pròpia –una llum sinistra– les paraules de Jiménez Losantos acusant la justícia alemanya de “racisme protestant contra els països catòlics”. El garantisme jurídic alemany –la
indiscutible i imprescindible separació de poders– beu de diverses fonts. Una és la profunda reflexió que va comportar la derrota del nazisme. (Reflexió que mai s’ha fet en una Espanya de franquisme invicte.) Però potser la més
rellevant es remunta al trencament teològic
que va comportar la Reforma a Europa.
✒ A principis del XVI la reforma protestant
no arrela a Espanya per la implacable persecució a què és sotmesa per la Inquisició. Si es
compara Reforma i Inquisició no cal dir quina suposa un avenç en racionalitat, sentit de
la responsabilitat i lluita contra la corrupció
vaticana. Però la Inquisició no neix per combatre el protestantisme sinó la diversitat cultural i religiosa heretada d’Al-Àndalus. És la
fòbia a la diversitat la que dona forma a un
tribunal impune i arbitrari, capaç d’inventar
delictes que mai han existit, i que exigeix
desdir-se de creences i idees.
✒ El “racisme protestant” que detecta l’in-
quisidor Losantos no és altra cosa que indignada perplexitat davant una euroordre que no
es pot agafar ni amb pinces: una euroordre de
Sant Ofici. Perquè d’aquesta font beu la justícia del Suprem quan el que es qüestiona és la
unitat i uniformitat d’Espanya. I si els delictes
es poden inventar, imagineu-vos què es pot fer
amb els màsters. No m’estranyaria gens que
Cristina Cifuentes també se sentís assetjada
pel racisme protestant: per aquesta punyetera mania de treure’s els títols estudiant.
✒ Els heretges sobiranistes necessitem més
que mai aquest racisme, aquesta intolerància
luterana davant la corrupció i la mentida. No
ens podem permetre el luxe d’estar, també,
sota el seu setge. I, en aquest sentit, seríem ben
poc protestants si l’eufòria de l’alliberament
de Puigdemont ens fes recaure –sense ser una
clara majoria– en l’unilateralisme. De Schleswig-Holstein ens arriba una altra oportunitat.
Aprofitem-la.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
48
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
debat
ara
‘Non plus ultra’ (II)
l millor de tot aquest
temps que vivim és que
la quotidianitat ens està ajudant a entendre
la història. Potser els
esdeveniments, que passen ràpids,
no ens deixen comprendre el curt
termini, però ens donen perspectives noves sobre períodes i fets que
pensàvem que havíem comprès.
No era veritat.
Les onades dels darrers anys
han deixat al descobert formes de
la història que encara no havíem
pogut veure. Hi ha coses petites i
tragicòmiques: l’altre dia em preguntava com és que quan era petit
sortia sempre el circ d’Ángel Cristo a TVE però, després de saber-se
tots els afers amorosos de la monarquia, és d’una evidència absurda. Al costat, hi ha formes culturals, polítiques i econòmiques que
revelen ara cares noves, aspectes
que s’han de repensar per fer-los
més comprensibles. Hi ha la caricatura, el circ, esclar, però també
allò que es caricaturitza, un país
sencer, amb totes les seves potencialitats i fallades estructurals.
La relació entre crisi econòmica,
portes giratòries i corrupció ens
revela avui continuïtats històriques que si no es fan més explícites
és perquè molts mitjans de comunicació estan lligats de peus i mans.
Cognoms que s’han repetit, exministres constructors i sindicalistes
que acaben formant part de les verticals que s’enfonsen en la nit del
temps. S’han privatitzat les empreses públiques per tornar-les als antics amos a canvi de posar-hi polítics i gestors als consells d’administració perquè tot quadri. Després del tsunami de la crisi es veu
tot claríssim.
E
cés d’independència.
N’hi ha tantes, de lecGonzález hauria escatures noves! De totes, la
nyat Zapatero quan va
més interessant és la crípronunciar la cèlebre
tica al pacte constituciofrase del suport a l’Esnal. El consens ha estat
tatut que aprovés el
transversal per a diverParlament de Cataluses generacions, però venya. Crec que, d’alguna
ient encara els romamanera, tots dos saben
nents preconstitucioFRANCESC SERÉS
que aquells pactes eren
nals que arrossega Espala tapa de la capsa de
nya i la virulència amb
ESCRIPTOR
Pandora.
què ha reaccionat l’Estat
De vegades me’ls miquaranta anys després,
ro, amb totes les distàncies i preven¿no s’entén molt millor un pacte de
cions que hi vulgueu posar, com si
mínims, no s’entén millor la por que
La relació
tots dos, Pujol i González, sabessin
devia haver-hi? ¿Era tot el que es
entre crisi
podia fer, tenint en compte el femer
econòmica, millor que ningú quina era la veritable naturalesa de l’Estat. La Constid’on veníem?
portes
tució no deixava de ser un pacte de
Hi penso des de fa uns mesos,
giratòries i
mínims que, al mateix temps, era un
quan recordo les declaracions i les
corrupció
límit màxim de fins on podia arribar
actituds de Jordi Pujol i de Felipe
ens revela
Espanya. És impossible deixar
González sobre les relacions entre
Catalunya i Espanya. Pujol mai no continuïtats d’imaginar la portada de la Constiva donar res per segur, en tot mohistòriques tució, amb l’àliga franquista, amb
aquells colors i lletres gòtiques i exment va mantenir cert escepticispressions, com la porta que tanca un
me sobre com podia acabar el proJUAN CARLOS CÁRDENAS / EFE
passat continu, immanent. La porta que tanca i reté els monstres que
reclamen aquell menjar que Aznar
es va dedicar a donar en abundància. A Espanya les reformes sovint
acaben sent contrareformes, non
plus ultra.
Tinc un dubte, un dubte que
potser no té solució, encara. He arribat a acceptar que la Constitució
va sortir d’aquella manera i que
molt probablement cap altra generació, situada davant de les mateixes dificultats, ho hauria fet millor.
Després he pensat que hi ha hagut
prou marge per fer canvis estructurals a Espanya, quaranta anys,
que aviat és dit, però també he recordat que als vuitanta hi va haver
una Loapa i també un González
que ja assumia que l’Estat s’havia
de defensar també des de les clavegueres. Va haver-hi uns noranta i
una propagació de la política del
ressentiment a càrrec d’Aznar.
Després, els anys de l’enriquiment
gloriós i la bufetada posterior, que
encara dura. I arribats a aquest
punt, el dubte que tinc és si era possible reformar Espanya, vista la vigència de tantes estructures no reformades, deutores del passat, des
dels cognoms dels alts funcionaris
fins a la impunitat amb què es pot
comprar un màster, des de la constant apropiació del legislatiu i del
judicial per part de l’executiu fins
a una cultura popular i mediàtica
farcida d’anticatalanisme.
La crisi econòmica i la crisi d’estat han deixat a la vista unes estructures velles, més pròpies del tardofranquisme que del 2018 democràtic, liberal i europeu. Com és que
ningú s’hi va enfrontar? Com és que
tants han ajudat tant a mantenir el
que quedava de la dictadura?
Cinc idees bàsiques per avançar
✒ Unitat de geometria variable. Uni- blica i la justícia internatat, sí. Però no a qualsevol preu. La
unitat s’ha de fer a partir d’uns objectius comuns clars. Ha de ser pragmàtica. I sobretot a diferents nivells:
JxCat i ERC per governar. JxCat,
ERC i la CUP per fer República.
JxCat, ERC, la CUP i els comuns per
defensar els presos i els exiliats.
JxCat, ERC, la CUP, els comuns i el
PSC per defensar l’escola en català i
les bases de la democràcia. La unitat
només és possible si s’entén que les
discrepàncies dins l’independentisme són d’estratègia, no d’objectius,
no de fons. En moments de crisi, d’autodefensa, aquestes discrepàncies
s’han de minimitzar. El mateix argument val també per al conjunt del sobiranisme i per al conjunt del catalanisme. Sempre és millor sumar.
✒ En defensa de la democràcia. El
procés sobiranista català és profundament democràtic i s’enfronta a un
estat cada cop amb més tics autoritaris, com ho demostra el fet que hi
hagi presos polítics i polítics exiliats. Aquest és un missatge central
que comença a calar en l’opinió pú-
govern i consolidar
cionals i que també ha de
aquest poder obtingut.
marcar una línia divisòCedir la Generalitat (auria a Catalunya, una línia
tonòmica, sí) al rival és
que deixa fora Cs i el PP
absurd. ¿Oi que no rede la defensa d’una denunciem a les diputacimocràcia plena, de quaons ni als ajuntaments,
litat. Si ets demòcrata no
que també formen part
pots permetre que una
de l’Estat autonòmic?
IGNASI ARAGAY
qüestió política que es
Per què hem de renuncipodria resoldre amb diàar al màxim poder que
DIRECTOR ADJUNT
leg i urnes es vulgui lihem tingut?
quidar amb violència policial fora de lloc (1-O) i amb causes
✒ Acabar amb el 155. No es pot dir
Com s’està seriosament
que el 155 és un mal
judicials i empresonaments injustificables, que avergonyeixen. I que veient amb menor. No: és un mal major, gravíssim. Està paralitzant l’administraestan fent quedar en ridícul la justíla justícia
cia espanyola.
europea, no ció catalana, amb nefastes conseqüències concretes per a molts sec✒ Preservar les victòries. El trepi- hi ha pitjor tors socials, culturals i econòmics.
dant dia a dia, el minut a minut que enemic per Es perden projectes de recerca,
vivim, no ens pot fer perdre la pers- a l’Estat que s’aturen inversions, es posa en pepectiva ni l’horitzó. No podem pasrill TV3 i l’escola (no hi ha hagut caun enemic sella en la preinscripció, però hi pot
sar cada dia de la indignació a l’eufòcivilitzat i haver altres coses), s’ha perdut el
ria, de Trapero a Puigdemont, en
funció de cada jutge, de cada gest, de democràtic control dels Mossos. Catalunya escada batalla. Les grans batalles guatà perdent moltes oportunitats. És,
nyades s’han de consolidar. És ima més, una humiliació política. Ens
perdonable que estiguem malaguahem quedat sense autogovern, sennyant la victòria del 21-D. Cal formar
se veu pròpia per defensar el país.
Ens manen des de la Moncloa a cop
de decret i ningú no respon. Sisplau!
✒ Zero violència. Amb això no s’hi
juga. Cap condescendència, cap flirteig, cap broma. No només per no
donar arguments a una justícia, uns
polítics i uns mitjans de comunicació que per si sols ja s’inventen falses violències, sinó també perquè el
sobiranisme i l’independentisme si
s’han fet majoritaris ha estat precisament per la seva pulcritud en les
formes, pel seu immaculat esperit
cívic, pacífic, inclusiu. Aquest tarannà ha estat, és i serà el seu punt fort.
No hi pot haver cap contenidor cremat, cap acció de força, no es pot violentar cap ciutadà. Malgrat les garrotades rebudes, la revolució dels
somriures ha de seguir somrient.
Els primers que ens ho demanen
són els presos i els exiliats. Tots. Per
a l’Estat no hi ha pitjor enemic que
un enemic amable, civilitzat, democràtic. Contra la força i la imposició,
l’enginy i la tolerància. Ara que ha
fet 50 anys de la mort de Martin
Luther King, no oblidem el seu llegat, la seva lluita no-violenta.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
49
debat
Habitatge: consensos i divergències
stem d’acord que cal
habitatge assequible a
Barcelona, i que la dimensió del problema
no és de 4.000 unitats
sinó de l’ordre de 160.000 pisos.
Sent realistes, això implica dissenyar polítiques públiques estables
per als pròxims vint anys. Hi ha
consens per abordar la dimensió
metropolitana del problema, atès
que la bombolla està expulsant
gent jove cap a fora de la primera
corona a causa dels preus del lloguer. I també hi ha un clam per reformar una llei d’arrendaments
urbans que protegeix més els
grans tenidors que no pas els arrendataris, encara que això no
sembla viable perquè és una hipòtesi que passa per Madrid. Ningú
no sembla oposar-se a l’impuls de
l’habitatge social per part de cooperatives i del tercer sector (entitats sense ànim de lucre) o a l’objectiu d’adquirir pisos buits als
bancs, si es deixen. I, després de
diverses verificacions, les dades
indiquen que Barcelona no té
80.000 pisos buits sinó menys del
4% del seu estoc (menys de
30.000).
En què no hi ha consens? En la
concreció: encara no hi ha grans
acords. Legítimament, cada partit
s’ho mira des de la seva òptica, però la retòrica ens va en contra. Hi
ha desacord sobre si calen mesures soft o bé mesures hard. L’Ajuntament de Barcelona pronostica
que acabarà el mandat amb
900 habitatges socials lliurats i
3.500 en projecte o en construcció, dels quals un 80% seran en règim de lloguer. La pregunta rellevant és com compensarem el dèficit històric que acumulem i quines
E
ros per fer 1.000 pisos
institucions en seran
socials. No són pocs diresponsables.
ners, i posar-los a habiL’agenda del no creitatge significa treure’ls
xement passa per la red’altres partides.
gulació dels preus del
En canvi, la hipòtesi
lloguer, sense incredel creixement passa
mentar el parc d’habiper la creació de més
tatges lliures. S’arguoferta de pisos lliures i
menta que l’escassetat
MARIA SISTERNAS TUSELL
la reinversió de part
de pisos buits no té un
dels beneficis en la
impacte real sobre una
ARQUITECTA I CONSULTORA
construcció del parc
bombolla que s’infla de
d’habitatges. També
totes maneres per
s’hi ha sumat últimament la prol’afany lucratiu del sector immobiposta de reinvertir la recaptació
liari. Aquesta tesi se suma a la proÉs urgent
d’una taxa turística més alta en la
posta de contenir o reduir el turismarcar
generació d’un parc d’habitatges
me i confia que la reforma de la llei
d’arrendaments urbans és possible una agenda públics de lloguer. És una visió que
a curt termini. La responsabilitat
consistent fa compatible el creixement però
redistribuint-ne els beneficis, amb
de la construcció del parc públic reper als
una visió sostenible a llarg termicauria, doncs, únicament en el secpròxims
ni. Aquesta agenda veuria també
tor públic, i seria només viable si les
vint anys
amb bons ulls fórmules per donar
administracions hi destinessin més
incentius (més densitat o més
pressupost. Calen 100 milions d’eu-
XAVIER BERTRAL
compacitat) a canvi de destinar un
percentatge dels pisos al parc públic. Requereix un sector privat
compromès i disposat a sacrificar
part del seu benefici a canvi de
construir ciutats més justes.
A grans trets, són dues agendes
vàlides, coherents, i que poden ser
efectives si s’apliquen amb constància. Però sobretot el que penso
és que no podem esperar més. És
urgent tirar cap a un camí o cap a
l’altre. En qualsevol cas, em semblaria ridícul fer-ne una pugna política per guanyar vots o fer-ne
doctrina. És urgent abordar-ho i
marcar una agenda consistent per
als pròxims vint anys. Una bona
opció per despolititzar-ho seria
votar-ho.
I no puc acabar aquest article
sense una reflexió: l’estat espanyol
té l’obligació d’implicar-se per garantir l’accés a l’habitatge. També
això està escrit a la Constitució. Si
des de Madrid dediquessin els esforços que dediquen a la repressió
a construir ciutats millors, a complir les disposicions estatutàries o
a garantir drets fonamentals com
la llibertat d’expressió i la discrepància, no seríem on som. Perquè
es podria donar el cas que Catalunya mai no arribés a celebrar un referèndum pactat però altres municipis espanyols aspiressin a desvincular-se d’un estat incapaç
d’entomar debats responsables i
transcendentals sobre qüestions
tan bàsiques com la llei d’arrendaments urbans per esgotament, desídia i menyspreu. El municipalisme ja no és una opció política: és
una tendència global que té a veure amb l’empoderament dels ciutadans i amb trencar barreres.
Temps al temps.
CARTES I MISSATGES
Barcelona, cada dia més cara
Sra. directora, els preus de l’habitatge a
Barcelona no paren de pujar. Arribo a la
conclusió que només poden pagar aquests
lloguers desorbitats persones amb sous
molt alts. D’altra banda, el turisme no hi està ajudant gens, ja que els turistes venen
disposats a pagar preus altíssims per un pis
cèntric i lluminós a la nostra ciutat. Personalment, he de dir que trobar una habitació en un barri decent a Barcelona es fa
cada cop més difícil per a una mileurista
com jo. Per una habitació petita i sense
llum demanen com a mínim 400 €. M’entristeix arribar a la conclusió que l’única
solució és marxar de Barcelona. Llavors,
qui hi podrà viure? ¿Només turistes i persones amb rendes molt altes?
CLÀUDIA CASAS
BARCELONA
Pensar en el bé comú
Que encara no hi hagi Govern efectiu és lamentable i només depèn de nosaltres. Que
a l’actuació indignant i barroera del govern
central s’hi respongui amb intel·ligència i
no amb talls de carreteres i crema de neumàtics. Quan deixarem de perjudicar-nos
a nosaltres mateixos? ¿No hi pot haver un
mínim de visió a llarga distància i sentit
d’estat veritable?
JOSEP VARELA
LLEIDA
El màster de Cifuentes
Oi, doncs, que no és gens difícil? Crec,
per tant, que explicant el tema i mostrant
el treball s’haurien acabat totes les especulacions possibles i no pas querellantse contra els mitjans de comunicació
que, lògicament, veient la manca de cap
prova fins ara, dubten de la veracitat de
la senyora Cifuentes en les seves excuses.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Un treball de fi de màster és un treball important. T’hi passes moltes hores. Et penses molt el tema i els passos a seguir. La realització porta un temps i les conclusions
són bàsiques. Hi ha el seguiment d’un tutor durant el procés. S’estableixen unes dates de lliurament perquè forma part dels
crèdits a estudiar per obtenir la titulació
del màster. Si més no, així recordo jo el que
vaig fer.
El que m’estranya del cas del màster de
Cristina Cifuentes és que no hagi fet o no
pugui fer públic ni el títol del treball. M’ha
fet anar a buscar el títol que vaig posar al
meu quan el vaig fer l’any 2010: De qué manera la prensa hace eco de actividades educativas que se desarrollan con el apoyo de las
TIC en las aulas de secundaria.
1-O: no entenem res
L’1-O vam ser capaços d’enfrontar-nos a
les forces policials per votar el futur del
nostre país.
Arran d’això les forces repressives de
l’Estat van derrocar el Govern que havíem
escollit la majoria del poble català empresonant els nostres representants i obligant
a exiliar-se a uns altres, entre els quals el
nostre president.
El 21 de desembre l’Estat va tornar a
convocar unes eleccions que van tornar a
guanyar els partits independentistes.
Des de llavors cada vegada que el govern
català, escollit per majoria, ha presentat
un candidat, el govern espanyol l’ha tom-
bat. A cada pas que fem empresonen més
persones i així ho aniran fent... mentre els
deixem.
El que no entenem és que, després de
tres votacions, (9-N, 1-O, 21-D) hàgim de
demanar permís al govern espanyol per escollir el nostre president. Catalunya ja té
Govern i també un president, Puigdemont.
Així doncs, ni un pas enrere i a lluitar perquè la nostra gent torni a casa i puguem fer
un país mpi. Si nosaltres mateixos no ens
respectem, no podem demanar que ho faci la resta del món.
Sortim al carrer com ho hem fet sempre, pacíficament, que ningú pugui dir que
som violents. El que no compleix és el govern espanyol en no respectar el resultat
d’unes eleccions que ells mateixos van
convocar.
LOURDES COMAS I VICTORIA PIJUAN
BARCELONA
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
@diariARA
facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat
Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona
Fe d’errades: opinio@ara.cat
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
50
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
Cultura
ART
02
01
Joan Miró: el lluitador turmentat
que va tocar els estels
El periodista Josep Massot publica la primera gran biografia de l’artista a Galàxia Gutenberg
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA
Joan Miró no va posar les coses gens
fàcils a tots aquells que, més enllà del
seu art, van voler penetrar en la seva
vida personal. L’escriptor francès
Michel Leiris va dir que “la pintura
de Miró és el camí més curt d’un
misteri a un altre”. També li va passar a Francesc Català-Roca, el fotògraf de confiança de l’artista: “Era
com un cargol. Mentre el deixes fer
va bé, però quan intentes tocar-lo
s’amaga”. I a un dels grans amics de
Miró, Joan Prats: “Ho sé tot d’ell i no
en sé res”, va dir. La timidesa de l’artista és una de les raons per les quals
no existia una gran biografia seva.
Fins ara, que el periodista Josep
Massot n’ha publicat una a l’editorial Galàxia Gutenberg: Joan Miró. El
nen que parlava amb els arbres.
Potser aquestes reserves mironianes són el resultat de les seves tensions: “Era una persona molt turmentada, i tota la seva vida personal
va ser una lluita per equilibrar-se,
entre uns dimonis interiors que el
portaven a un salvatgisme violent i
la serenor”, diu Massot. També pot
ser fruit de la incomprensió: “Tota
la vida es van enfotre d’ell: la família
[els pares s’oposaven al fet que fos
artista], a l’escola, els artistes, els
col·leccionistes, Kahnveiler li tenia
un menyspreu terrible. Tot això li va
donar força per imbuir-se de l’esperit dadaista, que vol dir no repetir-se
mai”, explica l’autor. “Miró pintava en sèries –afegeix–: com que tenia aquest caràcter ambivalent, primer feia una sèrie salvatge i després
una d’una gran puresa”. Per trencar
tòpics, Massot ha anat a l’arrel del
Miró nen: “M’interessava investigar
el Miró més desconegut i trencar el
clixé d’una persona hermètica i aïllada”. Repassem la gran biografia
de Joan Miró en sis claus.
De grup en grup
L’artista va voler modernitzar
Barcelona amb l’Adlan
Josep Massot ha descobert que el
primer taller que va tenir Miró, ubicat a l’actual Via Laietana, el va compartir amb Enric Cristòfol Ricart,
Josep Francesc Ràfols, Marian Espi-
Còmplice
L’autor
desmenteix
que Miró fos
un artista
“hermètic” i
“aïllat”
Obstinat
Segons Josep
Massot, Miró
va convertir
en “força”
les mostres
de rebuig
nal i mossèn Josep Garriga. I per seguir desmentint els tòpics de l’aïllament de Miró posa com a exemple el
grup de poetes i artistes de la Rue
Blomet en què es va integrar quan va
arribar a París, i la feina que va fer
per transformar Barcelona amb els
grups Gatpac i Adlan. “Miró va haver
de sortir de Barcelona perquè l’asfixiava aquell món provincià que volia fer un Noucentisme folklorista, i
quan hi va tornar als anys 30 es va involucrar molt per modernitzar Barcelona amb tot el que havia après a
París”. Fruit d’aquest afany rupturista, Sert va aconseguir que Le Corbusier fes el Pla Macià i Miró va
col·laborar en el cèlebre número de
la revista D’ací d’allà de desembre
del 1934. “El van promoure Sert i
Prats, però qui tenia els contactes
era Miró”, subratlla Massot.
“Sempre enamorat”
Miró va estar a punt de casar-se
amb Pilar Tey l’any 1921
Massot recorda l’expressió “Sempre enamorat” a les cartes dels
amics de l’artista i apunta les relacions sentimentals que Miró va tenir
abans de casar-se amb Pilar Juncosa. La primera va ser amb Lola Anglada: “El pare de Miró va anar a
veure el de Lola Anglada per casarlos. Com que eren artistes i creien
que no arribarien enlloc, els volien
donar una bona renda. Lola Anglada, que era molt feminista, ho va
sentir i s’hi va negar”. L’artista també va estar vinculat sentimentalment a la pintora polonesa Dora Bianka, la ballarina Tamara Tumanova i Pilar Tey, amb qui va trencar el
compromís vuit dies abans del casament el 1921. “A Miró, que necessitava portar una vida molt reglada
pel que fa als seus costums, per la seva lluita per trobar l’equilibri, no li
interessava portar una vida que el
desestabilitzés. Dora Bianka era
una dona molt lliure i si un circ sortia de gira ella anava a la caravana”,
explica l’autor.
Els estralls de les guerres
El relat inèdit de Pilar Juncosa
de la tornada a Espanya el 1940
És conegut que el blau d’una de les
grans fites de l’obra de Miró, les
Constel·lacions, està íntimament lli-
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
MOR L’ACTOR
ERNEST
SERRAHIMA
51
cultura
L’actor de televisió, doblatge i cinema Ernest
Serrahima va morir ahir als 81 anys, segons
va informar la seva família. En l’àmbit
televisiu se’l recorda pels papers en sèries
com Secrets de família, Nissaga de poder,
Temps de silenci i Ventdelplà, en què donava
vida al Mingo. La seva última aparició va ser
a la pel·lícula Miss Dalí (2018), de Ventura
Pons, que s’ha estrenat aquest cap de
setmana. Últimament havia centrat la seva
carrera en la direcció de muntatges
operístics i recitals de música i poesia.
03
L’artista que va
donar una altra
vida als objectes
més humils
04
gat a la segona Guerra Mundial, ja
que prové del paper amb què cobrien les finestres perquè la llum de la
casa no és veiés a l’exterior. Massot
va més enllà i recull per primera vegada un escrit de Pilar Juncosa, conservat a la Successió Miró, sobre la
dramàtica fugida de Varengeville-sur-Mer després del bombardeig nazi de Dieppe, on recorda un
viatge del matrimoni i la seva filla
Maria Dolors drets en un tren ple de
gom a gom i sense serveis, dues infermeres que desapareixen amb un
maletí amb joies que els havien confiat i la pèrdua dels apunts de les
Constel·lacions.
Ostracisme de postguerra
Miró es va refugiar a Palma
sota el nom de Juan Juncosa
La Guerra Civil va tenir conseqüències molt dures per a la família de
Miró: el Comitè Revolucionari de
Tona va assassinar el seu cunyat al
començament de la contesa. Com li
havia passat a Joan Prats, Miró, que
havia fet el gran mural d’El segador
per al pavelló de la República de
l’Exposició del 1937, temia que el
delatessin després de la Guerra Civil. A la tornada a Espanya, el matrimoni, amb l’ajut dels pares de Pilar
Juncosa, es refugiarà a Palma. Per
passar desapercebut, l’artista adoptarà el nom de Juan Juncosa. Quan
tornin a Barcelona l’artista seguirà
immers en un exili interior durant
alguns anys.
El referent de Pollock
El Miró madur coincideix
amb l’expressionisme abstracte
Josep Massot se centra sobretot en
01. Louise
Bourgeois
i Joan Miró
a casa de
l’escultora
a Nova York
(1947).
02. Joan Miró
amb la seva
dona Pilar i la
seva filla Maria
Dolors a París
l’any 1931.
03. Joan Miró
cap al 1930.
04. Joan Miró
amb els seus
pares i la seva
germana en
una fotografia
del 1902.
SUCCESSIÓ MIRÓ
un període determinat de la trajectòria de Miró,
Miró com ja va fer Ian GibGib
son amb Dalí, i el gruix de la biografia finalitza a mitjans dels anys 40:
“El 1945 es produeix un punt d’inflexió, perquè Miró fa la primera exposició que tanca la Segona Guerra
Mundial a la galeria Pierre Matisse”, diu l’autor. “Miró és el primer
artista europeu –afegeix– que exhibeix obra feta durant la guerra”. A
més, en aquest moment la capitalitat del món de l’art passa de París a
Nova York: “El MoMA ja és un focus
de referència important, els col·leccionistes adinerats són nord-americans i comencen a sorgir els expressionistes abstractes, que agafen
Miró com a referent, com Pollock i
Motherwell, i en realitat Miró també aprèn d’ells”, explica Massot. Miró va viatjar per primera vegada als
Estats Units dos anys després, per
realitzar el mural del Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. “Ja ha construït el seu llenguatge amb la Sèrie
Barcelona, ha assolit la maduresa i
el reconeixement internacional, encara que el seu univers sígnic no
s’acaba aquí: els tríptics i les escultures són extraordinaris”, assenyala l’autor de la biografia.
Una botifarra a Fraga
Miró va plantar el polític a la gran
mostra del 1968 a Barcelona
“Miró no es va afiliar a cap partit, de
la mateixa manera que no havia volgut cap isme en el món de l’art. Sí
que era compromès, i jo crec que era
d’esquerra catalanista”, explica
Massot, que també explica que l’artista pintava senyeres quan Primo
de Rivera les havia prohibit. Tam-
bé recorda un episodi menys conegut: “Quan l’any 1935 fa un viatge a
Andalusia i el Llevant amb Sert i
Torres Clavé i la fotògrafa Margaret
Micahels, per fer un número de la
revista A. C. Documentos de Actividad Contemporánea, va anar a veure Companys i Ventura Gassol, que
estaven empresonats a la presó central de Madrid”.
A les acaballes del franquisme
Miró va donar una altra mostra del
seu geni polític: quan va saber que
Manuel Fraga havia d’inaugurar la
gran exposició a l’antic hospital de
la Santa Creu el 1968 el va plantar.
I el 1969 va col·laborar amb els joves
arquitectes de l’estudi PER a l’exposició Miró otro al COAC, durant la
qual va tenir el gest rebel de pintar
les vidrieres amb quitrà.e
Joan Miró va voler “assassinar”
la pintura, i també va ser un artista trencador i experimental
en el camp de l’escultura: la
Fundació Botín s’endinsa per
primera vegada en el procés creatiu de les escultures mironianes amb l’exposició Joan Miró:
escultures 1928-1982. “Era un
antiescultor, era un home que
dibuixava el món dels somnis
creant amb diferents objectes
de manera intuïtiva”, diu Joan
Punyet Miró, net de l’artista i el
comissari de la mostra juntament amb María José Salazar,
membre de la comissió assessora d’arts plàstiques de la Fundació Botín. La primera escultura
de Joan Miró es remunta a l’any
1928 i no en va deixar de fer fins
al final de la seva vida: va fer
l’última, Personatge al costat de
la porta, quan tenia 90 anys. La
mostra, que compta amb la
col·laboració de l’Obra Social
La Caixa, inclou més d’un centenar d’escultures, guixos, esbossos, fotografies i pel·lícules,
alguns dels quals són inèdits.
Entre els materials més curiosos hi ha per primera vegada alguns ensamblatges dels objectes originals que els hereus de
Miró han recuperat de foneries
d’arreu d’Europa. La mostra de
la fundació de l’artista a Barcelona Miró i l’objecte, el 2015, ja
en va incloure alguns sense
muntar.
Al llarg de la seva trajectòria,
Miró va realitzar escultures
amb materials molt diversos,
des del bronze –que primer havia rebutjat–, la fusta i el ferro
fins a altres de menys tradicionals, com la resina i el polièster.
A partir dels anys 70 va començar a fer escultures monumentals, com la barcelonina Dona i
ocell, per fer emocionar la gent.
JOAQUÍN GÓMEZ SASTRE / EFE
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
52
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
cultura
PATRIMONI
MÚSICA
Una nit al ball de festa major
amb Els Catarres
Els d’Aiguafreda omplen en el seu retorn a Barcelona
L’interior del Restaurant Pitarra.
RESTAURANT PITARRA
¿L’històric
Restaurant
Pitarra serà un
pub irlandès?
timbanqui i patxanga amb lletres
tirant a innòcues. El trio d’Aiguafreda s’ha electritzat amb el nou
disc: Roser Cruells ha deixat el contrabaix pel seu germà petit, el baix,
i Jan Riera s’ocupa de l’elèctrica i
els teclats.
El canvi va fer-se evident només
sortir a l’escenari, amb l’amfetamínica Martina, una mescla de ska
passat de voltes i un tema de Helen
Love a 145 revolucions, i la dolça
Una cançó que parla de tu. Ben coneixedors de les seves virtuts, Els
Catarres saben el que han de fer
per acontentar la parròquia: cançons resolutives que barregen una
mica de tot i que es posen al servei
absolut de la rauxa i el component
emocional. Per què t’has de complicar si això és el que et surt bé?
Les antigues Nit d’agost i Tokyo en
són brillants exemples. Sense oblidar el discurs polític (van recordar
els presos polítics i cantants com
Valtonyc, a qui van dedicar Seguirem lluitant), van saber posar-se
inofensivament contundents (Setge), corejables (Perfectes), amorosos (Lluna nova) i adrenalínics (Estels al vent), i la van encertar amb la
fórmula del pop melós semirumber de trompetes (Invencibles).
Evadint la rutina
ARA
BARCELONA
Fa només un parell d’anys, el Restaurant Pitarra celebrava el seu
125è aniversari i mantenia un aire històric que el desaparegut Jaume Roig, el propietari d’aleshores,
s’havia entossudit a conservar. Era
un dels pocs restaurants de la ciutat en funcionament des d’abans
del 1900 i, per aquest motiu,
l’Ajuntament de Barcelona li va
concedir la Medalla d’Or al mèrit
cívic. Tot el llegat que Roig havia
batallat per mantenir, però, pot
desaparèixer. Així ho ha decidit el
seu actual propietari, que viu a Irlanda. L’Ajuntament de Barcelona, de moment, no confirma ni
desmenteix aquesta informació.
L’ARA, però, ha pogut confirmar
que el restaurant tancarà el 14
d’abril durant dues setmanes per
fer-hi reformes i que canviarà absolutament de fisonomia.
Al principi aquest local de l’actual carrer Avinyó era una rellotgeria propietat de Carles Hubert.
En heretar-la, Frederic Soler, que
ha passat a la història amb el nom
de Pitarra, va habilitar la rebotiga
per aglutinar tota la intel·lectualitat de la ciutat. Durant la Renaixença s’hi van fer les primeres tertúlies literàries de Barcelona, i Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé i Conrad Roure eren habituals
de la casa.
Al local també s’hi va editar el
setmanari satíric L’Esquella de la
Torratxa. Jaume Roig es va dedicar amb una paciència infinita a
recuperar tot el que pogués recordar a Pitarra. Coneixedors de la seva estima pels gats, també van recuperar el primitiu escut de la botiga: un gat negre amb l’escut de
Barcelona.e
ara
Crònica
JORDI GARRIGÓS
BARCELONA
esperat retorn d’Els Catarres ha hagut d’esperar més del que ells mateixos haurien volgut.
No només per l’any i mig
que han estat parats, treballant en un
nou disc, sinó també perquè l’estrena de Tots els meus principis, el quart
treball del trio d’Aiguafreda, estava
prevista per al 24 de març, el dia en
què havien d’actuar al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona per inaugurar el Festival Strenes. El concert,
però, es va cancel·lar per solidaritat
L’
amb els últims diputats del Parlament
de Catalunya empresonats. Amb
aquests antecedents, la cita d’aquest
divendres al Poble Espanyol, que monopolitzava el Cruïlla de Primavera,
tenia una flaire especial: primer concert de la temporada i entrades exhaurides amb setmanes d’antelació.
Els Catarres són un grup que no enganya ningú: reconeixen obertament
que són una banda de festa major. I no
és una cosa intranscendent, ja que implica passar olímpicament de qualsevol sentit pejoratiu de la paraula. I ben
fet que fan. Precisament en un típic
ball d’estiu és en el que es va convertir
el Poble Espanyol: olor de carn a la
brasa, llacets grocs, crits de “Llibertat” i famílies completes disposades
a gaudir d’una bona estona de pop sal-
Un moment de
l’actuació
d’Els Catarres
al Poble
Espanyol.
MARC ROVIRA
El triomf d’Els Catarres va ser, és,
el de la quotidianitat, el ball en
rotllana abraçat amb la colla, el
cant a plens pulmons de la tornada i els somriures dels molts nens
que aquest divendres eren al Poble Espanyol. El triomf, també,
dels llocs comuns d’antigues peces com Vull estar amb tu i Tintín
acabant ja el concert. És evident
que les seves cançons no et faran
reflexionar gaire, però ningú ha
dit que aquesta sigui la funció
principal del pop, que compleix
perfectament quan es tracta
d’evadir-se. Exactament igual
que en una festa major, i això no té
res de pejoratiu, tot al contrari.
Després de repassar bona part del
seu últim disc, Els Catarres van
acomiadar-se amb quatre bisos,
encapçalats per Fins que arribi
l’alba, l’efectiu últim senzill.e
Bryn Terfel, un comunicador de carisma irresistible
Crítica
XAVIER CESTER
BARCELONA
Bryn Terfel PALAU DE LA MÚSICA 6 D’ABRIL
ryn Terfel és un comunicador d’una eloqüència difícil de resistir.
Aquesta virtut capital la
va palesar no només
amb la bonhomia amb què es va
adreçar al públic, sinó, sobretot,
amb la manera que té de crear en
cada ària i en cada cançó tot un
món, entrant en situació i en caràcter només en un nanosegon, per
molt distants que siguin els estils.
Per aconseguir-ho, a banda d’una
veu que, tot i haver perdut esmalt,
segueix impactant, Terfel juga com
B
pocs amb el text, gràcies a una dicció d’una claredat màxima en tots
els idiomes, que li permet acolorir,
accentuar i donar la inflexió més
punyent a cada paraula.
El concert amb el qual es va retrobar amb Barcelona uns llargs
–massa llargs– 17 anys després del
darrer recital al Liceu va ser un tast
variat de les millors qualitats de
Terfel, amb obres i papers que ha
interpretat força, poc o gens. Entre
aquests, Mefistofele, amb el qual, ja
tot just començat el concert, va
atrapar el públic per no deixar-lo
escapar més. La força demoníaca (i
el xiulet poderós) van donar pas a
un Falstaff bigger than life, panxa
falsa inclosa. Un dels cims de la
vetllada, tanmateix, va ser l’escena
final de Die Walküre, d’una emoció
a flor de pell en el comiat de Wotan
a la filla i una autoritat incontes-
Rapidesa
Terfel només
necessita un
nanosegon
per entrar
en situació
i en caràcter
table en la invocació del foc màgic, mentre que no gaire enrere
va quedar l’agonia escruixidora
de Borís Godunov. El salt a Broadway no va fer abaixar la guàrdia al baix-baríton gal·lès, amb
un sedós Some enchanted evening i un histriònic If I were a
rich man. Còmplice habitual de
Terfel, Gareth Jones pertany a
aquesta estirp de directors fidels
al divo de torn que fan poc més
que garantir la quadratura, en
aquest cas d’una discreta Orquestra Gulbenkian i uns disciplinats Orfeó Català i Cor Jove.
Ja sabem que tothom venia a escoltar Terfel, però tampoc cal
evidenciar el caràcter de farciment de la resta del programa, a
banda que Boito, Verdi, Wagner
i Mussorgski requerien acompanyaments menys plans.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
53
cultura
MEMÒRIA HISTÒRICA
On és el brigadista Robert Hale Merriman?
Una placa recorda el combatent, assassinat a Corbera d’Ebre i de qui mai s’ha trobat el cos
SÍLVIA MARIMON
BARCELONA
No ha sigut possible trobar les restes del brigadista nord-americà Robert Hale Merriman. Durant un
any un equip interdisciplinari format per investigadors, arqueòlegs
i estudiosos locals, coordinat pel
Grup de Recerca de Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona, el va estar buscant a Corbera d’Ebre, on se suposa que el van assassinar la nit del 2
d’abril de 1938. Merriman tenia només 30 anys. “Teníem un testimoni que assegurava que l’havia vist
mort i havia excavat la fossa. No havia vist com l’enterraven, però era
molt creïble que les seves restes
fossin allà”, assegura el professor
d’història Francesc Xavier Hernàndez Cardona, un dels responsables
de la investigació. Malgrat que no
n’han trobat el cos, ahir se li va voler retre homenatge: es va col·locar
una placa commemorativa, obra de
Mar H. Pongiluppi, al Poble Vell de
Corbera, i es va estrenar el documental Els darrers dies de Robert
Hale Merriman. A finals d’any també es col·locarà una rèplica de la
placa commemorativa a la Universitat de Berkeley. Ho ha demanat la
rectora de la institució, Carol Tecla
Christ, ja que Merriman va ser-ne
alumne i professor.
Llicenciat en ciències econòmiques a Berkeley, on també va rebre
formació militar, Merriman va viure la Gran Depressió als Estats
Units i, a principis del 1935, va marxar a estudiar el model agrícola de la
Unió Soviètica. Quan va esclatar la
Guerra Civil, va abandonar la Unió
Soviètica per lluitar amb el bàndol
republicà i va ocupar el càrrec de
cap de l’estat major de la XV Brigada. Va participar en algunes batalles
a l’entorn de la defensa de Madrid,
on el van ferir, va combatre a Belchite i després al front d’Aragó.
Víctima d’una emboscada
Va ser en plena retirada, després de
l’ofensiva d’Aragó, quan es creu que
Merriman va ser assassinat. “Amb
els seus homes va quedar encerclat
entre Vilalba dels Arcs i Corbera
d’Ebre i va caure en una emboscada quan intentava passar a l’altra
banda de l’Ebre –diu Hernàndez
Cardona–. No sabem si el van matar
o el van capturar ferit, el van interrogar i el van executar després”.
Una foto d’arxiu del brigadista nord-americà Robert
Hale Merriman, assassinat l’abril de 1938. ARA
En aquell moment de la Guerra
Civil els brigadistes no acostumaven a acabar a la presó sinó que eren
executats. “Detenir un oficial nordamericà era un problema diplomàtic, el més fàcil era fer-los desaparèixer”, assegura l’historiador. També
era habitual que l’exèrcit rebel, en
arribar a una població, obligués els
habitants a cavar fosses per enterrar els que eren assassinats. La mort
de Merriman es va produir abans de
la Batalla de l’Ebre, que va començar més de tres mesos després, el 25
de juliol de 1938. Va ser una de les
més cruentes de la Guerra Civil: es
calcula que hi van morir més de
30.000 persones i unes 70.000 van
ser ferides. Al Priorat i a les Terres
de l’Ebre s’han localitzat 123 fosses.
Merriman, explica Hernàndez
Cardona, era un intel·lectual que es
relacionava amb coneguts escriptors del seu país com Ernest Hemingway: “Merriman va inspirar el personatge de Robert Jordan, el protagonista de Per qui toquen les campanes”. “Volíem recuperar el seu cos
perquè Merriman és un mite. No ho
hem aconseguit però ara hi ha la
placa a l’entrada del poble i a prop
d’on creiem que pot estar enterrat”,
diu Hernàndez Cardona.e
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
54
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
a
72.126 ESPECTADORS CONTRA
EL LEGANÉS AL CAMP NOU
Després de cinc partits seguits a l’estadi
superant els 80.000 espectadors, ahir
contra el Leganés n’hi va haver 72.126.
Esports
SENSE PASSADÍS AL CLÀSSIC
Zidane va dir que si el Barça ja és
campió el pròxim clàssic no hi haurà
passadís, ja que el Barça no l’hi va fer al
Madrid després del Mundial de clubs.
MESSI IGUALA
RONALDINHO
Messi és el primer
jugador que marca
sis gols de falta
directa a la Lliga des
que Ronaldinho ho
va fer la 2006/07.
MARTÍ MOLINA
BARCELONA
Trenta-vuit partits invicte. Tota una
Lliga. El Barça va arribar a aquesta xifra
després de derrotar el Leganés al Camp
Nou en un partit solvent i efectiu, encarrilat a la primera meitat gràcies al
bon joc col·lectiu i rematat a la represa
gràcies a l’efectivitat de Leo Messi, autor d’un hat trick (3-1). Una victòria que
serveix perquè els blaugranes igualin
els 38 partits d’imbatibilitat que tenia la
Reial Societat dels anys 80. I, de passada, fer un pas més cap a un títol de Lliga que cada vegada és més a prop.
Perquè Leo Messi sempre hi és. Hi va
ser per originar joc i per obrir el marcador amb un magnífic xut de falta, el sisè que anota aquesta temporada a la Lliga. Hi va ser per ampliar l’avantatge rebent magníficament a l’espai i superant
el porter amb un retall sec i un xut ajustat al pal. I hi va ser, quan alguns patien pel resultat, per assegurar els tres
punts amb una vaselina que feia aixecar
el públic del Camp Nou. El Barça va ser
més Messi que mai.
Al Barça només li calen
quatre victòries per ser
matemàticament campió
Valverde fa rotacions però
recorre als titulars per
assegurar el marcador
El d’ahir era un partit ideal per complir els objectius: igualar el rècord txuriurdin i fer un pas més cap a la Lliga. I
l’equip no va fallar, encara que en alguns
minuts algú pogués pensar que els tres
punts trontollaven. Perquè aquest Barça continua sense ser rodó, sense completar 90 minuts de màxim control. Segueix tenint alts i baixos i no acaba de rematar al rival. A l’equip no se li recorden
gaires actuacions completes al llarg de la
temporada, malgrat que és a la final de
Copa, té un peu a semifinals de Champions i acabarà sent campió de Lliga amb
unes quantes jornades d’antelació.
Valverde va pensar que era un escenari ideal per fer rotacions i deixar a la
banqueta alguns dels jugadors que acumulen més minuts, com per exemple Samuel Umtiti, Jordi Alba i Andrés Iniesta. Tot i que aquests dos últims van acabar entrant a la segona part quan el marcador no estava del tot sentenciat.
No només van fer rotacions els futbolistes –André Gomes i Vermaelen van
ser titulars–, sinó també les posicions.
Perquè Sergi Roberto va situar-se a la
Els jugadors del Barça,
felicitant Leo Messi
després d’un dels seus
gols. JOSEP LAGO / AFP
Leo Messi fa més
bonic el rècord
El seu ‘hat trick’ derrota el Leganés i el Barça arriba als 38 partits invicte
banda esquerra per deixar a Semedo espai al lateral dret. El futbolista de Reus
tancava així una setmana de tres partits
en què ha jugat de lateral dret, d’interior dret i de lateral esquerre. I, amb l’asterisc del partit de Champions, ha aprovat l’examen de polivalència amb nota.
Dos temps ben diferents
El Leganés va sortir a jugar conscient
que aquesta no era la seva Lliga. El porter ja perdia temps al primer minut.
Una declaració clara de les intencions
dels madrilenys: aconseguir que passessin el mínim de coses possibles. Però el Barça no es va deixar aixecar la camisa, sobretot en els primers 45 minuts,
en què va moure la pilota amb velocitat
i va sacsejar un rival que, aculat al darrere, anava de banda a banda fins que
al final es va esquerdar.
Luis Suárez va tenir la primera gran
ocasió per marcar, però va enviar la pilota al cos de Cuéllar. El Barça havia fet
mèrits per marcar de jugada però el gol
va arribar de falta directa. Ja amb avan-
tatge, els blaugranes van dominar a plaer i, en un primer temps de bon futbol
i sobretot, millor control, va trobar el
segon gol gràcies a una acció que va acabar Messi, que va iniciar Rakitic i en què
Suárez va fer la feina fosca d’escombrar
la defensa.
El marcador, les sensacions, el rival,
la proximitat del partit de Champions...
Són algunes de les coses que devien
passar pel cap dels jugadors blaugranes, que a la segona part no van tenir
ni de bon tros l’instint assassí del pri-
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
55
esports
3 1
FC Barcelona
ENTRENADOR: Ernesto Valverde
TARGETES
JUGADORS
Ter Stegen, Semedo, Piqué,
Vermaelen, Sergi R. (Alba,
74’), Rakitic, André, Coutinho
(Iniesta, 82’), Dembélé
(Denis, 89’), Messi i Suárez
Coutinho (78’)
i Jordi Alba (84’)
Leganés
ENTRENADOR: Asier Garitano
GOLS
JUGADORS
Messi (27’),
Messi (32’) i
Messi (86’)
Cuéllar, Zaldúa, Bustinza,
Siovas, Raul, Perez(Guerrero,
78’), Gabriel, El Zhar, Eraso
(Brasanac, 60’), Omar i
Amrabat (Beauvue, 46’)
Cap
GOLS
TARGETES
Siovas (51’), Gabriel
(55’), Perez (76’),
Zaldúa (79’)
El Zhar (69’)
Cap
ESTADI: Camp Nou ■ NOMBRE D’ESPECTADORS: 72.126 ■ ÀRBITRE: Ricardo de Burgos Bengoetxea (Comitè Basc)
Resultats
Lliga Santander - 31a jornada
Deportivo - Màlaga
3-2
Alabès - Getafe
2-0
Celta - Sevilla
4-0
Betis - Eibar
2-0
Barça - Leganés
3-1
Llevant - Las Palmas
12 h
Reial Madrid - Atlètic de Madrid
16.15 h
Reial Societat - Girona
18.30 h
València - Espanyol
20. 45h
Vila-real - Athletic Club
EQUIP
PUNTS
1 Barça
79
2 Atlètic de Madrid (-1)
67
3 Reial Madrid (-1)
63
4 València (-1)
62
5 Reial Betis
49
6 Vila-real (-1)
47
7 Sevilla
46
8 Girona (-1)
44
9 Celta
43
10 Eibar
40
11 Getafe
39
12 Leganés
36
13 Athletic Club (-1)
36
14 Espanyol (-1)
36
15 Reial Societat (-1)
34
16 Alabès
32
17 Llevant (-1)
28
18 Deportivo
23
19 Las Palmas (-1)
21
20 Màlaga
17
Valverde: “El rècord
és de tots, del Barça”
Ernesto Valverde va arribar ahir als
cinquanta partits com a tècnic blaugrana amb un balanç engrescador:
només tres derrotes. Unes xifres que
han dut el Barça a igualar el rècord
d’imbatibilitat a la Lliga en 38 jornades que va aconseguir la Reial Societat entre el 79 i el 80. El Barça l’ha
aconseguit acumulant set partits invicte sota les ordres de Luis Enrique i
31 amb el Txingurri. Ahir el tècnic
basc va voler recordar el seu predecessor: “El rècord és compartit amb
Luis Enrique. És un rècord de tots, del
Barça. Assolir aquesta xifra és una
mostra de l’esperit competitiu
d’aquest equip”. Valverde no va voler
entrar a valorar si el Madrid li hauria
de fer un passadís de campió. Gerard
Piqué, sí: “¿El Madrid no farà el passadís? Uf, no podré dormir aquesta nit”.
L’EXAMEN DE ‘LA TDP’
RICARD
TORQUEMADA
PERIODISTA
Velocitat de circulació
TONI PADILLA
CAP
D’ESPORTS
demà, 21 h
Classificació
mer temps. Potser per tot això o per
cansament, el Barça va intentar adormir el segon temps, jugant a tenir la pilota i a esperar que arribés alguna ocasió. Però no van arribar les accions i el
Leganés, que cada vegada se sentia més
còmode, trobava el gol que ajustava el
partit gràcies a un desajust defensiu:
Piqué no recuperava una pilota dividida i El Zhar quedava sol a la frontal per
batre Ter Stegen d’un xut creuat.
Garitano, sense res a perdre, va
apostar fort i va fer sortir la cavalleria.
Igual que Valverde, que es va defensar
amb Iniesta al mig del camp per posar
la pausa que Coutinho no havia sabut
trobar quan l’equip necessitava calma.
El Leganés va atacar, sí, però el Barça
també. I millor. Malgrat que el partit
no estava resolt, els visitants no van
acabar de fer sensació de perill i només
van tenir un xut, desviat, per empatar.
En canvi, el Barça va insistir. Ho van
provar Dembélé i Suárez. Però el mèrit
va ser per a Messi, que va posar la cirereta a la victòria amb una vaselina
per emmarcar.e
La Lliga de
Valverde a
l’era de Messi
Amb aquella pinta de despistat, caminant per la gespa, Messi s’ho
menja tot. Segurament ell no ho
pretén, però és com un forat negre,
que s’empassa tot el que l’envolta
sense voler-ho. Senzillament, quan
Messi hi és els altres són actors secundaris. ¿Qui pot competir amb ell
per ser l’estrella del dia? ¿André Gomes lluitant per ser estimat? No pas.
¿Coutinho amb el seu joc alegre?
Tampoc. ¿Veure el creixement de
Dembélé? Tampoc. Contra el Leganés només Valverde podia competir
amb Messi per ser el protagonista
del dia. I va ser capaç de fer que el
seu Barça iguali el rècord de la lliga
espanyola de partits sense perdre.
Pocs ho haurien imaginat quan el
Madrid va fer miques el Barça a la
Supercopa, però Valverde ha demostrat que té seny i sentit comú, i
ha anat arreglant coses, proposantne d’altres i entenent, esclar, que no
seria una bona idea intentar crear
un escenari en el qual les coses no giressin al voltant de Messi. És així
com el Barça ha arribat on ha arribat, a un pas del títol de Lliga.
Serà, però, la primera Lliga de
Valverde dins de l’era de Messi.
L’argentí aconsegueix estar per sobre dels noms dels tècnics, i no és
desmerèixer els entrenadors, no
pas. És, senzillament, rendir-se a
l’evidència que el dia que un col·lectiu aconsegueix una fita, les nostres
mirades segueixen un Messi que ha
fet del llançament de faltes una de
les seves especialitats. L’altra és
encara més complicada: Messi sap
quedar-se sol quan tothom el mira. Sembla impossible, de fet. Seria
com si l’home que acaba de guanyar
un Oscar al millor actor es quedés
sol a la festa posterior a la cerimònia d’entrega de premis. Messi és
l’inici i el final de tot, el millor jugador de tots els temps, però sap hipnotitzar els rivals. Aconsegueix,
just en aquell moment en què els rivals miren la pilota, trobar l’espai
per marcar gol. És un mag. I Valverde el gaudeix.e
Això va canviar a la segona meitat perquè
el Barça va estar més pendent d’administrar el resultat, però en la primera va recuperar sensacions positives amb la possessió. Va tenir paciència, criteri, agilitat
mental i precisió en la passada, bona presa de decisions, va donar amplitud per tenir opcions per dins i molta continuïtat davant d’un equip fort defensivament.
Defensa de Dembélé
Va assumir la seva responsabilitat defensiva i es va esforçar a millorar en el capítol de limitacions. Va estirar el camp amb
desmarcades profundes, va tenir pausa
per prendre decisions correctes i va exhibir habilitat en el joc interior. Tot i això, on
va ser més constant va ser en la pressió, a
tapar la banda i a refer la línia de quatre
defensiva. Ho va fer amb ambició.
Leo Messi
Va tornar a marcar les diferències amb
tres gols, però va obrir la llauna amb un
altre xut de falta. Per molt que sigui una
escena repetida, no la podem passar per
sobre. Si la falta és entre 20 i 25 metres
de distància i una mica oberta a la dreta,
les probabilitats de gol augmenten exponencialment, encara que els ha fet de tot
arreu.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
56
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
esports
ara
GIRONA FC
L’heroi que creia en l’eterna joventut
Amb un bagatge d’uns 750 partits, Jordi Matamala va jugar vuit temporades al Girona en tres etapes
Reial Societat
Girona
Reial Societat: Moyá; Elustondo, Héctor Moreno, Diego Llorente, De la Bella; Zurutuza, Zubeldia, Canales; Januzaj, Oyarzabal, Willian José. Entrenador: Imanol Alguacil
Girona: Bono; Pablo Maffeo, Jonás Ramalho, Bernardo Espinosa, Juanpe, Johan Mojica o Aday Benítez; Pere Pons, Àlex Granell, Borja García, Portu. Entrenador: Pablo Machín
Lliga: 31a jornada. Anoeta. A les 18.30 h (BeIN LaLiga).
Àrbitre: Munuera Montero (Comitè Andalús).
JORDI BOFILL
GIRONA
“Els números impacten i les lesions
m’han respectat sempre, perquè m’he
cuidat el cos tan bé com he pogut”, resumeix Jordi Matamala (Vilobí d’Onyar,
1976), un dels noms propis de les dues
últimes dècades del futbol català i protagonista de l’última visita del Girona
a Anoeta, on avui l’equip de Pablo Machín vol seguir caminant cap a Europa
(18.30 h, BeIN LaLiga).
Criat davant del camp de l’equip del
seu poble, amb el qual competiria a Tercera, ha tingut una trajectòria envejable
repartida en les 21 temporades i els cinc
equips que l’han vist créixer durant gairebé 750 partits: el Vilobí, l’Hospitalet,
el Girona –en tres etapes–, el Palamós –
en dues– i el Recreativo de Huelva. “El
Vilobí és el club que porto a l’ADN; vam
arribar a ser una referència del futbol
gironí. Érem una família en un poble petit que va assolir èxits per sobre del seu
nivell”, diu mentre recorda algunes de
les anècdotes del seu inici. “Som tres
germans, dos jugàvem i disposàvem de
tres fitxes. En aquell moment no ho sabia, però alguna vegada s’havia fet un
petit canvi i podia continuar jugant
malgrat estar sancionat. Com a molt
vaig jugar un partit més del compte; ja
veia targetes, però no tantes!” Narcís
Roche el va reclutar el 2002 per al projecte del Girona, on va viure una primera etapa de quatre anys. “Era conscient
que, esportivament, era un pas enrere.
Jordi Matamala va jugar vuit temporades al Girona. DAVID BORRAT
Vam pujar a Segona B al primer intent,
però un curs caòtic va fer que, dos anys
després, baixéssim”. El juny del 2008
celebrava el gol de Migue contra el Ceuta que certificava el retorn dels gironins
a Segona, 50 anys després de la seva última participació. “No he vist un equip
tan intens com aquell, anàvem al 200%.
Ens faltava qualitat però ho contrarestàvem amb escreix i solidaritat. El Raül Agné ens va fer donar la millor versió de cadascun de nosaltres”.
Gaudir el que s’ha lluitat tant
En l’àlbum de records hi figuren dates
inoblidables: el primer partit a Balaídos,
el Girona-Múrcia de l’última jornada
del segon curs amb Kiko Ratón i el seu
famós penal com a protagonistes, i un
2-2 a Anoeta, en la que és l’última visita d’un Girona que avui juga contra la
Reial Societat en plena lluita per les places europees i amb la novetat de Mojica. “Ens podia la il·lusió de jugar en
aquells estadis de gespa impecable. Fins
a aquell moment havia infravalorat la
categoria i, sincerament, era el màxim.
Aquell dia tenia febre. Vam gaudir d’una
efectivitat extraordinària per endurnos un puntet”. A final de curs, el migcampista gironí va viure el segon comiat, i se’n va anar tres anys a Huelva. Després va tornar a un Girona que s’intentava llepar les ferides del frustrat intent
d’ascens contra l’Almeria. Si el 2008
l’entitat va viure un autèntic cara o creu
sobre la seva viabilitat, aquell 2014 no
va ser diferent.
A Ponferrada, el ritme cardíac va arribar al màxim. Durant uns minuts el
Girona va ser equip de Segona B. “Vaig
demanar-li al Jordi Balcells que em deixés anar a escalfar perquè no aguantava
assegut. Necessitava cridar, moure’m.
Va ser una autèntica carambola”. Prestat l’últim servei, Jordi Matamala va dir
adeu a un Girona al qual segueix amb estima. “Es respira un ambient preciós:
tothom somriu, es parla d’Europa... A la
meva època, les graderies que avui són
noves eren de terra. Quan s’ha lluitat
tant, toca gaudir-ne”, reclama l’heroi
que va estirar la seva joventut fins als 40
anys a Palamós, on es va retirar el 2016.
“M’agradava molt més entrenar que
competir, el dia a dia m’ha fet gaudir
com un nen fins al final”, sentencia.e
ESPANYOL
Un mig del camp sense gol a Mestalla
ROGER REQUENA
SANT ADRIÀ DE BESÒS
La visita del València a Cornellà-El Prat
en la primera volta va servir per demostrar que el gol no només és cosa de davanters. Després de 70 minuts en què
l’Espanyol va fer 12 tirs (dos dels quals
al pal), Geoffrey Kondogbia, en una demostració de potència i classe, va desequilibrar la balança a favor dels valencianistes amb un xut enroscat des de fora de l’àrea. La diana va ensorrar els
ànims dels blanc-i-blaus, que van acabar cedint en un partit que semblaven
tenir controlat. Aquella tarda, el conjunt de Marcelino García Toral va desplegar una de les seves moltes virtuts:
l’arribada i efectivitat de la seva segona línia. El rival d’aquest vespre del conjunt periquito (20.45 h, BeIN LaLiga) és
el segon de la Lliga pel que fa a aportació golejadora dels seus migcampistes:
sumen 17 dianes entre Dani Parejo,
Kondogbia, Guedes, Soler, Coquelin i
Andreas Pereira. Només el Madrid (22)
els supera.
Només tres gols
El cas dels valencianistes contrasta amb
el de l’Espanyol, que és l’equip en què
menys gols marquen els seus migcampistes: només tres. Són gairebé la meitat dels cinc que porta el Girona, i fins
i tot els conjunts en zona de descens
n’han anotat més: sis n’han fet els migcampistes del Deportivo, set els del Mà-
laga i vuit els del Las Palmas, els mateixos que els del Celta. Piatti (contra el
Celta), Darder (contra el Màlaga) i Granero (davant del Vila-real) han sigut els
únics que han aportat gol des de la segona línia blanc-i-blava. A més, l’Espanyol
és l’equip amb menys producció ofensiva: els jugadors que no són davanters registren 0,3 xuts de mitjana.
Aquestes xifres pobres expliquen, en
bona mesura, la falta de gol de l’equip
de Quique Sánchez Flores, que ahir no
va ser a l’entrenament per culpa d’un
procés viral. El curs passat el seu equip
va celebrar fins a 21 dianes dels seus
migcampistes en Lliga. La reducció
dràstica d’aquests guarismes s’explica
per diferents motius. D’entrada, la sortida de José Antonio Reyes a l’estiu i
Darder durant el partit de
l’última jornada de Lliga.
TONI ALBIR / EFE
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
57
esports
enbreu
FUTBOL INTERNACIONAL
Mourinho i Guardiola saludant-se abans de l’inici del derbi de Manchester,
ahir a l’Etihad Stadium. BEN STANSALL / AFP
El United posposa
la festa de Guardiola
El City desaprofita la primera ocasió per ser campió
en perdre el derbi de Manchester (2-3)
TONI PADILLA
BARCELONA
Tot estava a punt a Manchester per a la
festa del City, però qui va acabar cantant
feliç va ser Paul Pogba. El Manchester
United de José Mourinho va posposar la
celebració de la cinquena lliga de la història del Manchester City enduent-se
un derbi que perdia per 2-0 al descans.
Guardiola, doncs, haurà d’esperar una
setmana més per unir-se al selecte club
de tècnics que han guanyat lligues en
tres països diferents, després de les
aconseguides amb el Barça i el Bayern.
El City va encaixar la segona derrota
de la temporada a la Premier –la primera va ser a Anfield contra el Liverpool–
tot i dominar el partit al descans amb un
2-0 gràcies als gols de Kompany i Gündogan, però a la segona part el United va
reaccionar amb dos gols gairebé consecutius de Pogba i un tercer de Smalling
per decidir el matx. El City es queda amb
84 punts, i el Manchester United, amb
71. Ara l’equip de Pep Guardiola buscarà guanyar la lliga la pròxima jornada a
Wembley contra el Tottenham Hotspur
de Pochettino, tercer classificat amb 67
punts, els mateixos que el Liverpool,
quart. Per ser campió hauria de guanyar
i esperar una ensopegada del United
contra el West Bromwich.
Després de caure dimecres passat
contra el Liverpool per 3-0 en el partit
d’anada dels quarts de final de la Champions, el City es podia treure en part
l’espina convertint-se en el primer
equip que guanya la Premier amb sis
partits encara per jugar. Però el United,
segon classificat, ho va evitar i de pas va
protegir el seu rècord del 2001, quan,
entrenat per Alex Ferguson, va ser cam-
València
Espanyol
València: Neto; Montoya, Garay, Gabriel, Gayá; Carlos Soler,
Parejo, Kondogbia, Guedes; Rodrigo i Zaza. Entrenador:
Marcelino García Toral
Espanyol: Pau López; Navarro, David López, Naldo, Aarón;
C. Sánchez, Granero, Darder; Piatti; Moreno i Baptistão. Entrenador: Quique Sánchez Flores
Lliga: Jornada 31 de la Lliga Santander
Estadi: Mestalla (20.45 h, BeIN LaLiga)
Àrbitre: Jesús Gil Manzano (Comitè Extremeny)
d’Hernán Pérez (que no estava tenint
oportunitats) a l’hivern, així com la baixa forma de Piatti i Jurado, dos indiscutibles el curs passat que enguany han
experimentat una clara davallada de
rendiment.
Que la plantilla d’aquest curs té
menys arribada que la de l’anterior és
un fet: Diop, Fuego, David López, Víctor
Sánchez i Carlos Sánchez són migcam-
pió amb cinc partits per jugar. I ho va fer
malgrat patir de valent en un primer
temps en què els locals van ser una piconadora. El United es limitava a defensar-se dels atacs d’un City liderat per
Sané i Gündogan. Guardiola havia donat descans a jugadors titulars com De
Bruyne, Gabriel Jesus i Agüero pensant
en el partit de tornada de la Champions
de dimarts vinent, però sense ells el seu
equip va seguir jugant amb un ritme alt
de circulació de pilota i control de la situació. Kompany, de cap, va fer el primer gol rematant un córner, i va trencar
una ratxa de més de dos anys sense marcar a la Premier League. Poc després,
Gündogan, amb una preciosa maniobra,
semblava donar el tret de sortida a la
festa local. De Gea va entregar malament la pilota, el City va dur-la al cor de
l’àrea visitant i Gündogan va burlar el
defensa rival amb una ruleta, girant sobre si mateix, abans de colpejar suaument la pilota al pal llarg.
Reacció visitant
A la segona part, però, Pogba va aixecar
els red devils amb dues incorporacions
en atac verticals i letals, la segona d’elles
amb una gran rematada de cap. Just
després de la polèmica provocada per
les declaracions de Guardiola a la prèvia, quan el tècnic català va dir que el representant del jugador francès, Mino
Raiola, l’havia ofert al City, Pogba va
convertir-se en l’heroi visitant. “O
Guardiola o Raiola han mentit. I no tinc
interès en saber qui és”, va dir José
Mourinho sobre aquest cas, que no va
evitar la salutació cordial, al mig de la
gespa, entre Guardiola i Pogba. El tècnic català no va defallir i va donar entrada a Gabriel Jesus, De Bruyne i Agüero. I en un d’aquests atacs el City va protestar un clar penal sobre Agüero no
xiulat als 80 minuts de joc d’un duel
tens i dur amb més d’una picabaralla, tal
com ja havia passat al partit d’anada.
A l’altre gran partit de la jornada, el
Liverpool, just després de passar per sobre del Manchester City a la Champions, va empatar al camp de l’Everton el
derbi de la seva ciutat (0-0). L’equip de
Klopp, sense el seu màxim golejador,
Mohamed Salah, va acabar patint contra un Everton molt defensiu durant la
primera part i sense encert ofensiu a la
segona.e
pistes de contenció; Darder, Roca, Granero i Jurado tenen un estil més aviat
associatiu –i han jugat ancorats en un
doble pivot poc mòbil o escorats a la
banda–, i només Hernán, Piatti, Melendo i Baptistão (que a la primera volta
contra el València va actuar d’extrem)
tenen més vocació d’arribar a l’àrea. Però amb el paraguaià a l’Alabès, l’argentí lluny del seu millor moment, el del
planter buscant minuts després d’un
curs en l’ostracisme i el brasiler jugant
a la punta d’atac, l’Espanyol s’ha quedat
aquest curs sense elements desequilibrants per les bandes més enllà dels laterals Aarón i Navarro. “Els que no som
davanters tenim una responsabilitat
per assumir: intentar participar en la
tasca de fer gols. Cal analitzar per què
no passa, però és complex”, va intentar
justificar divendres Granero. Resoldre
aquesta sequera serà fonamental per
assaltar Mestalla.e
Futbol - Segona Divisió
El Nàstic i el Reus
afronten dues
proves de nivell
El Nàstic de Tarragona vol sumar la
segona victòria seguida al Nou Estadi avui (12 h) davant el Valladolid i
fer un pas ferm per la permanència.
Els tarragonins tenen les baixes de
Tete Morente i Djetei. També avui
(18 h) el Reus visita un Sporting de
Gijón que, sense dos dels seus puntals, Sergio Álvarez i Michael Santos, busca igualar la seva millor ratxa històrica de victòries seguides
(set), que va aconseguir la temporada 79-80. El Reus té les baixes de
Menéndez, Borja Fernández, Ricardo Vaz, Querol i Vítor Silva.
Futbol - Segona Divisió
El Barça B perd i
se situa a un punt
del descens
El Barça B se situa només un punt
per sobre del descens després de
caure ahir (0-1) davant el Cultural
Lleonesa, l’equip que marca el tall
amb 36 punts. Els visitants en van
tenir prou amb un gol d’Emi Buendía al minut 4. Tot i que el conjunt
de Lleó es va quedar amb un home
menys al minut 34, el filial va ser incapaç de reaccionar. Amb la d’ahir,
els de Gerard López acumulen tres
derrotes seguides i fa set jornades
que no coneixen la victòria.
Resultats
Lliga 1/2/3 - 34a jornada
Cadis - Almeria
Barça B - Cultural Lleonesa
Granada - Osasuna
Alcorcón - Numància
Saragossa - Osca
Albacete - Rayo Vallecano
Nàstic - Valladolid
Lugo - Oviedo
Còrdova - Llorca
Sporting - Reus
Tenerife - Sevilla Atlètic
0-0
0-1
1-1
0-1
1-0
0-1
12 h
16 h
18 h
18 h
20 h
Classificació
EQUIP
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
Rayo Vallecano
Sporting (-1)
Osca (-1)
Cadis
Saragossa
Numància
Granada
Valladolid (-1)
Osasuna
Oviedo (-1)
Tenerife (-1)
Lugo (-1)
Albacete (-1)
Reus (-1)
Alcorcón
Nàstic (-1)
Almeria
Barça B
Cultural Lleonesa
Còrdova (-1)
Llorca (-1)
Sevilla Atlètic (-1)
PUNTS
61
58
58
57
55
54
53
51
51
50
49
48
44
41
41
39
38
37
36
32
22
22
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
58
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
esports
ara
L’ALTRA MIRADA
BANANENFLANKE
Entregats a Jupp
Heynckes
J
L’afició del Ceares reivindica l’esperit popular del futbol. PEDRO SAMARA
PERE MILLAN
BARCELONA
“Últims en diners,
primers en cor”
T
ot i no haver superat
mai la Tercera Divisió,
el Ceares és un club especial. En un moment
que els equips de futbol
es converteixen cada dia més en autèntiques empreses multinacionals, aquesta institució, que porta
el nom de l’humil barri de Gijón on
juga, aposta per mantenir l’essència del futbol tradicional. “L’esport
s’ha convertit en un producte i els
clubs ara són empreses que busquen obtenir beneficis econòmics
–explica Xose Estrada, secretari del
Ceares–. Per a nosaltres, l’objectiu
és aconseguir l’èxit esportiu i social, és a dir, competir el màxim possible i tenir una massa social activa i identificada amb l’entitat”.
Allunyats de la pompositat d’algunes juntes directives, el Ceares es
gestiona d’una manera gairebé assembleària. L’òrgan principal de
decisió és l’assemblea de socis, on
cadascun dels més de 400 associats
té dret a vot. “Allà es decideixen els
temes relacionats amb la nostra filosofia”, comenta Estrada. Per a
qüestions del dia a dia es creen
grups de treball, formats per persones voluntàries que apliquen els
mandats de l’assemblea. Penjant
d’aquestes dues estructures hi ha
una àrea esportiva convencional.
Amb aquesta manera de funcionar el club s’ha pogut mantenir econòmicament fins ara i ha assolit alguna de les seves fites esportives
més importants, com disputar el
play-off d’ascens a Segona Divisió
B la temporada 2012-13. Però no
sempre ha sigut així. Quan els actuals gestors van entrar al club, l’any
2010, l’entitat estava a punt de desaparèixer: “La gent que conduïa el
club hi duia molt temps i ho volia
deixar. O algú es feia càrrec del club
o desapareixia”. En aquell moment
un grup de persones sense cap experiència en gestió esportiva –capitanejats per Roberto Colunga, exjugador de l’entitat– van decidir provar sort i agafar les regnes de la institució. “Érem conscients que no
teníem ni idea de gestionar una organització esportiva, però en podí-
En l’era del futbol
global, el Ceares aposta
per mantenir l’essència
de l’esport popular
em aprendre. Vam decidir intentarho i a poc a poc s’hi va anar sumant
més gent”, comenta Estrada, que
formava part d’aquell grup d’emprenedors. La història completa
d’aquest rescat es projecta aquest
vespre als Cinemes Girona com a
part de la programació de l’Offside
Fest, el festival de documentals de
futbol de Barcelona.
En una època en què molts clubs
esportius eviten posicionar-se políticament, el Ceares es declara
obertament antiracista, antisexista i antihomòfob: “Considerem que
el més normal és posicionar-se. Sovint moltes entitats volen ser tan
neutres que acaben fent el joc a maneres de pensar molt negatives”.
En el marc d’aquesta lluita contra el sexisme, l’any 2015 el Ceares
va integrar a la seva organització el
Gijón Femenino, l’únic equip de la
ciutat amb futbol base femení. “Des
del principi teníem interès a tenir
equips femenins i vam anar a buscar consell al Gijón Femenino. Allà
vam trobar que la seva situació era
molt precària, i en comptes de crear la nostra pròpia estructura de
futbol femení vam decidir col·laborar-hi”, explica Estrada. Actualment els dos clubs segueixen sent
independents legalment, però de
facto són una sola organització.
Fruit d’aquesta fusió entre els
dos clubs va néixer l’Escuela Mixta de Fútbol de Gijón, la unió del
futbol base de les dues entitats.
“Compartim coordinadors i estructura. Volem treballar per la igualtat
en el futbol i creiem que la millor
manera de fer-ho és tenir equips
mixtos”, diu Estrada.
Actualment el Ceares vol potenciar encara més l’àrea social. “Estem a punt de firmar un conveni
amb diverses organitzacions que
gestionen l’acollida de refugiats a
Gijón. Volem que vinguin a entrenar-se amb nosaltres, que facin
amics i es puguin integrar”, afirma
Estrada. I és que ja ho diu el lema
del club: “Últims en diners, primers en cor”.e
upp Heynckes explicava que l’altre dia, a l’ascensor de l’hotel on
viu a Munic, es va creuar amb una
anciana parella nord-americana
que, en veure’l amb una bossa de
plàstic del Bayern, li van preguntar: “Ah,
vostè n’és fan?” “I tant!”, va respondre el
llegendari entrenador, que amb gairebé 73
anys acaba de tornar a fer campió el club
muniquès a falta de cinc jornades per acabar el campionat. Heynckes explicava divertit que aquesta anècdota l’ajuda a mantenir els peus a terra, però en realitat no li
cal: és un guanyador humil que la tardor
passada va arriscar-se a tacar la seva jubilació daurada –es va retirar el 2013 amb un
triplet– per fer un servei de pura amistat.
Quan el seu amic i president del Bayern,
Uli Hoeness, li va demanar que es fes càrrec de l’equip a l’octubre després de la destitució de Carlo Ancelotti, el Bayern estava amb el vestidor trencat i a cinc punts
del llavors líder, el Borussia Dortmund.
Com recorda el mateix Heynckes, pocs a la
plantilla creien ja que podrien conquerir
un sisè campionat consecutiu.
Però Heynckes torna a estar ben a prop
d’un triplet (a només sis partits). I, mentrestant, el debat a la Bundesliga gira al
voltant de com es pot contrarestar l’enorme domini del Bayern. La cantarella és la
d’organitzar un play-off pel títol, un sistema que rebutgen, lògicament, els bavaresos. Hoeness diu als altres clubs que “han
de treballar millor”. I és cert, perquè
aquesta temporada els rivals s’han perdut
en la mediocritat. El Schalke arrossega
l’etiqueta de ser el pitjor segon classificat
en puntuació (52 punts en la jornada 29).
A l’altre extrem hi ha els 68 punts que portava el Dortmund de Tuchel a aquestes altures durant l’última temporada de Pep
Guardiola a Alemanya.
Però sense treure mèrit a la feina que
ha fet Heynckes, la veritat és que Hoeness
tampoc hauria de treure tant de pit, perquè des que ha tornat a presidir el club
n’han marxat el director esportiu,
Matthias Sammer, i el cap de scouting,
Michael Reschke, i reputats noms del futbol alemany com Max Eberl, Oliver Kahn,
Philipp Lahm i Thomas Tuchel han declinat, per diferents motius, incorporar-se
al Bayern.
No és cap secret que Hoeness i el president de la junta directiva, Karl-Heinz
Rummenigge, es bloquegen l’un a l’altre.
Mentre que el primer ha intentat abusar
de l’amistat de Heynckes per reclamar-li
que continués un any més, el segon volia
apostar per un Tuchel que, cansat de la indecisió al Bayern, ja s’ha compromès amb
un potentíssim club estranger.
Els equips gegants de la competència
europea no s’adormen. El Bayern celebra
avui un títol, però sense una estratègia
clara i sense l’entranyable Heynckes la vida li resultarà molt més dura.e
ISAAC LLUCH
PERIODISTA
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
59
esports
enbreu
BÀSQUET - LLIGA ENDESA
Nico Laprovittola, Tomás Bellas i Albert Ventura, amb la pilota. ACB PHOTO
Laprovittola esborra
l’ansietat de la Penya
El base lidera el primer triomf fora de casa (86-92)
ÀLEX GOZALBO
BARCELONA
El primer triomf com a visitant del Divina Seguros Joventut no podia arribar
en millor moment. La Penya va superar
ahir el Tecnyconta Saragossa (86-92) i
va sumar el seu segon triomf consecutiu. L’equip verd-i-negre va recuperar
un desavantatge de nou punts i es va
apropar al RETAbet Bilbao Basket, el
San Pablo Burgos i el Reial Betis Energía Plus, que juguen avui.
Nico Laprovittola va ser el gran heroi
del conjunt badaloní. L’argentí, que dimecres va anar al Camp Nou per veure
Leo Messi en directe, va anotar 23 punts
i va controlar el partit des del primer
minut. El base, que es va atrevir a fer
passar la pilota per sota de les cames
d’un rival, va transmetre molta tranquil·litat i va dominar l’escenari amb
autoritat. “Creiem en la filosofia de treballar i la practiquem. Hem patit molt,
però ara hem de celebrar aquestes dues victòries. Els resultats no ens van
acompanyar, però l’equip sempre ha es-
tat viu. Aquesta situació l’hem de tirar
endavant entre tots”, va dir Laprovittola. “Els seus últims cinc minuts a Saragossa són de clinic”, va sentenciar Carles Duran. L’entrenador de la Penya es
va mostrar molt satisfet per la feina dels
seus jugadors. “Només hem guanyat un
partit, però estem contents perquè portem temps patint i mereixem victòries
així. El nou repte és aconseguir la tercera victòria seguida, però el que importa és la línia ascendent que està tenint
l’equip. Crec que això pot tirar endavant”, va opinar.
L’altre protagonista del dia va ser Tomasz Gielo. El polonès va acabar amb
5/6 en triples (20 punts). “És una victòria molt important per a nosaltres. Ara
hem de lluitar per tots els partits que
queden”, va reconèixer.
Juanan Morales va viure el triomf en
directe. “Era una victòria necessària.
Estic molt content per l’equip, que ha
continuat treballant quan les coses no
sortien bé. Esperem que la dinàmica hagi canviat definitivament i que siguem
capaços de tancar els partits com hem
fet a Saragossa. La gent està amb l’equip
i continua creient en els jugadors”, va
assegurar el president. El triomf va coincidir amb l’aniversari del capità, Albert Ventura.
El Barça Lassa torna a Las Palmas
El Barça Lassa torna avui a l’escenari
del seu últim títol, el Gran Canària Arena. L’equip blaugrana visita un Herbalife Gran Canària que acumula sis victòries en els últims vuit partits de la Lliga Endesa (18.30 hores, #0).e
Tenis
Alemanya mana
contra Espanya
a la Copa Davis
La parella alemanya formada per
Tim Puetz i Jan-Lennard Struff va
imposar-se a Feliciano López i
Marc López en 5 sets, i deixa Alemanya per davant en l’eliminatòria dels quarts de final de la Copa
Davis amb seu a València (3-6,
4-6, 6-4, 6-4 i 5-7). El quart partit
serà avui entre Philipp Kohlschreiber i David Ferrer, i si guanya
Ferrer tot es decidirà en l’últim
partit, entre Alexander Zverev i
Rafa Nadal.
Hoquei sobre patins
El Reus i el Barça,
a la ‘final four’ de
la Lliga Europea
El Reus Deportiu va superar el Liceo i va completar una remuntada
històrica que li permetrà disputar
la final four de la Lliga Europea
(7-2). El seu rival a la semifinal serà el Barça Lassa, que es va desfer
del Follonica italià (5-1). El quadre d’aspirants al títol el completen dos equips portuguesos: el
Porto i l’Sporting.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
60
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
esports
MOTOR - MOTOGP
MOTOR - FÓRMULA 1
Sebastian
Vettel marca
terreny a
Bahrain
02. GP DE L’ARGENTINA
>> Termas de Río Hondo (4,8 km)
>> Voltes: 25
>> Distància: 120,2 km
>> Guanyador 2017:
Maverick Viñales (Yamaha)
20.00 h / Movistar TV
Jack Miller durant els entrenaments d’ahir al Gran Premi de l’Argentina. MARCOS BRINDICCI / REUTERS
Miller passa per davant de tots
els favorits i aconsegueix la ‘pole’
Marc Márquez sortirà sisè després d’uns entrenaments marcats per la pluja
T.P. / N.G.
BARCELONA
L’australià Jack Miller (Ducati Desmosedici GP17) va donar la gran sorpresa
enduent-se la pole position del segon
Gran Premi de la temporada de Moto
GP, al circuit de Termas de Río Hondo
(Argentina). Va ser una jornada d’entrenaments marcada per la pluja, que va
deixar un sol carril sec per on poder
competir, i això va potenciar les virtuts
de Miller, que també va encertar amb
l’elecció dels neumàtics. L’australià, rodant amb agressivitat, va sortir del traçat tres cops, però va aconseguir una
volta ràpida que va deixar amb un pam
de nas tots els favorits, superats per un
home que aconsegueix la pole per primer cop a la seva carrera.
Després de Miller es va classificar el
català Dani Pedrosa (Repsol Honda RC
213 V), que va ocupar la primera plaça
alguns minuts durant l’última sessió
d’entrenaments, i tercer va ser el francès Johann Zarco. Darrere seu va aconseguir un gran resultat Tito Rabat (Ducati Desmosedici GP17), per davant
d’Alex Rins (Suzuki GSX RR ), Marc
Márquez (Repsol Honda RC 213 V) i
Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP).
Però ni les inclemències meteorològiques, ni l’estat de la pista, ni la pressió dels seus rivals van fer que Márquez fos prudent. Va rodar sempre
amb bons temps i va acabar, de fet, per
davant dels seus principals rivals en la
cursa per guanyar el Mundial, com ara
Andrea Dovizioso o Valentino Rossi,
els homes que el van acompanyar en el
podi en el primer Gran Premi de la
temporada, ara fa 15 dies, quan el cata-
là va ser segon just per darrere de Dovizioso, que avui sortirà vuitè, i de Rossi, onzè.
Només en l’última tanda d’entrenaments Marc Márquez va cedir una mica davant dels seus contrincants, en
part perquè va escollir neumàtics per
a pista mullada, com la major part de
pilots, mentre que Miller va encertar
amb els neumàtics llisos. En els primers minuts dels entrenaments de
dissabte, Dovizioso i Lorenzo van fer
seves les dues primeres places durant
els quinze minuts d’entrenament, però Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP) es
va posar líder amb més de tres dècimes de segon d’avantatge sobre el primer pilot de Ducati i va fer fora de la
segona posició Jorge Lorenzo. Ja en la
Graella de sortida - GP Argentina
MotoGP
PILOT
1
2
3
4
5
TEMPS
Jack Miller (Alma Pramac)
Dani Pedrosa (Honda)
Johann Zarco (Yamaha)
Tito Rabat (Suzuki)
Alex Rins (Suzuki)
1:47.153
1:47.330
1:47.365
1:47.681
1:47.743
PILOT
TEMPS
Xavi Vierge (Kalex)
Lorenzo Baldassarri (Kalex)
Danny Kent (Speed Up)
Mattia Pasini (Kalex)
Jorge Navarro (Kalex)
1:56.137
1:56.408
1:56.536
1:56.591
1:56.679
Moto3
PILOT
1
segona classificació, el francès Johann
Zarco (Yamaha YZR M 1) va ser el primer líder, mentre que Marc Márquez
patia una mica amb la seva moto, fins
que va aconseguir marcar el millor
temps. No va ser l’únic que va patir per
les condicions de la pista, ja que l’italià Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1)
també va sortir de la pista quan lluitava per millorar la desena plaça que
ocupava llavors i que va acabar cedint
per ser onzè. Una mica més enrere que
Marc Márquez hi havia Aleix Espargaró, que sense ensurts va aconseguir
doblegar Márquez per posar-se líder
dels entrenaments. Quedaven poc
més de set minuts d’entrenament
efectiu i la situació va variar radicalment; primer Alex Rins va aconseguir
col·locar la Suzuki GSX RR a la primera plaça (1:47.743), després va començar a manar Dani Pedrosa, molt segur
sobre un traçat complicat, i finalment
va arribar l’atreviment de l’australià
Jack Miller, que va estar a punt de caure uns quants cops però, en canvi, va
acabar aconseguint la primera pole de
la seva carrera.
Vierge, ‘pole’ a Moto2
Moto2
1
2
3
4
5
ara
TEMPS
Tony Arbolino (Honda)
1:53.782
2
Marco Bezzecchi (KTM)
1:54.088
3
Gabriel Rodrigo (KTM)
1:54.330
4
Adam Norrodin (Honda)
1:54.346
5
Enea Bastianini (Honda)
1:54.361
El barceloní Xavi Vierge va aconseguir
la pole position del Gran Premi de l’Argentina de Moto2. El pilot català, discret durant bona part de la sessió, va
fer una gran última volta i va creuar la
línia de meta amb el millor temps dels
entrenaments oficials. Així, el barceloní arrencarà avui (18.20 h) primer,
acompanyat de Baldassarri i de Kent.
El valencià Jorge Navarro va ser cinquè després de signar també una gran
última volta. A Moto3, Tony Arbolino
va aconseguir la pole position.e
NURIA GARCÍA
BARCELONA
Sebastian Vettel ha començat amb
bon peu aquest Mundial de Fórmula 1. El pilot alemany de Ferrari, que
fa dues setmanes va aconseguir el triomf en la primera cursa de l’any a
Austràlia i, per tant, es va situar primer del campionat, va aconseguir
ahir la pole position del Gran Premi de
Bahrain que es disputa avui (17.10 h,
Movistar F1).
Serà la seva cursa número 200, i
l’alemany, que ahir no podia dissimular el seu somriure, l’arrencarà des de
la primera posició, amb el seu company de Ferrari, Kimi Räikkönen, segon, i amb el seu gran rival per la lluita pel títol, Lewis Hamilton, sortint
novè. El britànic de Mercedes va acabar quart els entrenaments oficials a
Bahrain, però ha substituït la caixa de
canvis del seu monoplaça i per tant
arrossega una sanció de cinc posicions a la graella de sortida, motiu pel
qual arrencarà tan allunyat de les primeres posicions. Tercer va ser Valtteri Bottas, que, abans de la sanció de
Hamilton, ja havia aconseguit avançar en pista el seu company d’equip
a Mercedes. La sorpresa va ser Pierre Gasly, que va aconseguir situar el
Toro Rosso just darrere dels grans.
Qui no va poder lluitar per la pole
position va ser Max Verstappen, que
va patir una sortida de pista durant
la primera ronda dels entrenaments
oficials i, tot i classificar-se per a la segona, no va poder sortir a rodar més.
Així, Verstappen sortirà 15è, just per
darrere dels dos McLaren de Fernando Alonso (13è) i Vandoorne (14è).
L’asturià, que va aconseguir passar a
la Q2 pels pèls, no va tenir ritme i no
va poder passar a la sessió definitiva,
en la qual es lluita per la pole, tot i les
millores que ha portat l’equip McLaren al traçat de Sahkir.e
Graella sortida - GP de Bahrain
PILOT
TEMPS
1
Sebastian Vettel (Ferrari)
1:27.958 (Q3)
2
Kimi Räikkönen (Ferrari)
1:28.101 (Q3)
3
Valtteri Bottas (Mercedes)
1:28.124 (Q3)
4
Daniel Ricciardo (Red Bull)
1:28.398 (Q3)
5
Pierre Gasly (Toro Rosso)
1:29.329 (Q3)
6
Kevin Magnussen (Haas)
1:29.358 (Q3)
7
Nico Hülkenberg (Renault)
1:29.570 (Q3)
8
Esteban Ocon (Force India)
1:29.874 (Q3)
9
Lewis Hamilton (Mercedes) (*)
1:28.220 (Q3)
10
Carlos Sainz (Renault)
1:29.986 (Q3)
11
Brendon Hartley (Toro Rosso)
1:30.105 (Q2)
12
Sergio Pérez (Force India)
1:30.156 (Q2)
13
Fernando Alonso (McLaren)
1:30.212 (Q2)
14
Stoffel Vandoorne (McLaren)
1:30.525 (Q2)
15
Max Verstappen (Red Bull)
16
Romain Grosjean (Haas)
1:30.530 (Q1)
17
Marcus Ericsson (Sauber)
1:31.063 (Q1)
18
Serguei Sirotkin (Williams)
1:31.414 (Q1)
19
Charles Leclerc (Sauber)
1:31.420 (Q1)
20
Lance Stroll (Williams)
1:31.503 (Q1)
sense temps (Q2)
(*) sancionat amb 5 posicions per haver substituït la caixa
de canvis
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
61
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
62
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
Estils
Petits grans viatgers
Com és i què aporta viatjar amb nens des que són nadons?
02
01
CRISTINA TORRA
BARCELONA
“Q
uan arribem a l’aeroport només fa
que dir «Fiuuu!»,
perquè li encanten
els avions. Li agrada molt acomiadar la maleta a la cinta transportadora. Sap que després
la retroba”, expliquen els pares del
Koke des de Puerto Rico, on fa dues
setmanes han començat el seu segon
viatge llarg en família. “La Ivet, quan
puja a un avió, s’adorm. És com si el
seu cervell hagués après que s’hi passarà molta estona”, expliquen els pares de la Ivet, que acaben de tornar
d’un viatge de Setmana Santa per
Macedònia, Kosovo i Albània.
Com són els nens viatgers?
La Lucía Sánchez i el Rubén Señor
defineixen el seu fill de disset mesos, el Koke, com “un nen apassionat i molt sociable a qui li encanta la
gent. Era una cosa que nosaltres volíem donar-li viatjant: creure que la
majoria de la gent és bona i et vol
ajudar”, apunta la Lucía. De la Ivet,
de dos anys i vuit mesos, els seus pares, l’Enric Vilagrosa i la Celia López, en diuen que és “curiosa, sociable i molt expressiva”. “Li encanta
veure llocs i ho transmet només
amb la mirada”, explica la Celia.
Tant la Ivet com el Koke s’adapten molt bé als canvis. “En nou mesos el Koke ha dormit en setanta
llits diferents i no té cap problema
per dormir amb llum o sense peluix”, explica el Rubén. “La Ivet de
seguida que arriba a un lloc nou s’hi
troba com a casa”, diu l’Enric. “Al
final, els nens, si et veuen tranquil
amb el que fas, també estan calmats”, continua explicant. La Lucía
apunta que “si els has acostumat als
canvis des de petits no tenen cap
problema”.
Quan els pregunten si creuen que
als seus fills els agrada viatjar, la Celia respon que “en realitat el que li
agrada a la Ivet és estar tot el dia
amb el pare i la mare i fer coses xules”. En canvi, la Lucía creu que “és
una barreja, perquè el Koke no sap
què és estar sense els pares”. “Sap
que sempre som allà i això el fa molt
més independent a l’hora de voler
descobrir un lloc nou”.
L’aprenentatge d’un nen viatger
“El procés d’aprenentatge d’un nen
viatger és una mica diferent”, creu
la Lucía. “Aprenen els conceptes a
través dels sentits. Durant molt
temps, per al Koke l’aigua va ser l’aigua del mar, dels llacs o de les cascades. No entenia que l’aigua d’un got
era el mateix. Només comprenia
04
03
Les 10 primeres vegades de la Ivet i el Koke
IVET
KOKE
Primer vol
Croàcia, 1 mes i mig
Canàries, 1 mes
Primer vol
transoceànic
Nova York, 4 mesos
Tòquio, 5 mesos
Primer vaixell
A l’illa de Korcula
de Croàcia, 1 mes i mig
A la Liberty Island
de Nova York, 8 mesos
Al Pacífic, a l’illa
de Pasqua, 9 mesos
A l’Atlàntic, a Canàries,
1 mes
Primer cop que
veu neu
A l'Iran, 1 any i mig
A Astúries, 4 mesos
Primer cop que
diu ‘mama’
A l’illa de Pasqua,
9 mesos
A Sud-àfrica, 10 mesos
Primer cop que
diu ‘papa’
A Istanbul, 6 mesos
A l’Argentina, 1 any
Primers passos
A Cuba, 1 any
A les Salinas Grandes,
a l’Argentina, 1 any
Primera paraula
estrangera
‘Anio’, adeu en coreà,
a Corea del Sud,
20 mesos
‘Bye bye’, adeu en
anglès, a Sud-àfrica,
10 mesos
Camell. A l'Iran,
18 mesos
Elefant. Al Parc Kruger.
Sud-àfrica, 10 mesos
Primer bany
al mar
Primer animal
exòtic
que era aigua quan n’hi havia una
gran quantitat”, exemplifica la Lucía. “La Ivet va aprendre abans què
era un moai o un buda que el color
carabassa”, assenyala l’Enric, que
també pensa que “el vocabulari que
aprèn primer és el que viu”. Per al
Rubén, “els nens que no viatgen
aprenen més coses en un llibre i han
d’assimilar que és una abstracció de
la realitat”. “En canvi, si ho viuen, la
motivació és tan gran que el concepte queda fixat més ràpid”. L’Enric
afegeix com a curiositat en l’aprenentatge de la Ivet que “associa la
paraula llibertat, que ara està en boca de tothom, amb l’Estàtua de la
Llibertat, i quan la sent a la tele o al
carrer busca el monument”.
Les dues famílies també creuen
que el viatge ha beneficiat els seus
fills en la manera de relacionar-se.
“Els nens són una arma de socialització massiva”, diu contundentment la Lucía, que considera que
això també passa quan són a casa,
però que de viatge “multiplica les
oportunitats d’interacció amb els lo-
cals”. La Celia hi coincideix totalment: “Els nens de seguida fan amics
i així és molt més fàcil interactuar
amb altres pares”. “Serveix per adonar-te que ells no tenen prejudicis i
et fan fixar en coses amb les que tu ja
havies deixat de sorprendre’t. Tornes a descobrir el món amb mirada
de nen”, afegeix l’Enric.
Fa por viatjar amb nens?
“Si a tu et fa por anar amb el teu fill
de viatge és la teva por, no la meva,
i no significa que sigui impossible.
És important identificar què és possible i què és el que et fa por”, diu la
Lucía, que considera que “la por és
comuna en tots els pares”. “Tens
por que es posi malalt de viatge i al
teu barri. No té res a veure amb el viatge”. Per a les dues famílies, es
tracta de ser prudents. “Nosaltres
sempre ens assegurem de tenir un
hospital a prop i una bona assegurança de viatge, i portem una farmaciola enorme”, explica la Celia.
De fet, els límits que es posen les
dues parelles a l’hora d’escollir un
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
UNA CAMPANYA
PROMOCIONA
L’ARRÒS DE PALS
63
estils
Un total de setze restaurants participen aquest any en la 25a
edició de la campanya gastronòmica de l’arròs de Pals, que
tindrà lloc en aquest municipi empordanès fins al 13 de
maig. L’alcalde de la localitat, Sergi Brull, convida els visi-
tants a conèixer el sistema d’arrossars “que forma part del
patrimoni d’aquesta zona”. Tots els establiments oferiran un
suculent menú basat en l’arròs de Pals, que cada cuiner prepara d’acord amb el seu estil i enfocament gastronòmics.
destí són la seguretat i les malalties.
“Fins als dos anys, que no tenen la
vacunació bàsica, sempre hem mirat que no li hàgim de posar cap vacuna de més i que al país on anem no
hi hagi malària ni cap malaltia tropical”, apunta la Celia.
“Primer ens deien que quan fóssim pares deixaríem de viatjar perquè ens faria por, i ara ens diuen
que no se’n recordarà. Millor, penso, així hi haurem de tornar”, diu
l’Enric. “¿I no són importants les
emocions que senten quan, per
exemple, veuen animals en llibertat?”, es pregunta la Lucía, que
considera que “encara que no n’hi
quedi un record nítid sí que és importat que ho visqui perquè els
sentiments del present marquen el
futur”.
05
Els orígens
06
01. El Koke amb els seus pares a Bogotà, Colòmbia. 02. La Ivet amb la seva mare a Corea
del Sud. 03. La petita amb els moais típics de l’illa de Pasqua. 04. La Ivet gatejant durant la
seva estada a l’Iran. 05. El Koke i família davant el rellotge Ghibli, a Tòquio. 06. El Koke i
els pares gaudint de les vistes de Nova York. FOTOS: ENRIC VILAGROSA I CELIA LÓPEZ / LUCÍA SÁNCHEZ I RUBÉN SEÑOR
L’Enric i la Celia porten a la motxilla una volta al món de dos-cents
dies i més de vuitanta països visitats i expliquen les seves aventures
al blog de viatges www.quadernsdebitacola.com. Per la seva banda, el
Rubén i la Lucía han fet una volta al
món, un viatge de vuit mesos per
l’Àsia, una ruta en família de nou
mesos i ara n’estan començant una
altra. Ells mateixos expliquen:
“Abans treballàvem per viure i ara
vivim viatjant”. I en donen fe al seu
blog www.algoquerecordar.com.
Però tots coincideixen que han canviat la seva manera de viatjar. “Hem
abaixat el ritme, però a mesura que
el Koke es fa gran anem augmentant el temps al carrer”, apunta el
Rubén. “Ha sigut una evolució”,
afegeix l’Enric, i concreta: “Ara viatgem més lentament i busquem
més el contacte amb la gent”. “És
un error voler-ho veure tot”, apunta la Celia. “Si haguéssim tingut una
manera de viatjar de llevar-nos a les
set i arribar a les dotze de la nit hauria sigut impossible”, afegeix. Es viatgi com es viatgi, per a la Lucía i el
Rubén “els nens han de ser precisament l’excusa per viatjar”.e
Currículum viatger de la Ivet
Li van posar Ivet perquè els agradava, però de seguida van adonar-se
que era el nom de nena que més lletres contenia de la paraula viatge.
Té menys de tres anys, però ja ha estat en trenta-vuit països. Va agafar
el primer avió quan tenia un mes i
mig per anar a Croàcia i, un mes més
tard, va fer un ruta de tres setmanes
per Jordània, Geòrgia i Armènia i va
ser la turista més jove que visitava
l’Alt Karabakh, una república no reconeguda que oficialment pertany
a l’Azerbaidjan. Amb quatre mesos
va trepitjar Nova York, i amb gairebé sis Istanbul. Quan en tenia nou
va tenir el privilegi de volar a un dels
destins més somiats: l’illa de Pasqua. Amb un any va visitar Cuba i el
Canadà i, fins que no va fer els dos,
va passar per destins com l’Iran, Corea del Sud, Malta i Indonèsia.
Aquest tercer any ja ha estat en llocs
com Londres, Taiwan i la República Dominicana.
Currículum viatger del Koke
Koke és un diminutiu de Jorge, un
nom que agrada molt als seus pares
perquè és un homenatge a l’avi patern i es pot dir en molts idiomes.
El Koke només té disset mesos, però s’ha passat més de la meitat de la
vida viatjant. Els seus pares viuen
d’un blog de viatges i quan només
tenia cinc mesos se’l van emportar
en una ruta de nou mesos a visitar
destins com Tòquio, Xangai, Nova
York, París, Colòmbia, Sud-àfrica i
l’Argentina. Abans de marxar ja
l’havien dut a les Canàries a conèixer la família paterna, en un road
trip pel nord d’Espanya i en una escapada a Mallorca. Ara ha començat el seu segon viatge llarg per
Puerto Rico, però també visitarà
Miami i la costa oest dels Estats
Units, Frankfurt, São Paulo, Rio de
Janeiro, Xile i Nicaragua.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
64
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
gent
ara
02
Irada Cari Lapique, vella glòria de
l’‘¡Hola!’, ha criticat Letícia en dues
fotos a Instagram. En la segona surt
amb els seus nets a la neu
Gent
01
temps que la sotmet la seva nora, que es veu que la castiga per no haver fet el buit als UrdangaNóos i contribuït
així al fet que la monarquia s’associï amb corruptes. No
obstant, fer-li triar a Sofia entre les netes hereves i els nets
de la seva filla Cristina em sembla sàdic. No es pot utilitzar uns nens com a contrapartida d’interessos de màrqueting reial.
03
La dreta, en peu de guerra
EFE
Dues reines amb
un mateix destí
Tot i la seva lluita felina a Palma, resulta que Letícia
i Sofia van arribar a la monarquia per salvar-la
er poc que ho sembli si les poses una al costat de
l’altra, la reina Sofia (01) i la reina Letícia (01) tenen un mateix propòsit institucional: salvar la
monarquia. En el cas de Sofia sobren les explicacions després d’haver vist tothom com al llarg de
mitja vida ha aguantat silenciosa i somrient tota mena de vexacions –algunes públiques– del seu marit, Joan Carles (01),
sense engegar-ho tot a rodar sol·licitant el divorci que moltes de les humiliacions mereixien.
Com ella, Letícia també va arribar a l’escena monàrquica espanyola amb el mateix propòsit: salvar la institució. De
què? Doncs en el seu cas, i a diferència de Sofia, no del rei mateix, cosa que en els Borbons ja és tot un avenç. Més aviat,
en el cas de la periodista, el que li tocava era salvar la Corona d’ella mateixa en relació a una era absolutament distant
de tot el que implica la monarquia. Letícia arribava amb la
promesa de “democratitzar” la institució, una mena d’exageració que proclamaven amb fingida naturalitat els cronistes més cortesans, ja que l’única manera de democratitzar un
vestigi medieval així és fent-lo desaparèixer.
En qualsevol cas, resulta que Sofia Margarida Victòria
Frederica de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg
i Letizia Ortiz Rocasolano, el Diumenge de Resurrecció
–ves que no li haguem de canviar el nom per Diumenge
de la Tercera República...– van fer tot el contrari del que
Zarzuela voldria esperar d’elles dues. El xoc entre la lluita iconoclasta de Letícia en relació a les seves filles (01) i
l’obcecació de l’àvia ¡Hola! lover per teatralitzar una vida
que no existeix –li deu haver quedat el tic, no?– han fet que
l’admiració popular per la família reial greco-hispano-asturiana estigui sota mínims fins i tot entre els seus.
La culpa és de totes dues? Sí. En la mateixa proporció? No.
Com es reparteix? Fa de mal dir, però la desesperació que
es veu a la cara de la reina emèrita per robar aquella foto crec
que evidencia l’absoluta i innecessària marginació a què fa
P
Assenyalada la desmesura de Letícia, cal criticar també la
lectura d’espectador ignorant de Sálvame que s’ha instal·lat: la d’una nora dolenta que no permet a una àvia
bondadosa fer-se una foto amb les netes. Pensem una mica: allò no és una paella dominical a casa dels sogres! És
un acte públic de primer nivell institucional en el qual una
de les integrants, reina d’ofici i suposadament professional, se salta el protocol a la bilbaína coneixent perfectament el greu que li sabrà a la seva nora, màxima responsable del relat que es fa de les hereves al tron espanyol.
De tant com li ha costat poder fer les coses com creu
que s’han de fer a casa seva, s’ha de comprendre el zel de
Letícia. Si a això hi afegeixes una àvia que li fa un órdago
davant de tot Espanya i que el problema afectava les seves megaprotegides filles, és obvi que el còctel havia de
ser més aviat Molotov que no pas Cosmopolitan. La pena és que quan l’àvia no obeeix, Letícia no sàpiga que és
millor deixar-la fer. Més que res perquè la seva còlera només li ha servit per disparar-se un tret al peu. Tenint la
raó, ha quedat com una nora bruixa i maligna en un país
–com Espanya– de iaies i sogres conservadores, que ara
l’odien. Un problema especialment greu si tenim en
compte que el principal target monàrquic són aquestes
iaies, que detesten les joves guerreres que fan fer als seus
fills el que elles mai van saber fer-los fer.
Crec, per tant, que el més trist del cas és la manca d’astúcia de Letícia, que evidencia que en aquell moment la
va vèncer la seva ira, cosa que potser ha après del seu sogre Joan Carles, que va cridar a Hugo Chávez (03) allò de
“Por qué no te callas?” i al qual els monàrquics no van criticar... El cop d’autoritat de Letícia, en canvi, sí que ha irritat la dreta ibèrica, que va apechugar amb un casament
per amor sobre el qual ara han vessat tot el seu masclisme i classisme. Masclisme, perquè si hagués sigut Felip
(01) qui hagués parat els peus a la seva mare, l’enrenou
no hauria ni existit. Classisme, perquè si Letícia, en
comptes de ser neta de taxista fos neta d’un tsar, caspijas madrilenyes com Cari Lapique (02) o Naty Abascal
no l’haurien censurat, gustosament sotmeses.
Sofia va ser 40 anys una reina satisfeta amb el seu obligat segon pla. Ella ocupava el càrrec amb un únic objectiu:
traspassar el regne al seu fill predilecte, Felip. Letícia, en
canvi, no va arribar a reina com a madre coraje que tot ho
fa per llegar el regne a la seva filla. Va arribar per respondre a tots els que la van menysprear al·legant que no seria una reina digna a causa dels seus orígens. L’excés de zel
que l’hauria de fer triomfar podria acabar sent el que la fes
fracassar. Ara Sofia i Letícia hauran d’escenificar una reconciliació pública que, a més –com riurem!–, sembli creïble. Si Letícia no es doblegués i el matrimoni reial s’acabés, no cal ni dir que aquella Lady Di (04) desbocada de
després del divorci seria poc més que un dolç pomeranian
al costat de Lady Le. I si això passés, Felip VI hauria deixat
de ser, amb només quatre anys de regnat, el preparat –3
d’octubre del 2017– i el mediador –Diumenge de Pasqua
del 2018–. Què en deuen pensar, els intel·lectes que van
aconseguir acabar amb Eva Sannum (05)?e
CARLOS ÁLVAREZ / GETTY
04
KG186 / GETTY
CABARET POP
JOAN CALLARISSA
05
GETTY
Estrategs
Una representació
de pares de la
democràcia van
intentar fer que
Felip deixés la model
Eva Sannum.
Al final va ser ella
qui no va poder més
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
65
PUBLICITAT
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
66
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
ara
Mèdia
POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ
L’ONU examinarà per què Espanya
no regula els mitjans comunitaris
Una denúncia impulsada per l’anomenat tercer sector, admesa a tràmit pel Comitè de Drets Humans
ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
El retard de l’Estat a l’hora de reconèixer realment els mitjans comunitaris arriba a l’ONU. El Comitè de
Drets Humans de l’organisme internacional ha demanat a Espanya
que expliqui per què no ha atorgat
llicències a aquest tipus de mitjans
sense ànim de lucre –també anomenats del tercer sector– tot i que el
Pacte Internacional de Drets Civils
i Polítics de l’ONU, subscrit per Espanya el 1977, obliga els estats a facilitar l’accés d’aquestes ràdios i televisions a l’espai radioelèctric.
El recurs a les Nacions Unides el
va impulsar un grup d’emissores entre les quals hi ha la veterana RTV
Cardedeu. El seu president, Manel
Calbet, creu que “fa de mal dir preveure què en sortirà d’un judici, però el sol fet que s’hagi admès a tràmit és una primera victòria”. El mitjà és un exemple de la contribució
–en forma de planter– que fa el tercer sector al món del periodisme:
fins a 200 professionals en actiu de
l’audiovisual s’han foguejat a RTV
Cardedeu en els seus prop de 40
anys d’història. “Reclamem que
se’ns reconegui, perquè vivim en
una situació d’al·legalitat permanent. Hi ha tolerància, però ningú
no ens garanteix que algun dia algú
decideixi tancar-nos”.
De fet, l’Estat incompleix la seva
pròpia legislació. La llei general de
comunicació audiovisual, publicada al BOE l’1 d’abril del 2010, donava el termini d’un any perquè es
desenvolupés “el procediment de
concessió de la llicència” i el “marc
d’actuació”. Prop de vuit anys després, ni Zapatero (primer) ni Rajoy
(actualment) han tirat endavant la
mesura. La incomoditat que genera aquesta tipologia de mitjans,
gestionats per la mateixa comunitat a la qual s’adrecen, es va fer evident l’any 2015, quan Eldiario.es va
publicar un informe intern del PP
en el qual es parlava d’estratègies
audiovisuals. En aquell document
es proposava directament “eliminar aquesta categoria audiovisual”.
O, el que és el mateix, abolir els
llimbs en els quals viuen actualment més de 200 mitjans a Espanya per passar-los a considerar
il·legals sense pal·liatius.
L’últim intent va ser una proposició no de llei aprovada l’any passat
segons la qual s’instava a regular “la
concessió d’autoritzacions tempo-
rals a serveis de comunicació comunitaris radiofònics i televisius”. La
va presentar el grup mixt i només va
haver-hi un grup que hi va votar en
contra: el Partit Popular.
A Catalunya també s’han fet diversos intents per regularitzar les
emissions d’aquestes ràdios i televisions. L’any 2009 es va començar a
tramitar un decret llei que no va
prosperar. I el febrer de l’any passat
el Govern va convocar una consulta pública per elaborar de nou un
decret llei que acabi amb el buit legal. Tot i que diferents experts van
presentar les seves aportacions, la
norma no s’ha pogut tirar endavant.
La direcció general de Mitjans de
Comunicació, però, està preparada
per tirar endavant una regulació
que doti de seguretat jurídica
aquesta tipologia de mitjans. El
principal problema és que sense
Catalunya
La Generalitat
vol regular la
part que no
depèn de
l’Estat quan hi
hagi Govern
l’espai radioelèctric que ha d’atorgar l’Estat no es pot resoldre la seva anòmala situació, que les aproxima a les ràdios pirates, tot i que la
seva activitat sí que està reconeguda per l’ordenament jurídic. Un informe intern de la Generalitat al
qual ha tingut accés l’ARA admet
que no fer res amb aquests mitjans
“els condemnaria a la desaparició, a
curt o llarg termini”. Per això la intenció és tirar-lo endavant com més
aviat millor.
“Segurament aquest decret, que
estarà a punt per ser aprovat així
que tinguem nou Govern, arriba
tard però afronta una clara anomalia de l’espai català de comunicació:
la no regulació dels mitjans comunitaris o sense ànim de lucre”, detalla Jordi del Río, director general de
Mitjans de Comunicació de la Generalitat. “Creiem que aquest és un
bon moment per estimular la ciutadania en la participació, com a instrument de pluralisme democràtic,
com a garantia d’una llibertat d’expressió molt malmesa en l’actual
conjuntura i de cobertura a la nostra enorme riquesa associativa”.
De fet, el cens de mitjans comunitaris ha experimentat un retrocés
important en els últims temps.
L’any 2015 –últim cop que la Universitat Autònoma de Barcelona va
fer-ne un cens– hi havia 56 mitjans
que encaixaven amb la definició. Això suposava un descens del 28,2%
respecte als 78 que s’havien detectat
el 2009. Per temàtiques, la majoria
de mitjans són culturals (19), seguits
de ràdios i televisions religioses (11),
lliures (8), escolars (8), de barri (6),
penitenciàries (2) i de districte (2).
“Ens trobem davant la paradoxa
que hi ha prestadors sense llicència
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
AMAZON TANCA
‘MOZART IN THE
JUNGLE’
67
mèdia
Després de quatre temporades, Amazon ha decidit
abaixar la persiana de la sèrie Mozart in the jungle. Es
tracta de la primera gran decisió que pren Jennifer
Salke, nomenada recentment com a cap de l’àrea
mentre d’altres no fan ús de les que
tenen adjudicades”, explica la investigadora de la UAB Aida Martoni. “Per tant, la reassignació de freqüències és factible”. La doctora,
que va fer la tesi sobre televisió de
proximitat, admet que l’auge de la
xarxa ha relaxat la pressió per l’obtenció de freqüències: “Molts mitjans comunitaris han trobat a internet la manera d’emetre sense necessitat d’obtenir llicència i de donar continuïtat als seus projectes”.
El debat de la sostenibilitat
Més enllà de les freqüències, un
dels problemes que hi ha a l’hora de
garantir la continuïtat dels projectes del tercer sector és assegurarlos un model de finançament sostenible que, alhora, no els converteixi en competència de les ràdios comercials. El projecte de regulació
amb el qual treballa la Generalitat
passa per prohibir la publicitat als
mitjans comunitaris, tot i que
“s’admet que rebin contribucions
en concepte de patrocini cultural
per part d’entitats que integren
l’economia social i del tercer sector
i per a la promoció en l’àmbit de la
responsabilitat social corporativa”.
Els continguts, de fet, tampoc no
han de ser equiparables als de les
ràdios públiques o privades.
Aquest plantejament topa amb
una paradoxa: si es limita molt la
Paradoxa
Hi ha
freqüències
sense usar i
ràdios en
marxa que no
n’obtenen
Obstrucció
Un document
intern del PP
es mostrava
hostil contra
aquest tipus
de mitjans
capacitat de captació de recursos de
ràdios i televisions comunitàries,
difícilment podran tenir un equip
mínimament professionalitzat. I si,
per contra, es fia tot al voluntarisme, la fragilitat dels projectes serà
inevitable, ja que dependran permanentment de tenir una massa
crítica d’abnegats col·laboradors.
Segons una enquesta elaborada
a nivell espanyol, hi ha 5.000 persones que produeixen continguts
sense ànim de lucre en ràdios i televisions comunitàries. Aquest mateix estudi determina que només el
22% dels mitjans del tercer sector
tenen alguna persona contractada.
I després hi ha el zel que caldrà
aplicar a l’hora de determinar on
acaba la ràdio comunitària i on comença la pirata. Per exemple, i segons l’últim cens del 2015, hi havia
trenta emissores privades que operen sense llicència. Fins a dinou
d’aquestes ràdios són de temàtica
llatina. Sobre el paper, podrien
passar per mitjans del tercer sector
que treballen per a les comunitats
d’immigrants del Con Sud que viuen a Catalunya. A la pràctica, la
majoria són ràdios que emeten música llatina –fent competència per
tant a les emissores musicals amb
llicència– i que poden tenir una
plantilla amb diverses nòmines
gràcies a la captació de recursos
publicitaris.e
audiovisual del gegant d’internet. La mesura
s’interpreta com un moviment que busca allunyar-se
dels projectes de nínxol per centrar-se en d’altres més
transversals i de gran pressupost.
Alguns mitjans comunitaris destacats
Ràdio Televisió Cardedeu
La primera televisió local de Catalunya i d’Espanya viu paradoxalment en una terra de no ningú legal. En el moment de fer-se el repartiment de llicències de TDT local, els vallesans van preferir no
optar al concurs, perquè no estaven d’acord amb assumir una cobertura supramunicipal, tal com establien les bases. Fundada el
juny del 1981, la gènesi del projecte cal trobar-la en uns concerts de
jazz que se celebraven dos anys abans i en la inquietud d’alguns dels
organitzadors, que van considerar oportú intentar fer arribar
aquests recitals a tot el poble, a través de la televisió.
Ràdio Trinijove
Situada al 91.6 del dial de la FM, tot i no tenir la seva freqüència plenament reconeguda ha pogut aconseguir finançament públic a través de la fundació que la controla. Es tracta d’una ràdio centrada en
el barri barceloní de la Trinitat Vella i que va néixer l’any 1983 fruit
de les ganes d’un grup de joves. Amb un primer equipament extremadament rudimentari, va anar consolidant-se, tot i que a finals del
segle passat hi va haver algun any sense programació. A partir del
2001 es va reactivar i des d’aleshores ha aconseguit ser una veu inequívoca per als veïns d’aquest enclavament a Sant Andreu.
Ràdio La Mina
Vinculada així mateix a un barri, en aquest cas de Sant Adrià de
Besòs, el nom de Ràdio La Mina s’ha tornat a fer popular els últims
temps per la seva implicació en l’1-O. L’emissora va rebre la visita de la Guàrdia Civil en mantenir fins al final la publicitat institucional del referèndum. La seva trajectòria és dilatada. La ràdio, que emet en el 102.5 de la FM, també rep ajuts públics a través de l’associació que gestiona. El seu projecte passa per tenir
vuit persones en plantilla, més una vintena de voluntaris entre locutors i tècnics de so.
Ràdio Televisió
Cardedeu és la gran
pionera de les emissores
de proximitat. RTV CARDEDEU
RÀDIO LA MINA
Contrabanda FM
Representant de les anomenades “ràdios lliures”, al costat d’altres
projectes com Ràdio Bronka i Ràdio Pika. Són projectes que entronquen directament amb la cultura llibertària i que funcionen de
manera assembleària. Rebutgen les subvencions i els patrocinis
privats per preservar la seva independència, de manera que les despeses operatives les cobreixen els seus socis. Contrabanda FM està situada al 91.4 de la FM, però emet també per internet. Una de
les seves reivindicacions històriques –perquè rebutgen l’etiqueta
de “ràdio pirata”– és poder tenir una llicència en ferm.
Ràdio Klara
Nascuda amb vocació de provocació, i amb un rerefons ideològic
llibertari i anarquista, Ràdio Klara emet a València pel 104.4 de la
FM amb una graella farcida de programes com el matinal Democracy now i els espais Acció directa, Dones lliures, Africania i Voces meridianas. Com moltes de les seves ràdios germanes, va començar a emetre durant els primers anys de la Transició, en aquest
cas el 1982. Va ser la primera emissora lliure del País Valencià i la
segona d’Espanya, creada per un grup d’amics que van saber generar relleu en aquestes tres dècades i escaig.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
68
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
mèdia
EL RADAR
Lauren Lee Smith interpreta el paper
protagonista de la sèrie. COSMOPOLITAN
La detectiu Frankie Drake desafia
convencions a Cosmopolitan TV
Cosmopolitan estrena aquesta nit (22.00 h) una sèrie sobre una peculiar agència de detectius on la paritat és zero.
La particularitat, esclar, és que en aquest cas es tracta exclusivament de dones investigadores. Les ganes de Frankie Drake mysteries de subvertir el gènere no només es
plasmen en el que es veu a les pantalles: l’equip tècnic també està encapçalat per dones. Ambientada a la dècada dels
anys 20, a Toronto, l’actriu Lauren Lee Smith interpreta la
fictícia Frankie Grace, primera detectiu femenina de la ciutat. Tot just s’acaba de reconèixer el dret de vot a les dones i la investigadora vol aprofitar aquests aires de progrés
per establir una agència que li permeti avançar professionalment. Molts dels casos que tracten acaben topant de cara
amb les convencions socials de l’època. Les creadores de la
ficció són Carol Hay i Michelle Ricci, que ja havien firmat per
a la CBS la sèrie Murdoch mysteries.
La sèrie arriba al canal Cosmopolitan amb l’aval d’haver
sigut renovada per a una segona temporada aquesta mateixa setmana, després de l’èxit aconseguit amb els seus
primers onze episodis.e
L’ARA RECOMANA
TV3 22.40
LA SEXTA 21.25
‘De bon humor’
‘Salvados’
El programa humorístic conduït per Llum Barrera arriba al
seu últim episodi i, per tancar, es proposa examinar si és cert
que els catalans tenen un sentit de l’humor propi i diferent
del que hi ha a altres punts de l’Estat. La presentadora viatja a Madrid per parlar-ne amb grans humoristes i mirar d’analitzar com es veu des de fora l’humor català. Hi intervindran
Luis Piedrahita, Juan Herrera, Faemino y Cansado, Leo Harlem,
Arévalo i Yolanda Ramos.
Jordi Évole entrevista l’expresident del govern espanyol Felipe González, amb la situació política catalana com a teló de
fons. De fet, un dels titulars de la conversa que ha transcendit és: “Falten components per parlar de delicte de rebel·lió”.
El periodista ja va comptar amb González per a un programa
anterior, fa quatre anys, quan el va ajuntar amb Artur Mas
per debatre sobre Catalunya. Évole traslladarà a González
un missatge enviat per Oriol Junqueras al programa.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
TV3
06.00 Notícies 3/24.
10.30 Signes dels temps
11.00
13.20
14.00
14.30
15.40
Una de les vinyetes d’Y: the last man, que serà
adaptat a la televisió. FX
FX intenta convertir en sèrie
el còmic ‘Y: the last man’
L’empresa no és fàcil, perquè fa deu anys que s’han succeït diverses provatures fallides. Però FX té confiança que
aquesta vegada se’n sortiran i han encarregat un episodi pilot del que ha de ser adaptació televisiva del còmic Y: the
last man, de Brian K. Vaughan. Es tracta d’una obra referent del gènere de la ciència-ficció postapocalíptica (en la
qual l’últim home mascle de la Terra ha de travessar un
món quasi exclusivament femení). Els encarregats de donar moviment al còmic són els showrunners Michael Green (American gods) i Aida Mashaka Croal (Luke Cage).
Vaughan hi figurarà com a productor executiu i s’involucrarà en el desenvolupament de la sèrie. Melina Matsoukas (Insecure) serà qui dirigeixi aquest capítol pilot.
El còmic el va publicar DC l’any 2002 i els projectes per
fer-ne adaptació audiovisual van començar ben aviat. El
més destacat va ser el film que Dan Trachtenberg havia
de filmar el 2013.e
ara
(Religiós).
Notícies 3/24.
Polònia (Humor).
Després de la detenció
de Carles Puigdemont
a Alemanya, Angela
Merkel ha passat a ser
el centre totes de les
mirades.
APM? Extra (Humor).
El presentador de la
televisió murciana
Antonio Hidalgo
desplega els seus
encants davant de
tota la audiència. El
programa ha recollit els
seus millors moments,
on queda demostrat
que és un autèntic
home del Renaixement.
A més, es poden veure
les promeses més
estrambòtiques dels
seguidors de futbol.
Telenotícies migdia.
Tarda de cine: Lady
Chatterley. França,
2008. Dir.: Pascale
Ferran. Int.: Marina
Hands i Hippolyte
Girardot. Constance
Reid es casa amb
Clifford Chatterley,
un elegant tinent
de l’exèrcit britànic.
L’home marxa a lluitar
al front de batalla de
Flandes, del qual torna
amb una paràlisi irreversible. La jove parella
s’estableix llavors en
una casa al camp, on la
dona coneix el Parkin,
el guardaboscos de la
zona, i es converteixen
en amants.
18.30 Tarda de cine:
Germanes.
19.55 Enganxats
(Actualitat televisiva). Presentador:
Espartac Peran. Avui
s’incorpora la novetat
que els convidats no
han d’haver vist les
sèries de què parla el
programa. Així doncs,
a banda dels collaboradors habituals,
l’espai ha convidat
l’actor i presentador
Quim Masferrer i l’actriu
i músic Paula Jornet.
Amb Masferrer, el
programa parla de l’èxit
d’El Foraster, del seu
pas per TV3 i del nou
projecte teatral que
està a punt d’estrenar,
Bona gent. El programa
també recorda el pas
de Paula Jornet per
La Riera i es fixa en la
seva faceta de músic i
cantant, en què es fa
dir Pavvla.
21.00 Telenotícies vespre.
22.00 30 minuts
(Reportatges). Fora
de tot, els sensellar:
Reportatge on s’analitza com Finlàndia
ha aconseguit ser
l’únic país d’Europa
que ha reduït la xifra
de persones sense
llar mentre que a tot
Europa ha pujat de
manera alarmant.
Barcelona, a nivell
espanyol, és la ciutat
que té més persones
dormint al carrer.
Ponis salvatges.
10.40 Rat Rank.
11.10 Set nans i jo. L’arbre de
11.35
12.25
13.15
14.05
14.30
14.55
15.16
la Blancaneu.
L’equip Spike.
Espies de veritat.
El ranxo.
Robin Hood, el
trapella de Sherwood.
El meu cavaller i jo.
El Zack i el Quack.
Tin & Tan.
Manel Esteller. és el
metge que explica com
lluitar contra el futur
escrit de l’ADN. A través
de l’epigenètica, el
doctor Esteller diu que
les eleccions diàries
de cadascú poden
modificar químicament
el codi imprès a les
pròpies cèl·lules i les
que rebran els hereus.
Explica que va ser el
primer universitari
de la família i li cauen
les hores al laboratori
mentre escolta My
sharona de The Knack.
00.40 Temps de neu.
01.05 Notícies 3/24.
03.00 Ritmes a l’estudi
22.40 De bon humor (Sèrie
documental). L’humor
català, vist des de fora.
(Últim programa de la
temporada.)
(Musical). Astrio. Espai
musical on es poden
veure bandes catalanes gravant en un
estudi de gravació el
seu repertori.
04.00 Jazz a l’estudi.
ESPORT3
SUPER 3 / 33
06.01 Tex.
06.34 Loopdidoo.
06.58 Yakari.
07.35 La caleta de la Lily.
08.09 El drac Digby.
08.30 Mic.
09.00 Dora, l’exploradora.
09.50 Súper 4.
10.15 Els germans Kratt.
23.40 El divan (Entrevistes).
Els Croods: L’origen.
Turbo F.A.S.T.
Súper 4.
Doraemon.
Zoom, el dofí blanc.
Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat
Noir.
19.55 Els germans Kratt.
20.45 Kung Fu Panda:
Llegendes increïbles.
21.35 Amb ulls de nen.
Valors: Actualment
els nens senten parlar
sovint de crisi econòmica: atur, pobresa,
desnonaments, etc.
Però també viuen de
prop valors com la
solidaritat o la justícia
social.
15.30
16.20
17.05
17.42
18.30
19.10
22.05 Jet lag (Sèrie).
23.35 La Via Augusta. A
bodes em convides
(T1): Vespasià i Antoni
proposen a Mandoni
que sigui gladiador,
perquè calculen que
els farà guanyar una
fortuna. Mandoni,
contra l’opinió de
Numància, accepta,
perquè planeja secretament una revolta
d’esclaus, de l’estil de
l’Espàrtac, i recuperar la
llibertat per fugir a les
muntanyes.
00.25 Vius o morts?
Al·ligàtors a l’atac: A
l’estat de Florida hi ha
un milió d’al·ligàtors.
13.40
14.15
15.10
16.00
16.55
18.50
19.20
19.50
20.45
21.15
21.40
22.05
22.35
23.30
Zona zàping.
FISE World Series.
FISE World Series.
Zona Champions Club.
Lliga Segona Divisió
B. UE Cornellà-CF
Badalona. En directe.
Champions magazín.
Zona zàping.
Esport club cap de
setmana.
Cursa d’El Corte
Inglés.
WRC. Ral·li de Còrsega.
Tercera etapa.
Km 0.
Motor a fons.
Gol a gol.
Futbolint.
Presentadors: Agustí
Alavés, Jordi Sunyer.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
69
mèdia
✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta
CUATRO 15.45
TV3 18.30
LA 2 22.30
✰✰✰
✰✰✰
✰✰
‘Piratas del Caribe: El cofre del...’
‘Germanes’
‘Nuestros amantes’
Director: Gore Verbinski / Actors: Johnny Depp, Orlando
Bloom, Keira Knightley, Bill Nighy, Kevin McNally
Directora: Carol López / Actors: Nora Navas, Maria Lanau,
Aina Clotet, Amparo Fernández, Paul Berrondo
Director: Miguel Ángel Lamata / Actors: Eduardo
Noriega, Michelle Jenner, Fele Martínez
EUA, 2006. El Will i l’Elizabeth estan a punt de casar-se, però
tots dos són empresonats, sota l’acusació d’haver alliberat el
capità Jack Sparrow. Per salvar la vida, el Will haurà de trobar
el famós pirata i aconseguir la seva misteriosa brúixola, que
conté un gran poder.
Catalunya, 2012. Carol López va transformar en telefilm la
seva pròpia obra de teatre basada en tres germanes –la Inés,
la Irene i la Ivonne– que es reuneixen a casa de la seva mare
per assistir al funeral del pare i, després, ho tornen a fer un
any més tard, quan hauran d’afrontar un altre contratemps.
Espanya, 2016. Comèdia romàntica que explica la frustració
professional que sent el Carlos, un guionista de cinema. Mentrestant, la Irene arriba als 30 anys i constata que encara no té
gens clar què vol fer amb la seva vida. Les ombres de les relacions passades planen sobre tots dos personatges.
TVE-1
ANTENA 3
CUATRO
TELE 5
LA SEXTA
BARÇATV
Pelopicopata.
Los más...
Ahora caigo.
Los Simpson (Sèrie).
Antena 3 Noticias 1.
Deportes.
El tiempo.
Multicine: El amor
sigue vivo.
17.45 Multicine: Testigo
presencial.
19.15 Multicine: Seducida
por la mentira.
21.00 Antena 3 Noticias 2.
21.45 Deportes.
21.55 El tiempo.
22.10 El peliculón: The
Town. Ciudad de
ladrones. EUA, 2010.
Dir.: Ben Affleck. Int.:
Ben Affleck i Rebecca
Hall. A Boston es
produeixen més de
300 robatoris cada any.
D’un barri de 1.600
quilòmetres quadrats
anomenat Charlestown
han sorgit més lladres
de vehicles blindats i de
bancs que de cap altre
lloc dels Estats Units.
00.30 Pel·lícula: La noche es
nuestra. EUA, 2007.
Dir.: James Gray. Int.:
Joaquin Phoenix i Eva
Mendes.
08.30 Malas pulgas.
10.25 El encantador de
07.30 Cámbiame.
10.15 Got Talent España.
13.35 Socialité by
08.00 Bestial.
08.50 ¿Qué me pasa,
06.30 800’’. FC Barcelona-AS
#0
LA 2
BETEVÉ
08.40 Media Maratón de
10.30
11.30
12.00
12.55
13.25
13.50
14.20
06.00
09.00
09.30
10.00
10.50
14.00
14.30
15.00
16.00
17.30
19.00
20.30
21.00
22.05
23.40
Noticias 24 horas.
Flash moda.
Arranca en verde.
Comando actualidad.
Copa Davis. En directe.
Segona ronda: quart
partit individual que
enfronta Rafa Nadal
contra Alexander
Zvérev.
L’informatiu.
Corazón.
Telediario 1.
Sesión de tarde: Amor
en Dresde.
Sesión de tarde: El
secreto de Gripsholm.
Sesión de tarde:
Corazón de hielo.
Aquí la Tierra.
Telediario 2.
La película de la
semana: El último
cazador de brujas.
EUA, 2015. Dir.: Breck
Eisner. Int.: Vin Diesel i
Michael Caine. El món
modern amaga molts
secrets, però el més
sorprenent de tots és
el de les bruixes que
continuen vivint entre
els humans.
Pel·lícula: Star Trek.
EUA, 2009. Dir.: J. J.
Abrams.
Madrid.
10.30 NBA+. Philadelphia
76ers-Cleveland
Cavaliers.
12.50 Las reinas perdidas de
Egipto.
13.56 Otros mundos.
14.56 Pel·lícula: Horton.
16.21 Pel·lícula: Adivina
quién.
18.10 Liga Endesa. Herbalife
Gran Canària-FC
Barcelona Lassa.
20.30 Ilustres ignorantes.
21.00 Fama, ¡a bailar!
22.35 Félix (Sèrie). Emissió
de dos episodis: Capítol
1 (T1) i Capítol 2 (T1).
00.30 Minuto #0 El día del
fútbol.
07.00
08.10
11.45
14.00
15.00
15.45
15.55
16.00
14.50
15.35
16.20
19.00
19.35
20.30
21.30
22.30
00.35
La missa en català.
Pueblo de Dios.
Felinos bajo amenaza.
Punts de vista.
Noms propis.
Zoom tendencias.
Conecta con el
mercado.
Ruta Vía de la Plata.
Saber y ganar fin de
semana.
Grandes documentales.
Turismo rural en el
mundo.
El documental de La 2.
Las rutas Capone.
¡Cómo nos reímos!
Versión española:
Nuestros amantes.
Vera. (T4).
11.20
14.45
14.55
15.25
15.45
18.30
20.10
21.00
21.05
21.10
21.20
21.30
23.15
09.25
09.55
10.55
11.25
11.45
14.00
14.25
15.25
16.55
17.35
18.00
18.30
19.00
20.00
20.20
20.25
21.00
22.00
22.25
perros.
Callejeros viajeros.
El tiempo.
Noticias Cuatro
deportes.
Deportes Cuatro.
Home cinema: Piratas
del Caribe, el cofre
del hombre muerto.
Després de desfer la
maledicció de la Perla
Negra, una amenaça
encara més aterridora
amenaça el capità i la
tripulació.
Home cinema: 22
minutos. Rússia, 2014.
Dir.: Vasily Serikov.
Noticias Cuatro.
El tiempo.
De Suecia a Rusia: 60
años y 15 Mundiales.
Deportes Cuatro.
Planeta Calleja extras.
Bertín Osborne.
Planeta Calleja.
L’aventurer Jesús
Calleja i la cantant India
Martínez lluiten contra
les inclemències meteorològiques en el seu
trajecte al camp base
de l’Everest.
Cuarto milenio.
Catakrac.
La cartellera.
Feeel. Joan Masdéu.
Slow BTV.
BTV Esports-El partit.
BTV Notícies migdia.
Codi de barris.
Western: Él y su
enemiga.
Slow BTV.
Lògic.
Codi de barris.
Tube d’assaig.
La cartellera.
BTV Notícies vespre.
El temps.
BTV Esports.
Notícia oberta.
Tube d’estrena.
Barcelona... i acció:
Distrito quinto.
Cazamariposas.
15.00 Informativos
09.55
11.30
Telecinco.
15.40 Deportes.
15.50 El tiempo.
16.00 Viva la vida.
21.00
21.45
21.50
22.00
Convidada: Laura
Pausini, cantant.
Informativos
Telecinco.
Deportes.
El tiempo.
Supervivientes:
Conexión Honduras.
La primera nit d’Alejandro Albalá i Sofía
Suescun i imatges
inèdites del retrobament d’Isa Pantoja i
Alberto Isla centren
l’atenció del lliurament
d’avui. A més, els dos
grups de supervivents
afronten un nou joc de
recompensa i també
s’emeten imatges de
les situacions més
destacades del que
ha passat al mirador,
on resideixen María
Lapiedra, Mayte
Zaldívar i Melissa
Vargas.
14.00
15.00
15.15
15.35
17.25
19.00
20.00
20.45
21.00
21.25
22.30
23.35
doctor?
Zapeando.
Equipo de investigación.
La Sexta noticias 1ª
edición.
La Sexta deportes.
La Sexta meteo.
Pel·lícula: Spiders.
Pel·lícula: Komodo
contra Cobra.
Pel·lícula: Air Force
One: amenaza en el
cielo.
La Sexta noticias 2ª
edición.
La Sexta meteo.
La Sexta deportes.
Salvados. L’espai
entrevista Felipe
González, expresident
del govern.
El Objetivo.
S’entrevista el líder del
PSOE a Madrid, Ángel
Gabilondo, després que
els socialistes hagin
presentat una moció
de censura per rellevar
Cristina Cifuentes de
la presidència de la
Comunitat de Madrid.
Expediente Marlasca:
historias de malos.
8 TV
IB3
Catalunya Blues.
RAC1.
Televenda.
Zap 8/Interferencias.
Suits: la clave del
éxito (Sèrie).
19.32 El joven Montalbano.
(T1). Un fet fortuït com
per exemple que un
peix aparegui mort d’un
tret un dilluns al matí,
no és un motiu prou
important per preocupar-se. No obstant això,
si cada dilluns apareix
un animal amb un tret
al cap i una nota acompanya el cadàver, sí que
n’hi ha per tenir-ho en
compte.
21.40 Caso cerrado (Sèrie).
09.30 Mosaic.
10.00 Eucaristia a la Seu de
06.29
07.00
09.52
13.00
14.47
Mallorca.
10.50 La cara B.
11.20 Súper esports.
13.56 IB3 Notícies migdia.
Cap de setmana.
15.00 El temps migdia. Cap
de setmana.
15.05 Mira per on!
15.35 Pel·lícula: Sexe a Nova
York II.
18.05 Podem passar?
19.05 Súper diumenge.
20.05 Cuina amb Santi
Taura.
20.30 IB3 Notícies vespre.
Cap de setmana.
21.35 El temps vespre. Cap
de setmana.
21.40 Gent de la mar.
Roma.
06.45 El marcador.
08.00 Històries.
08.15 El partit de
10.00
10.15
10.30
11.45
12.00
14.00
14.20
14.35
16.05
16.30
18.30
20.45
23.30
23.45
Champions. FC
Barcelona-AS Roma.
Tots els gols de falta
de Messi.
600’’. AS Roma-FC
Barcelona.
El marcador.
800’’. FC Barcelona-AS
Roma.
El partit juvenil. Juvenil
A-RCD Mallorca. En
directe.
El marcador news.
La prèvia. AS Roma-FC
Barcelona.
El partit cadet. Cadet
A-Girona FC.
El marcador. Cap de
setmana.
El partit de futbol
base. Juvenil A-RCD
Mallorca.
El partit d’hoquei.
FC Barcelona LassaFollonica Hockey.
El partit. FC
Barcelona-AS Roma.
800’’. FC Barcelona-AS
Roma.
Tots els gols de falta
de Messi.
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
70
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
passi-hobé
passi-ho bé
ara
ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC
Crònica de Josep Ventura (Ripoll, 1923 - Barcelona, 2001) a l’Avui (19-VI-1976) sobre el sardanisme en temps també d’esperança en el procés
de democratització i redreçament de Catalunya. Demà (19 h) a la Casa de la Sardana (Pou de la Figuera, 15, Barcelona) el músic Jesús Ventura
obrirà el cicle L’abril literari presentant el llibre La sardana a Barcelona.
E
l dimecres, a Montserrat, se
celebrà el col·loqui anunciat
com a preludi de l’Aplec de
Catalunya, que s’anunciava per al
dia de Corpus, col·loqui que girà a
l’entorn del tema “El Sardanisme i
l’actual situació política del país”.
En primer lloc val a dir que l’assistència fou nombrosa (l’assistència
sardanista), i poguérem constatar la
presència de representacions de
Reus, Sabadell, Igualada, Lleida, Girona, Granollers i, evidentment, de
Manresa i Barcelona. No creiem
oblidar-ne cap. No podem dir el mateix de l’assistència de membres de
la política catalana, ja que si bé hi foren invitats diversos components
de diferents partits polítics, solament s’obtingué la presència de
Jordi Pujol.
Cal pensar doncs que, o bé el sardanisme no ha aconseguit despertar
l’interès dels polítics del nostre país, que sembla que ignoren els milers
de persones que s’apleguen darrera
onal de les capes populars de la nostra societat. Segona. Reconèixer
l’eficàcia de la sardana com a element integrador de la joventut immigrada i recomanar a les entitats
sardanistes que incrementin llurs
esforços en aquest sentit. Tercera.
Saludar l’aparició pública dels partits polítics que fan de la reivindicació de la Nacionalitat Catalana el
punt fonamental del seu programa.
Quarta. Afirmar no obstant que la
sardana, dansa nacional de Catalunya, és patrimoni de tots els catalans,
i considerar per aquesta raó que el
sardanisme col·lectivament no ha de
ser partidista. Cinquena. Reconèixer, però, la llibertat dels sardanistes
com a ciutadans d’actuar políticament. I sisena. Prendre consciència
de la transcendència que té per a Catalunya l’actual situació política del
país i recomanar a cadascú que hi
aporti tot el seu esforç personal”.
El sardanisme i el fet polític
aquest nom, o bé que solament Jordi
Pujol ha tingut noció clara de la tasca iniciada pels sardanistes i mantinguda després amb bon èxit. Cal fer
constar que durant tot el col·loqui en
Pujol mantingué una actitud nacionalista abans que orientada vers les
files que ell defensa, eludint tot tipus
de propaganda. El col·loqui es mantingué en un seguit de dubtes, temors
i contradiccions que, sortosament,
queden ben aclarits amb les conclusions adoptades i llegides l’endemà
en el moment del lliurament dels
Premis de la Diada de la Sardana, fet
personalment pel pare Abat.
Les conclusions adoptades diuen:
“Primera. Manifestar la profunda
catalanitat del moviment sardanista
i reafirmar la voluntat de continuar
contribuint a la sensibilització naci-
Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a
http://passatemps.ara.cat
Josep Ventura 1976
PASSATEMPS
motsencreuats
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
núm. 2660, elaborat per Senyor Ventura
14
Horitzontals 1. Un dossier irregular. Creixo malament i
em torno estèril. 2. Qui el perd, va sense rumb. Dèspotes
russos. Eufemisme olímpic. 3. Cap de fibló. El món gira al
seu voltant. Una que és fàcil d’espantar. 4. Expressió de
fàstic. Encapçalant Queen, sempre hi ha hagut un home
amant de les disfresses. Dispara un làser. 5. Es prenia amb
bon humor el caos aeri. De formes agradables. Negror
extrema. 6. Centre de la vila. Tron. Aquesta té poc nas
per a segons què. 7. El centre de Ferreries. Conjunt de
lleis. Fa un metre. 8. Transpirin. Moral. Cantant israeliana
que potser ens la trobem en una manifestació de “No a la
guerra”. 9. Arrangi un camí per fer-lo més transitable. Un
papir fet malbé per les puntes. Lluir per fora. 10. Port-auPrince hi té una importància capital. Invertides a Puigcerdà. Aquesta és difícil de fer creure. 11. La banca també
té el seu cor. Conversaràs. 12. Comptaré de dos en dos.
Anotar malament el nom del forn usat pels alquimistes.
13. Existeix. Substitut dels pares absents. Estudies els
matapolls però mantens una tesi molt poc sòlida. 14. Mosso, vailet. Clouran.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Verticals 1. En treies una conseqüència. Per als grecs,
era un infern. 2. Ni parlar-ne. Si hi vas en patinet, fes-m’hi
un bon lloc, que hi pujo jo. Vanitosa, presumptuosa. 3.
Mecanitzi una peça mitjançant el fresatge. Poètics. Va
davant de la rua retirant els cotxes mal aparcats. 4. La cara B de l’amor. Ase petit. Esborres les fronteres de Macau.
5. Cor de Maria. Seguides pels sexdigitats (o sigui, pels
que tenen sis dits a la mà). Afegia a l’interior. Confusió,
desgavell. 6. La pell del mamut. Feies un homenatge. Un
valor bastant estès entre els japonesos. 7. Si tu et menges
un pollastre i jo cap, dirà que entre tots dos ens hem menjat un pollastre. Gal·li. 8. Esguerrà la festa, potser diluint
l’alcohol. Verd blanquinós. 9. La part més àrida del sermó.
Públic comprat. Una altra espanyola. 10. Et deixa incomunicat en una illa italiana. Hi tingui lloc. Bor. 11. Empat. Bufi
el vent, a ratxes. Fa més atractiu. 12. Decadència. Una ona
que trenca. Un remer que ocupa la posició capdavantera.
13. Eructant. Amaniria. 14. Si és americana, potser no és
bona companyia. Trauràs branques. Sense número.
sudoku
fàcil
C
I
A
V
A
difícil
4
2
3
9
6
9
9
6
6
1
7
3
9
7
5
4
1
6
1
7
9
2
9
5
5
3
4
3
5
9 4
5
C
A
R
N
A
V
A
L
9 8
6
5
A B D I
C O R
T I A T
A G R
S T
E
U S A N
A
S E
V I T U
A O R
D O F
N E L L
O L A
R
B O
A M I N
fàcil
9
2
8
6
1
4
1
8
8
3
8
6
2
5
solucionsd’ahir
8
2
1
L L S
A L E
A T
E M I
S P E
T
M
U A
A L L
R E A
I N S
A S
U R E
T E S
E U
T
R
I
C
E
F
A
L
S
I
S
A
L L E
A
N
E T S
R U
T A C
S U R
A M O
R A
T E
F I R
A C I
C
O
I M
L U M
V A
I N
S
B I
L E
A T
S A
F T
E
M I
A R
R A
A D
N A
difícil
4 3 1 8 2 7 9 6 5
2 5 9 6 4 3 1 7 8
8 7 6 1 9 5 4 3 2
9 8 1 7 4 6 2 5 3
5 7 4 3 2 1 9 8 6
2 6 3 9 8 5 4 7 1
7 4 8 5 1 2 6 9 3
5 6 3 9 8 4 2 1 7
1 9 2 3 7 6 8 5 4
4 3 2 1 9 8 7 6 5
1 9 7 6 5 4 3 2 8
8 5 6 2 7 3 1 9 4
6 2 7 4 3 1 5 8 9
3 8 5 2 6 9 7 4 1
9 1 4 7 5 8 3 2 6
3 4 9 8 6 7 5 1 2
7 1 8 5 3 2 6 4 9
6 2 5 4 1 9 8 3 7
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
71
passi-hobé
passi-ho bé
ELTEMPS
CRÍTICATV
ORIOL RODRÍGUEZ
MÒNICA PLANAS - PERIODISTA
Les precipitacions més continuades s’aniran
concentrant a les comarques de Girona, de Barcelona
i del Pirineu i Prepirineu. A la resta es pot escapar
algun ruixat de curta durada tot i les clarianes.
Tot esperant Puigdemont (2)
L
AVUI
DEMÀ
15 h
21 h
08 h
15 h
Barcelona
14º
13º
10º
15º
Lleida
15º
13º
6º
16º
Girona
13º
10º
6º
17º
Tarragona
16º
14º
9º
15º
València
21º
15º
9º
18º
Palma
15º
13º
12º
16º
Ripoll
11º
8º
5º
14º
La setmana
El consell
Els pròxims dies val la pena dur un paraigua plegable a la
bossa. El temps es mantindrà insegur arreu, amb ruixats.
Que no us sorprengui
Hi pot haver canvis en la predicció. Els models no s’acaben
de posar d’acord en la posició de la borrasca de dimecres.
LESAUDIÈNCIES
A
PO
20.52 h
03.08 h
12.55 h
02 Telenotícies vespre
T
Europa
Madrid
13º
4º
Londres
11º
9º
París
20º
10º
Berlín
19º
9º
Roma
22º
10º
Brussel·les
21º
7º
Estocolm
11º
1º
Amsterdam
19º
7º
Praga
15º
6º
Lisboa
15º
11º
Atenes
20º
12º
ST
SO
RT
I
DA
A
SC
NI
20.24 h
FO
ST
A
PO
DA
TI
07.23 h
MÍN.
Indignació
A les teles espanyoles el discurs
contra Catalunya els surt fàcil,
se saben els tòpics de memòria
qüestió, la compareixença tardana es va convertir en una llosa: el
requadre de la façana de la presó
en pantalla els feia recuperar el
tema de tant en tant.
A les tertúlies, el sistema europeu i el codi jurídic alemany,
que aquests dies els tertulians
lloaven, divendres s’havien convertit en fallits i ineficaços.
Televisivament, quan l’actualitat és adversa hi ha una diferència clara. A Catalunya, els tertulians s’han acabat trobant fins
i tot còmodes en els especials informatius centrats en els grans
revessos polítics, s’han creat autèntics experts a construir relats
èpics per afrontar la desgràcia,
hem descobert gladiadors i grans fustigadors
de les calamitats. Els
professionals de la tele pública poden fer
hores i hores de televisió en directe, i TV3 ha
convertit els daltabaixos en rècords d’audiència. A les teles espanyoles, els magazins
coixegen davant la seva
pròpia fatalitat: als
seus tertulians el discurs de la indignació
només els surt fàcil si
és contra Catalunya perquè se
saben de memòria els tòpics: “legalidad”, “justicia”, “delitos de
odio”, “violencia”, “prófugos”...
Sempre a remolc del discurs polític del PP i Ciutadans. Però la
justícia alemanya els ha descol·locat. Els faltaven arguments
per explicar la situació, no hi havia anàlisi del que havia passat,
planava el desconcert i tenien
pressa per treure’s de sobre el tema. Les contrarietats els deixen
fora de joc. Deu ser la falta de
costum.
ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ
ESPECTADORS ‘SHARE’
01 Telenotícies migdia
MÀX.
Puigdemont davant les portes de
Neumünster semblava talment
feta per boicotejar els magazins
matinals. La notícia de la seva
posada en llibertat era una galleda d’aigua freda per a Ana Rosa
i companyia, que vivien un revés
emocional. Si bé una sortida de
Puigdemont a primeríssima hora hauria permès als programes
treure’s de sobre ben de pressa la
Programes més vistos divendres
SO
R
BA
AL
06.55 h
a sortida de la presó de
Carles Puigdemont dijous
a la tarda va tornar a sacsejar la programació de TV3. Ens va
quedar clar que l’Està passant és
el programa que no es fa si està
passant alguna cosa de veritat. El
Katalonski, kaputt. I el Polònia va
fer un afegitó final a l’esquetx de
Puigdemont a la garjola per
adaptar-se a la notícia d’última
hora, amb un crit final
d’Angela
Merkel
d’“Ara ja no cal!” després d’haver-li donat
unes consignes per estalviar-se el problema
d’extradir-lo. Per cert,
era la primera vegada
després de cinc mesos
que el Polònia gosava
fer humor mostrant
una escena que s’havia
abstingut de plantejar
fins ara: la d’un dels
presos polítics entre
reixes. Inicialment va
semblar tota una declaració de
principis, amb aquella memorable escena final on es guardaven
les perruques dels representants
polítics engarjolats. Era una manera de dir que mentre fossin allà
dins no es convertirien en motiu
humorístic. I també de no visualitzar una imatge dolorosa: fer
humor carcerari ensenyant-los
darrere dels barrots. Però Puigdemont, a última hora, s’ha convertit en l’excepció.
Des del punt de vista informatiu, la llarguíssima espera de
TV3 + 3/24 14.30
464.000 26,3%
TV3 + 3/24 21.00
473.000
03 Telenotícies comarques
TV3 14.07
434.000
04 Com si fos ahir
TV3 16.00
347.000
05 ¡Boom!
ANTENA 3 20.05
324.000
21,3%
24,7%
20,0%
17,2%
Canals més vistos divendres
18,0%
10,8%
9,8%
6,2%
Qualitat de l’aire
5,6%
4,9%
2,5%
JUANJO SÁEZ
РЕЛИЗ ПОДГОТОВИЛА ГРУППА "What's News" VK.COM/WSNWS
8.4.2018
FERRERES
A LA CONTRA
DEMÀ
Carme Colomina
TONI SOLER
FORA DE TEST
Un duel de complexos
ALTERITAT. Si es fes un estudi sobre els personatges més odiats pels espanyols en el present segle, estic força
segur que el podi l’ocuparien tres catalans, que han encapçalat aquest trist
rànquing de forma consecutiva: Josep-Lluís Carod-Rovira, Artur Mas i
Carles Puigdemont. És un cas digne
d’estudi. A la majoria de països l’odi es
dirigeix contra l’estranger. En el cas
espanyol, fa la sensació que els catalans han adquirit aquest estatus. L’independentisme buscava una ruptura
política i no emocional; però s’ha trobat justament amb el contrari. S’ha
consolidat una alteritat catalana. Això
explica l’infame crit d’“A por ellos”, i la
proliferació de banderes espanyoles
als balcons de les principals ciutats de
l’Estat. Això, a Londres, només va passar després de la derrota de Hitler o la
reconquesta de les Malvines. A Espanya, a falta d’un autèntic èxit nacional
(futbol a part) o d’una victòria militar,
l’exhibició rojigualda celebra la repressió policial, política i judicial sobre una part de la població –totalment
desarmada– i reivindica l’orgull nacional enfront de sentiments identitaris pacífics, que es consideren, ras i
curt, una traïció.
COMPLEXOS. No és una qüestió
política, sinó sentimental, d’amor
propi. Només així s’explica que tot un
Arcadi Espada compari l’alliberament de Puigdemont amb el desastre
de 1898. Espanya és un país poderós
sinó d’amor propi. La transacció és el
pitjor pecat per a la mentalitat de la
hidalguía. El fet que allò que a Catalunya s’anomena pactisme a Espanya es
conegui com a pasteleo o, encara pitjor, chantaje, és un resum perfecte de
dues manera d’entendre la relació entre forces oposades.
Carles Puigdemont durant la roda de premsa d’ahir a Berlín. H. HANSCHKE / REUTERS
però encara és presoner dels seus
complexos i les seves oportunitats
perdudes. Un país segur de si mateix
no hauria tingut una reacció tan histèrica davant d’un conflicte territorial que no ha estat precisament un estirabot, sinó un procés llargament covat a base de desavinences, injustícies i greuges. Ja fa més d’una dècada
que Enric Juliana parlava del català
emprenyat. En fa dotze de la reforma
de l’Estatut que mig Espanya va acollir com una agressió. En fa vuit de la
sentència del Tribunal Constitucional. En fa sis que Artur Mas va demanar el concert econòmic. Hi ha hagut
temps de sobres per fer política; però,
com he dit, la qüestió no és política,
PUIGDEMONT. A Catalunya el debat també és emocional i també té a
veure amb els nostres propis complexos i inseguretats. El complex d’un país que no ha entès mai del tot el que és
el poder. La inseguretat d’un país que
fa segles que viu amb la por a l’absorció o la dissolució. No som prou febles
per desaparèixer, però tampoc prou
forts per esdevenir un estat. Hem de
conviure –ep: dins i fora de Catalunya– amb un projecte identitari expansiu, que ens mira com un cos estrany, com una anomalia. Està prou
demostrat que l’estat espanyol no farà cap pas per resoldre la situació catalana si no s’hi veu obligat per les circumstàncies, si no s’adona que, en
aquest conflicte cronificat, també hi té
molt a perdre. Molt més que l’amor
propi. En aquest sentit, no sé si l’alliberament de Puigdemont ens apropa
a una distensió enraonada –tant de
bo– o bé a una exacerbació de l’emotivitat. Si no hi ha un sorprenent gir
cap al sentit comú, tindrem motius
per preocupar-nos. La força bruta, en
mans de sentimentals, és doblement
perillosa.
Документ
Категория
Журналы и газеты
Просмотров
15
Размер файла
15 415 Кб
Теги
ara, newspaper
1/--страниц
Пожаловаться на содержимое документа